Deia Daniel Kahneman* (1934 – 2024) “Estem cecs davant la nostra ceguesa. Tenim molt poca idea del poc que sabem.”
*Va ser un psicòleg, economista i professor universitari israelià, de nacionalitat estatunidenca, guardonat amb el Premi Nobel d’Economia l’any 2002.
La cognició és el processament de la informació, en el sentit més ampli possible, que comprèn tots els seus diferents aspectes com, per exemple, els processos d’interpretació. Per tant, un sistema cognitiu és un sistema per processar la informació.
En l’àmbit de les teories econòmiques, on les eleccions apareixen com a resultats de preferències “estables”, l’economia cognitiva introdueix una perspectiva nova. Aquest camp, que combina coneixements de l’economia, la neurociència i la psicologia cognitiva, pretén treure a la llum els misteris de la presa de decisions humanes, desafiant la saviesa convencional.
L’economia clàssica
El nucli tradicional de l’economia clàssica es basa en la maximització de la racionalitat de l’agent i en els conceptes d’equilibri en la teoria de jocs i la teoria de l’equilibri general. L’agent es considera “racional” si es pot representar com a maximitzant una funció, que llavors s’anomena la seva funció d’utilitat.
L’educació en teoria de jocs només té lloc en la ment de l’agent, que està calculant, per a tot el futur, les seves estratègies d’equilibri davant les estratègies dels altres jugadors, sabent que els altres jugadors estan fent el mateix. Això és el que hom anomena equilibri de Nash.
La teoria de l’equilibri general afirma que existeix un sistema de preus d’equilibri. Aquest sistema de preus produeix tant un equilibri de mercat com un equilibri de Pareto**.
**Vilfredo Pareto (1848 – 1923) va formular que una situació és òptim de Pareto (o Pareto-efficient) quan no és possible que ningú obtingui un guany superior sense que hi perdi algú altre.
L’economia clàssica assumeix que les eleccions deriven de preferències estables, mentre que l’economia del comportament s’aventura en assenyalar que aquestes opcions poden ser errors o biaixos psicològics***. Tanmateix, l’economia del comportament no té una explicació integrada per a aquestes irregularitats. Aquí és on entra l’economia cognitiva, ja que busca explorar els processos de pensament darrere de la nostra presa de decisions, analitzant la manera com el nostre cervell emmagatzema, processa i recupera la informació.
***Un biaix psicològic (cognitiu) és un procés pel qual la cognició s’altera en funció de prejudicis, falses atribucions, induccions excessives o la perspectiva de l’observador. Tot acte de pensament té un biaix cognitiu, per la qual cosa l’objectivitat no existeix. La realitat sempre està esbiaixada d’una determinada manera per al subjecte.
Definició d’economia cognitiva
L’economia cognitiva és un camp interdisciplinari que utilitza les eines de les ciències cognitives per entendre la presa de decisions econòmiques i socials.
L’economia cognitiva es defineix com l’economia del que hi ha a la ment de les persones. En termes pràctics, això significa que l’economia cognitiva es caracteritza per l’ús d’un tipus de dades específic: dades sobre expectatives, opcions hipotètiques, capacitat cognitiva i actituds expressades.
És una àrea de recerca que forma part de l’economia del comportament, l’economia laboral i l’economia de l’educació i que posa en joc nous tipus de dades, especialment dades d’enquestes. Aquestes dades posen de manifest la importància de l’heterogeneïtat entre els individus i destaquen qüestions espinoses per a l’economia del benestar, com és, per exemple, el fet de la mesura i complexitat del benestar subjectiu, que no es pot reduir fàcilment a indicadors unidimensionals. Un tema clau de l’economia cognitiva és la cognició finita****, que planteja reptes teòrics que requereixen enfocaments versàtils. L’economia cognitiva aporta una rica caixa d’eines a la tasca d’entendre un món complex.
****La “cognició finita” o “racionalitat limitada” és un concepte desenvolupat per l’economista Herbert Simon (1916 – 2001) per explicar com els humans prenen decisions en entorns complexos amb informació limitada i recursos cognitius finits. La racionalitat limitada reconeix les restriccions cognitives, emocionals i de temps que influeixen en el comportament humà.
Categoritzar un camp de l’economia segons el tipus de dades utilitzades i teoritzades té un cert sentit des d’un punt de vista pràctic perquè treballar amb un tipus de dades concret requereix sovint un cert capital humà específic. Així…
- L’Economia tradicional: dades sobre les opcions de mercat naturals i les assignacions de temps.
- Economia experimental: dades sobre opcions en situacions artificials amb apostes reals d’experiments de camp o d’experiments de laboratori.
- Neuroeconomia: dades d’imatges cerebrals i altres maneres de mesurar l’activitat cerebral, dades sobre l’orientació del globus ocular i dades sobre altres mesures fisiològiques, com la conductància de la pell, l’activació muscular o els nivells hormonals.
- Genoeconomia: es basa en la idea que els indicadors econòmics tenen una base genètica, on el comportament financer d’una persona es pot rastrejar fins al seu ADN, i que els gens estan relacionats amb el comportament econòmic.
- Economia cognitiva: dades sobre opcions hipotètiques, dades psicomètriques i dades d’autoinforme sobre continguts mentals: mesures obtingudes d’enquestes d’expectatives, d’enquestes de paràmetres de preferència, mesures directes d’intel·ligència, mesures directes de la capacitat de presa de decisions, emocions autoinformades, inclosa la felicitat autoinformada i enquestes de creences sobre com funciona el món.
El nom “economia cognitiva” neix per analogia amb la “psicologia cognitiva”, l’àrea de la psicologia que examina els processos mentals interns com la resolució de problemes, la memòria i el llenguatge. Històricament, la psicologia cognitiva era una desviació del conductisme d’Ivan Pàvlov (1849 – 1936), Leonard Bloomfield (1887 – 1949) i B. F Skinner (1904- 1990), que insistien que només el comportament exterior era un tema legítim d’estudi. De la mateixa manera, la tradició econòmica només accepta el comportament exterior com a tema d’estudi adequat per a l’economia: una tradició que va ser fomentada per Vilfredo Pareto (1848 – 1923), Paul Samuelson (1915 – 2009) i Milton Friedman (1912 – 2006), entre d’altres, i que era l’enfocament predominant quan als anys 70 vaig estudiar economia a la Universitat de Barcelona.
Un pioner en l’estudi de l’economia cognitiva és Nicola Gennaioli (1974) (catedràtic de Finances del Comportament de la Universitat Bocconi); s’endinsa en el concepte de “representativitat”, introduït originalment per Kahneman i Tversky (1981). Els que prenen decisions, segons aquesta visió, tendeixen a sobreestimar les característiques representatives d’un grup o fenomen, creant un estereotip.
L’obra de Gennaioli destaca que la nostra memòria no és tan objectiva com ens pensem. Tendim a oblidar selectivament les experiències no estereotipades. Això vol dir que després de la formació d’un estereotip, els esdeveniments que segueixen el mateix patró reforçaran les nostres creences, mentre que els que no ho fan quedaran oblidats. Això explica no només per què els estereotips sorgeixen (la representativitat), sinó també per què persisteixen al llarg del temps.
En un estudi recent (veieu bibliografia) publicat a Psychological Review, Gennaioli i els seus coautors exploren com el context afecta la memòria. Les seves troballes revelen que el nostre cervell prioritza recordar experiències passades basant-se en la interferència. Això implica que els records codificats a la memòria a llarg termini estan subjectes a interferències quan els rememora la memòria a curt termini.
Per exemple, els consumidors són més propensos a gastar més en roba d’abric durant els dies anormalment freds a l’hivern, ja que les condicions meteorològiques actuals provoquen la retirada de circumstàncies similars, fent que els consumidors sobrevalorin aquests articles.
En conclusió, l’economia cognitiva s’està convertint en una frontera clau en l’estudi del comportament humà. Hi ha dos avantatges principals d’aquest enfocament. En primer lloc, podem obtenir una guia eficaç sobre com canviar i corregir les nostres creences. En segon lloc, com que la memòria i l’atenció s’utilitzen en cadascuna de les nostres decisions, aquest enfocament pot explicar una gran varietat de fenòmens sense haver de recórrer a preferències exòtiques. En definitiva, l’economia cognitiva es presenta com una teoria unificadora, que ofereix una comprensió integral del comportament humà, ja sigui racional o irracional.
En l’economia cognitiva apareix a dia d’avui una tendència emergent que anomenem “economia cognitiva de sistemes”. L’objectiu central d’aquest enfocament és entendre tant les ments com els mercats com a sistemes complexos…
Bibliografia
Kimball M. (2015) Cognitive Economics. Jpn Econ Rev (Oxf). 2015 Jun;66(2):167-181. doi: 10.1111/jere.12070. Epub 2015 May 7. PMID: 28149186; PMCID: PMC5279953.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/28149186
Bourgine, P. (2004). What is Cognitive Economics? In: Bourgine, P., Nadal, JP. (eds) Cognitive Economics. Springer, Berlin, Heidelberg. https://doi.org/10.1007/978-3-540-24708-1_1
https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-540-24708-1_1
Samuel G.B. Johnson et al. (2024) Minds and markets as complex systems: an emerging approach to cognitive econòmics. Trends in Cognitive Sciences, November 2024, Vol. 28, No. 11 1039.
https://www.cell.com/trends/cognitive-sciences/abstract/S1364-6613(24)00174-8
Bordalo, P., Coffman, K., Gennaioli, N., Schwerter, F., & Shleifer, A. (2021). Memory and representativeness. Psychological Review, 128(1), 71–85. https://doi.org/10.1037/rev0000251
https://bbiasblog.com/2023/12/30/beyond-behavioural-economics-cognitive-economics/?utm_source=pocket_shared