Ningú no ha arribat al cim acompanyat
de la seva por.
Poblili Sirus, Sententiae 445 (85aC-43aC)
La història explica el que va passar.
La poesia, el que havia de passar.
Aristòtil (384aC-322aC)
Comptem el dies, quan els hauríem de pesar.
Plini, Història Natural, 7, 41 (23/24dC-79dC)
El savi no cerca el plaer, només l’absència de dolor.
Aristòtil (384aC-322aC)
Manuel Forcano (Barcelona 1968) és poeta i traductor, especialment de l’àrab i de l’hebreu. Doctor en filologia semítica, va estudiar hebreu a Barcelona i a Israel, i àrab a Síria i a Egipte. Va ser director de l’Institut Ramon Llull del 2016 al 2018. Formà part del grup de poetes conegut com “els imparables”, que es van donar a conèixer ara fa 20 anys amb un aclamat i contundent recull de poemes publicat a Edicions Proa.
Tenim ara la sort de poder disposar d’una antologia temàtica de poemes de Manuel Forcano escollits pel propi poeta, en un bell volum de cent noranta pàgines amb tapa dura i imatges de coberta de Xavier Puigmartí, que és un regal per als lectors i per als amants de la poesia, ja que actualment la majoria dels llibres de Forcano són fora de circulació o són molt difícils de trobar.
Forcano presenta aquesta antologia temàtica organitzada a partir de tres eixos o blocs temàtics. Un primer, anomenat “Ciutats”, de viatges, paisatges i ciutats pròpiament dites. Un segon bloc, anomenat “Cossos”, dedicat als cossos, al desig i les seves fonts. I un tercer bloc, anomenat “El pes dels dies”, dedicat a la memòria i al record.
Forcano diu: “Veig la meva poesia com a escenes o quadres, artefactes del meu passat, com els museus ensenyen les ruïnes de la civilització”.
Francesco Ardolino, bon coneixedor de l’obra de Forcano, escriu al pròleg del poemari que podem copsar, en el llibre que comentem, tres dècades senceres del treball literari del poeta. Cal remarcar que les referències a autors clàssics de l’antiguitat grecoromana són constants en la poesia de Forcano, amb referències clares a Plutarc, Píndar, Plató, Ovidi, Aristòtil, Plini, Zenó d’Elea, i Virgili, entre d’altres. Així com també les mirades voluptuoses i sensibles als paisatges i ambients del Pròxim Orient.
Tenim el luxe de poder gaudir d’un exemplar que reflecteix la veu poètica d’un autor d’excepció, d’un escriptor culte. Els seus coneixements d’especialista en l’àmbit semític es fonen en els fonaments del poema que escriu amb sensibilitat, lirisme i un pulcre ofici literari.
Deia Joan Vinyoli que “la poesia s’ha anat convertint en la resposta més greu i senzilla a les grans preguntes que pugen del fons més íntim de nosaltres mateixos”.
I diu el poeta i escriptor David Castillo, que llegir Manuel Forcano és com redescobrir el plaer de la intimitat del poema a cau d’orella.
Referències bibliogràfiques.
- FORCANO, Manuel. Arabesc. Poemes escollits. Edicions Proa. Barcelona, 2022.
- FORCANO, Manuel. “El nostre mar. La Mediterrània al festival de Torroella de Montgrí”. Emporion, 23 de novembre de 2018. https://emporion.org/el-nostre-mar-la-mediterrania-al-festival-de-torroella-de-montgri-1/
- FORCANO, Manuel. “El nostre mar”. Emporion, 21 de desembre de 2018. https://emporion.org/el-nostre-mar-la-mediterrania-al-festival-de-torroella-de-montgri-2/
- CASTILLO, David. “Ciutats, desig, records”. El Punt Avui, 23 d’octubre del 2022, pàg. 32.
- IMPARABLES. Una antologia. Edicions Proa. Barcelona, 2004.
