Bellcaire d’Empordà està situat entre una sèrie de turons que conformen la serra de Valldavià (168 metres d’alçada), que divideix les conques del Ter i del Fluvià, i just al peu del massís del Montgrí (311 metres d’alçada), que el separa del mar.
Forma part de la comarca del Baix Empordà, al Baix Ter, el seu terme té una extensió de 13 km2 i 35 m d’altitud, i els seus límits són: al nord Albons, a l’est Torroella de Montgrí, al sud Ullà i a l’oest la Tallada d’Empordà.
Ubicat al cim del puig Moragues, des del qual s’albira una gran extensió de terreny ocupat antigament per l’enorme llacuna de Bellcaire amb el rerefons del Montgrí. Dessecada a mitjan segle XVIII, forma avui un extens espai agrícola, un paisatge de caràcter empordanès, d’una bellesa i harmonia singular, amb una reticulada xarxa de recs i canals amb aigües molt quietes, on s’alternen els arrossars, la userda, el blat de moro, els cereals i petits espais d’horta, a més de joncars i alguna closa, amb les construccions, essencialment masos, normalment en situació perifèrica i barraques d’ús agrícola.
En el nucli històric s’alça el palau-castell, monument historicnacional, on avui s’ubiquen l’església parroquial de Sant Joan i les dependències de l’Ajuntament. Situada a peu de carretera d’Albons es troba la vella església de Sant Joan, que conserva testimonis d’èpoques i estils diversos: paleocristià, preromànic, romànic i gòtic. La seva nau, decorada amb pintures del segle XII atribuïdes al mestre d’Osormort, es troben avui, en gran part, al Museu Diocesà de Girona.
Al bell mig de Bellcaire passa el rec del Molí, que recorre els termes de Colomers, Jafre, Verges, la Tallada d’Empordà, Bellcaire d’Empordà i l’Escala. Antigament el riu Ter desembocava al mar en diversos braços i aquest era un dels més importants. Avui ho fa per Torroella de Montgrí, però encara es conserva el rec que servia per proporcionar energia hidràulica als molins de la zona i, en particular, al de Bellcaire.
Bellcaire conserva avui restes de la seva esplendor medieval, encara considerable.
El palau-castell ha servit de marc durant molts anys per a la representació de la Bandera de Catalunya, d’Esteve Albert, en la qual el castell de Bellcaire i el del Montgrí es miren desafiadors i serven el testimoni de la lluita més violenta i aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. Lluita que va ocasionar la desviació del Ter i acabà amb la incorporació del comtat a la corona.
Tot i que l’any passat no es va fer, desitgem vivament que torni una activitat cultural col·lectiva esplèndida que tan honora no solament la població, sinó tot el Baix Ter.