Molts torroellencs depassen avui edats que fa cinquanta anys es consideraven gairebé inabastables. Homes i dones de vuitanta-cinc anys, de noranta anys, de noranta-cinc,… Homes i dones que han viscut molta història perquè els més vells varen néixer en temps de la Monarquia d’Alfonso XIII, de petits van viure el naixement de la República i de la Generalitat, d’adolescents varen veure passar per davant dels seus ulls l’alçament franquista i la revolució anarquista, la guerra, la postguerra,…
Si mantenen el cap clar, que potser és el cas de la majoria, estan en condicions d’explicar situacions viscudes, que ens semblen de novel·la. Dels temps de la Torroella rural, senzilla, una mica aïllada, d’allò que se’n deia “d’abans de la guerra”. Dels temps de la guerra, amb les seves pors, angoixes i patiments. De la postguerra, amb tantes privacions i esforços; de les estretors econòmiques, les cartilles de racionament i l’estraperlo; de quan costava acampar un nen, la tuberculosi feia estralls, i ningú no moria de càncer sinó d’un mal dolent; d’abans de la penicil·lina, dels plàstics i dels electrodomèstics. De com va arribar el “quarto de bany”, la màquina de rentar, el turisme, el 600, els tractors, la seguretat social…
Només els torroellencs que els van viure, saben els patiments que varen ser capaços de suportar, les esperances i alegries d’allò que varen aconseguir, les dificultats que varen haver de superar i els factors favorables que els varen ajudar a tirar endavant. Hi va haver torroellencs que de petits varen passar gana, que varen anar poc temps a l’escola, que varen muntar tallers, que varen obrir botigues, que varen començar indústries, que varen veure venir el turisme, que varen engegar projectes col·lectius comercials o culturals. D’altres, varen veure la seva vida torçada i les seves il·lusions escapçades. Encara potser ens queden torroellencs, homes i dones que podrien explicar les penes de l’exili, les dificultats de la tornada, homes carregats de mesos i mesos de mili obligatòria, dones separades de marits reclutats sense data de retorn.
Si no en quedés cap, hauríem perdut un tresor de coneixements, d’experiències i d’emocions viscudes. Quan desapareix una d’aquestes persones, si no ha pas escrit o dictat un recull de les seves memòries, se n’enduu trossos d’història irrecuperables. Són memòries torroellenques que no han estat transferides per cap mitjà a la societat: no n’ha parlat cap diari, cap revista, cap audiovisual. I això ja no té remei si no reaccionem ben aviat.
Per això, avui Emporion fa un clam a favor de la memòria torroellenca. Un clam que es resumeix en unes poques recomanacions que exposem tot seguit.
Els que sabeu escriure i teniu històries per explicar, proveu de fer unes memòries, tan curtes com vulgueu, un recull d’aquells records de la vostra vida que us semblin més interessants. Si no sabeu com transmetre-ho per vosaltres mateixos, cerqueu algú que ho faci: un fill, un nét, un parent, un amic ben disposat. Que quedi rastre d’allò que heu viscut, per molt resumit que sigui.
D’altra banda, els que teniu un parent gran, un avi, un oncle, el pare, la mare, estimuleu-lo a deixar escrit el seu testimoni. Si els veieu incapaços de reflectir una vida carregada de “pàgines viscudes”, o potser poc conscients del valor dels records que atresoren, podeu prendre’n la iniciativa, no necessàriament per escrit: un micròfon, una gravadora, una càmera que reculli la veu i la imatge, poden deixar un petit document històric. I no cal que sigui de la família, pot tractar-se de la memòria d’un amic, un veí, una persona gran amb el cap clar.
Per la nostra part, si algú ens demana ajuda, l’aportarem de bon grat. Si feu arribar a Emporion els vostres escrits, ens ocuparem de veure la possibilitat de publicar-los, sencers o resumits, a les pàgines de la revista o al Llibre de la Festa Major. A més, els nostres redactors i col·laboradors, que al llarg dels darrers anys han escrit i publicat articles que recullen la memòria de personatges torroellencs, ho continuaran fent. Tots plegats, lectors i col·laboradors, ens hem de comprometre a mantenir i acumular memòria torroellenca.
