Moure’s, sortir de casa, observar el que passa en el nostre entorn més proper, és un exercici que surt bé de preu i que ens dona a canvi un criteri per emetre una opinió, encara que aquesta sigui del tot errònia.
Tinc la impressió, segurament gratuïta (ja he avisat que surt bé de preu) que l’Empordà s’està convertint en la terra de fer pipes de les velles glòries de la música anglosaxona del nostre planeta. No deixa de ser una paradoxa que en un moment d’estretors… no, estretors no. No deixa de ser una paradoxa que en moments com els que vivim hi hagi propostes artístiques que apostin per cartells que no ofereixen res que millori la nostra realitat. I és paradoxal perquè són propostes que venen les localitats fins a la bandera.
Entre banderoles d’artistes vinguts d’arreu del món i apartaments que mutilen els camins de ronda, aquells que ens dediquem a l’acció cultural de base ens sentim com mosquits emprenyadors que en qualsevol moment podem ser esclafats.
És en aquest context que em vénen al cap tot de pensaments que giren sempre al voltant d’una mateixa idea. Una idea que vol ser propera a allò que és senzill i planer, però, no per senzill, menyspreable o desestimable. L’acció de base és fonamental i donar suport als projectes que milloren el nostre entorn és un propòsit que cap societat pot deixar de banda. La societat és creadora d’idees, de pensament, d’art. El poble va sempre a davant en matèria d’idees, és l’artista qui fa un treball que mereix ser viscut per tothom, és el científic qui estudia per a divulgar. El poble va sempre a davant i emet idees de forma constant i aquells que treballem per al poble hem de ser capaços de recepcionar la inquietud de la gent i fer esforços per crear un context on aquesta riquesa aflori en forma de valor que contribueixi a la millora de la vida de les persones. Allò que és senzill i planer, però, és extremadament complex i delicat, cal tenir-hi cura i ser conscients que així com ens ha costat moltíssim tenir-ho, ens serà molt fàcil perdre-ho de cop. En un moment que les idees i la raó cada cop els costa més trobar espais, l’acció cultural de base, la de les persones, la de les entitats, esdevé fonamental per salvar els valors de la cohesió, el coneixement i la civilitat. L’acció cultural de base és la que en la majoria de casos permet la ciutadania accedir a la cultura en forma d’espectacles de carrer, exposicions, concerts de música, cant coral, teatre amateur, festes populars, cinema municipal, etc. És l’acció cultural que emet propostes que converteixen el poble en principal protagonista i els diferents agents que hi intervenen encaminen la seva tasca en aquest sentit.
L’acció cultural d’un poble no pot apalancar-se en funció de l’administració ja sigui local o estatal. Tampoc pot fer-ho en funció dels seus equipaments culturals. L’acció cultural ha de correspondre la inquietud i la sensibilitat d’un poble que fa propostes i interpel·la constantment la seva capacitat crítica. Ens cal modèstia per fer alguna passa enrere i mirar d’analitzar el potencial que tenim, perquè aquells que tenen coses a dir, a fer, a mostrar, a compartir, trobin un context mínimament escaient per poder-ho fer.
El poble de Torroella de Montgrí continua, tossudament, generant acció cultural de base que ens converteix en un municipi amb un segell únic i autèntic. Malgrat tot, continuem tenint gent jove que treballa en el lleure infantil i juvenil, joves dramaturgs que escriuen i actors que representen les seves obres, gent que des de la base programen arts escèniques de carrer que dinamitzen el municipi, gent vinguda del teatre o la música professional que proposen formació en teatre, cant coral, arts plàstiques, només per anomenar algunes propostes de recent creació. Posem tots els sentits per cuidar aquest dinamisme perquè és tant potent com fràgil.
El suport a l’acció cultural de base no està renyida amb una política cultural que estigui també al costat d’aquells projectes culturals reeixits que ens han situat en el territori com un municipi potent a nivell cultural. Projectes que han apostat per l’excel·lència artística i la divulgació de la capacitat creadora que millora el nostre entorn.
No ho dubteu, la cultura millora tots els aspectes de la nostra vida, ens fa millors persones, millors professionals, i això no és cap luxe.
