Per a la Fina, en el seu aniversari
[bs-quote quote=”Vaig provar d’impressionar-la fent un Google d’amagat ‘Llull, Pujols, Ramon Sibiuda’. Cap dels tres li van sonar.” style=”style-11″ align=”center” author_name=”Els Amics de les Arts” author_job=”“L’affaire Sofia”, Espècies per catalogar, 2012.”][/bs-quote]
Que Els Amics de les Arts, en la seva recent cançó impregnada d’ofici i d’ironia ─L’affaire Sofia, referida a les aventures inicials d’una parella lingüística─, citin el pensador i filòsof català del segle XV Ramon Sibiuda, és molt bon senyal, encara que no se’l conegui prou bé o no es recordi prou el personatge.
En farem un tast, d’aquest gran intel·lectual del qual es disposen de poques dades biogràfiques, i que fou mestre en Arts, en Medicina i en Teologia, a més de llicenciat en Dret Canònic. L’abast universal de la seva influència engloba pensadors del relleu de Pico della Mirandola i Michel de Montaigne. Aquest darrer va dedicar una apologia a Sibiuda en forma de capítol sencer en els seus Assaigs. Hegel va valorar i estudiar també la seva obra. Sibiuda, seguidor de Ramon Llull, va oposar-se a la teoria de la doble veritat d’Averrois, vigent a l’època, segons la qual les veritats de la filosofia i de la religió no tenen per què coincidir necessàriament, atès que són independents entre si. Per contra, Sibiuda assenyala que els articles de fe poden ser demostrats amb raons naturals, i aquest és precisament un dels objectius que regeixen la seva obra.
[bs-quote quote=”Els assaigs’ de Montaigne és una de les obres més extraordinàries, més vives i més fecundes que s’han escrit. I també més actuals.” style=”style-11″ align=”center” author_name=”Enric Sòria” author_job=”(1958)”][/bs-quote]
Per una altra banda, amb el seu únic i fonamental llibre Liber creaturarum seu naturae o Liber creaturarum seu de homine, Sibiuda fa de l’home la pedra de toc, el melic del món, la mesura de tot. La seva originalitat rau en el fet que, de cop i volta, l’home torna a ser al bell centre de l’escenari. Segons X. Fossas i J. Puigdomènech, les pàgines d’aquest llibre són les arrels d’ambdós: Humanisme i Renaixement. Montaigne, a més de traduir-lo al francès, va fer-ne un homenatge en un dels capítols més extensos dels seus Assaigs (Apologie de Raimond Sebond), que li donà immortalitat i fama.
[bs-quote quote=”Sibiuda era un home molt capaç i de molt belles qualitats.” style=”style-11″ align=”left” author_name=”Michel de Montaigne ” author_job=”(1533-1592)”][/bs-quote]
Diu Montaigne, en el seu capítol sobre Sibiuda: “Res no pot ser feliç sense virtut, ni la virtut pot ser sense raó, i cap raó pot allotjar-se en lloc diferent de la figura humana.” I també s’hi llegeix: “L’home sense aprenentatge no sap ni caminar, ni parlar, ni menjar, ni res més que plorar.”
Jaume de Puig i Oliver, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ha investigat a fons aquest rellevant i potser encara massa poc conegut filòsof català del segle XV.
Bibliografia
- Fossas, X.; Puigdomènech, J. Ramon Sibiuda (1375?-1436). El pensament català. De Ramon Martí a Norbert Bilbeny. Edicions Documenta Balear. Palma, 2011, p. 40-46.
- Montaigne, M. “Apologia de Ramon Sibiuda”. A: Assaigs. Llibre segon. Capítol XII. Traducció de Vicent Alonso. Proa. Barcelona, 2007, p. 173-448.