Regla 22 (9) – Lletres i grups de lletres

Consonants   (continuació)

S  (essa)   –   dígraf SS   –   Z  (zeta)

Ja vàrem dir a la Regla 2 (setembre de 2010), i ara ho repetirem, que per escriure la S,

SS o Z cal distingir dues classes de sons:

—    Sonor, que és el de paraules com casa, nosa, calze, zero…

     —    Sord, que és el de paraules com rossa, peça, calces, sol…

1 – El so d’essa sonora (com el de casa) es pot escriure amb S o amb Z.

             A principi de paraula el representem sempre per Z: zero, zoom, zoològic…

–       Entre vocals escrivim S: casa, nosa, poso, camisa, brusa…

(En alguns mots cultes derivats del grec s’escriu Z: amazona, trapezi.)

–       Entre consonant i vocal hi va Z: calze, colze, guitza, atzucac…

      (Excepte els mots amb trans, dins i fons: transeünt, endinsar, enfonsar.)

2 – El so d’essa sorda (com el de sabata) es pot escriure amb quatre grafies:

            S (essa), SS (essa doble), C (ce) i Ç (ce trencada)

–          A principi de paraula s’escriu amb S o amb C (només davant e o i)

sac, selecció, sísmic, somiar, suma…

cel, celebrar, cirera, circ…

–          Entre vocals s’escriu amb SS, C (davant e, i) o Ç (davant a, o, u)

bassa, cassola, possible, massa, mosso…

cacera, endreces, decidir, vici…

maça, peça, lliçó, traçut…

–          Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal:

S : molsa, dansa, festa, gespa, enciam…

C (davant  e, i):  Marcel, Mercè, sincer

Ç (davant  a, o, u): cançó, força, llençol, forçut…

–          A final de paraula sempre és sorda i s’escriu amb S o amb Ç

nas, gos, cabàs…

braç, feliç, veloç, terç…

T  (te)     (vegi’s D-T, Emporion, octubre 2012)

Un afegitó: a Torroella s’ha mantingut fins ara, i potser s’està perdent, el costum de pronunciar la T  final del mot Sant davant de vocal:

Sant Andreu = Sant-andreu            Sant Antoni = Sant-antoni

(CONTINUARÀ)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT