Amb motiu de les jornades sobre independentisme que varen tenir lloc a Torroella el mes de gener passat, amb una participació al meu entendre molt interessant i amb una cloenda per part del conseller Tresserres que vaig trobar extraordinària, un dels ponents, l’exdirector del diari Avui, Vicent Sanchis, exposà que el desenvolupament econòmic de Catalunya anava bàsicament vinculat al grup financer “la Caixa” (només calia veure els gratacels de Barcelona, les seus socials de la mateixa Caixa, Agbar, Gas Natural, Abertis, etc., que en gran manera ens distingeixen d’una província perifèrica).
Em va semblar oportú d’assenyalar al conferenciant que, al meu parer, hi ha iniciatives d’empreses mitjanes que van molt més enllà d’aquest grup financer, i en concret li vaig demanar la seva opinió sobre FemCat. FemCat és una agrupació d’empresaris i directius, que va néixer l’any 2005, i que va adoptar la forma jurídica de fundació privada. Segons la seva pròpia definició, es tracta de gent del món de l’empresa agrupats amb un objectiu comú: donar un important pas endavant en els propers deu anys per convertir Catalunya en un dels països capdavanters socialment i econòmicament a Europa i al món. Més concretament, amb la seva constitució, FemCat pretén dur a terme i donar suport a iniciatives que serveixin per al progrés de la societat catalana, ajudant a definir una estratègia clara de futur, amb una actitud basada en una confiança més gran, una forta ambició i una alta autoestima.
Sanchis em va contestar, amb tot de matisos, que FemCat havia estat, en efecte, una esperança interessant en el seu moment. Havia estat…, en el seu moment… La resposta feia pensar que m’havia equivocat, que si en algun moment podríem haver vist en FemCat un element dinamitzador de la nostra economia, actualment potser era millor que ens ho traguéssim del cap.
Ja no me’n recordava de la resposta un pèl decebedora de Sanchis, fins que ben recentment, amb motiu de l’operació de compra d’un 80,1% del capital de la companyia aèria Spanair per part d’un grup d’empreses catalanes, un article d’Emili Valdero, doctor en economia de la Universitat de Barcelona, es referia al cost total de l’operació, 100 milions d’euros, i detallava els que hi participaven: 46% diversos empresaris del sector turístic, 12% Catalana d’Iniciatives, 12% Turisme de Barcelona, 5% Fira de Barcelona, 25% empreses vinculades a la fundació FemCat.
Em plau molt de posar en evidència aquestes xifres perquè posa de manifest que, efectivament, hi ha iniciatives d’aquí, entre elles FemCat, disposades a córrer riscs perquè el país disposi de la logística que necessita, lluny de les tuteles interessades d’AENA, d’Iberia, de Magdalena Álvarez i de tutti quanti volen centrar a Madrid totes les decisions que ens afecten.
Independentment de l’opinió que pugui tenir cadascú de l’oportunitat d’aquesta compra.