Als últims escrits m’he referit a alguns antics llinatges torroellencs −els Llabià, els Solterra, els Pons−, més o menys relacionats amb la presència dels reis a Torroella. A més d’ells, moltes famílies notables varen deixar el seu rastre a la vila, ens en queden els seus casals admirables, sobretot al carrer de l’Església i al carrer Major, les cases Saguer, Ferrer, Hospital, Metge, Sanan, Tor, Bagur…
Molts d’aquests personatges, sovint enriquits per la propietat de la terra o el tràfec del comerç, eren amos de terrenys i masos a l’aspre, al peu de la muntanya. D’alguns, en coneixem el nom per les formidables torres de defensa que hi varen fer edificar, perquè els masos estaven aïllats, fora muralles, entre Torroella i el mar, i exposats per tant a l’atac de pirates, alguns encastats a les Medes. Pirates perillosos, ferotges, que assaltaven, segrestaven i assassinaven.Els propietaris que varen poder, doncs, i quan varen poder, varen bastir torres a tocar dels masos, amb passeres per escapolir-s’hi, matacans i espiells, i estris de defensa i d’atac, pals, pedres, llances i ginys diversos.
És el cas de la Torre Martina. Pels vols de l’any 1400, Bernat Mir, nat a Ullà, va fer construir una torre per defensar el seu mas, situat entre vinyes, lluny de la vila. Se’n va dir la Torre d’en Mir o Torre Mirona. Cap al 1600 la va heretar una pubilla, Maria Miquel i de Mir, que es va casar amb Francesc Martí, fill d’Antoni Martí, un mercader gironí d’origen humil torroellenc que havia comprat moltes finques de la família Llobregat, entre elles una casa admirable on ara hi ha el Cinema Montgrí. Per aquest casament, Francesc Martí, hereu dels béns de la casa Llobregat, va esdevenir també hereu dels béns dels Mir. La Torre Mirona va passar a dir-se Torre Martina.
Tenim notícies del 1448 d’un altre mas, adquirit l’any 1466 per Mateu Bagur. La família Bagur és de mena estalviadora, compra terres i fa gran la propietat, que passa d’un hereu a l’altre. Antoni Bagur deixa la propietat al seu fill Joan Bagur. Aquest mor sense fills, l’hereva és la seva mare, Catherina, i és ella qui fa construir la torre. Ho llegim al portal entre mas i torre: Catherina Bagura me fecit 1561. La torre passa després a mans de la família Tor Bagur, i d’aquesta, per successives herències i matrimonis, a les famílies Puig, Carles i a Robert de Robert, marquès de Robert, el fill del qual se’n desprèn abans de la Guerra Civil, i la compra la família Serra, actuals propietaris.
Quan l’any 1515 la Universitat (govern) de Torroella repartí terres del comú, lliurà terrenys i un mas a la viuda Reala, i el mas prengué el nom del marit, Real: el Mas Ral (Mas Real). Les coses no devien anar gaire bé i diversos personatges importants es varen fer amb terres del mas, com Pere Tor Bagur, propietari de la Torre Bagura, l’any 1594. Com la Torre Bagura, també el Mas Ral acabà a mans de la família Carles, i d’aquesta a Robert, que el va vendre finalment a Pere Sureda, mort fa pocs anys.
Una família que ha deixat molt de pòsit a la vila ha estat la dels Quintana, d’antic llinatge torroellenc. Albert de Quintana i Combis destacà com a polític liberal, promotor de millores del conreu agrícola i important poeta de la Renaixença. La família Quintana havia estat propietària de la Torre Gran, majestuosa i esvelta, d’arquitectura rica i pràctica. Hi ha, no gaire lluny, un mas i una altra torre, més humil però ben proporcionada, que havia estat també de la mateixa família, i que per això i per la seva modèstia rep el nom de Torre Quintaneta.
Ja vaig parlar en un escrit anterior de la Torre de la família dels Pons, o Torre Ponsa, a l’Estartit, que passà a mans de la Universitat (govern) de Torroella, empenyorada al final de la Guerra de Successió, venuda a la família Robert i actualment propietat de la família Mascort.
La Torre Ferrana, situada de la banda de Sobrestany, completa l’inventari de torres de defensa del nostre municipi.
I hem de lamentar l’escandalós enderroc de la torre del Mas Cassà, perpetrat no fa pas tants anys, per fer servir les seves pedres. Víctima doncs de la més atroç avidesa especuladora.
