Les eleccions generals han deixat un panorama polític encara més complicat a nivell estatal. Per contra, a Torroella de Montgrí-L’Estartit els votants continuen sent fidels als partits sobiranistes. Amb un augment de la participació del 2,16%, ERC i Democràcia i Llibertat (agrupació on s’inclou Convergència) pràcticament han empatat en vots (1.240 i 1.232) i ja a menys de la meitat dels vots han quedat altres formacions com En Comú Podem (557), Ciutadans, que supera el PP (464), el PSC (433), el PP (360) i Unió que, com a la resta de Catalunya, ha tingut un molt mal resultat (90 vots).
A Catalunya, la victòria d’En Comú Podem, la marca catalana de Podemos, ha guanyat les eleccions i el bon resultat obtingut a Catalunya ha catapultat la formació a tenir un excel·lent resultat en la primera prova de foc política seriosa. De fet, ha estat clau el canvi d’actitud de Podemos sobre el procés sobiranista. Mentre a les eleccions al Parlament Pablo Iglesias venia a Catalunya a fer una campanya en clau espanyola basada en les arrels dels catalans vinguts d’altres zones de l’Estat, aquesta vegada ha fet una clara aposta per defensar la celebració d’un referèndum vinculant perquè els catalans puguin decidir el seu futur sobre la independència. S’haurà de veure quin recorregut tindrà aquesta proposta quan ja PP, PSOE i C’s ja s’hi han manifestat radicalment en contra.
Precisament, el fet que Podemos exigeixi la celebració del referèndum com a condició indispensable per a qualsevol pacte de govern dificultarà qualsevol entesa amb els socialistes, on Pedro Sánchez ja ha hagut de sortir a calmar els seus barons territorials, sobretot Susana Díaz, que s’està esperant per prendre el relleu a la secretaria general del PSOE a la mínima que pugui.
De fet, si ens semblava que a Catalunya la política era complicada, a l’Estat la cosa encara és més complicada. El líder del PP, Mariano Rajoy, ho té certament complicat per formar majoria. El PSOE no li vol donar suport. C’s sí però no sumen prou diputats. Podemos ha posat unes línies vermelles inassumibles pels unionistes. IU quasi ha desaparegut del mapa. ERC i Democràcia i Llibertat poden ser decisius però imposaran unes condicions que els partits unionistes no acceptaran.
Es parla d’una coalició a l’alemanya, amb PP i PSOE, a la que C’s ja ha anunciat que s’hi afegiria. Però mentre per al Partit Popular pot ser positiva, per als socialistes pot representar un càstig important si hi hagués noves eleccions. Es pot donar la paradoxa que, mentre la CUP ha vetat Artur Mas com a president, ara siguin altres qui vetin Rajoy per encapçalar el futur govern.
Les urnes han dibuixat un panorama tan complex que no seria gens estrany que el 2016 tornés a ser un any electoral.
