Avui aquest article té un caràcter i un contingut curt però realment molt especial: voldria expressar i resumir en ell la meva relació d’amistat i d’afecte amb una persona que ha complert 100 anys de vida: en Lluc Saló Ferré.
I que durant anys va col·laborar a Emporion amb Articles i amb Parèmies que podeu trobar en els exemplars d’aquesta publicació. Uns i altres estan plens d’aquella saviesa, per a mi tan difícil d’explicar sense recomanar la seva lectura o relectura.
Creieu-me que val la pena el temps que hi pugueu destinar!
Sé que no es fàcil parlar d’un molt bon amic en el seu centè aniversari! Però penso fer-ho apel·lant a la vostra comprensió i disculpa pel fet que tindré de parlar de mi mateix si vull expressar la meva relació, la meva coneixença i el meu afecte envers ell.
Tenia 15 anys quan, acabat el Peritatge Mercantil, vaig entrar a treballar a Radio Universitat, una botiga de la Ronda Universitat de Barcelona de la firma Radio Elèctrica Solé S.A. I el meu primer encarregat va ser precisament ell: en Lluc Saló.
La relació laboral en aquesta firma va continuar fins l’any 1962. Però tant la de feina com la personal han seguit, i han continuat, ja que, entre d’altres causes i motius més essencials, estiuejava amb la seva família a Begur i la relació d’amistat fou mantinguda a través dels anys.
I aquesta relació personal perdura encara en l’actualitat, amb ell i amb la seva família. (Com a anècdota, en el Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí d’aquest any, publico un article sobre el port de Torroella de Montgrí en el qual relato un viatge marítim amb ell i un altre bon amic, en Joan Ramón Galindo).
Relació que avui continua, encara que lamento que a vegades sigui massa espaiada en el temps. Però els anys pesen i no son tan fàcils els desplaçaments, els fan més difícils!
Però, si el voleu conèixer realment com és i com pensa, jo us recomanaria de veritat que llegíssiu o rellegíssiu els articles que ha publicat a EMPORION i faig un especial esment a les reflexions que sota la denominació de Parèmia ( Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular, que es feia present en la poesia i la prosa com a recurs estilístic gràfic i viu), que hi podreu trobar fàcilment.
No vull fer més llarg aquest article, ja que poques paraules son necessàries per definir el seu caràcter, que podreu calibrar llegint els seus articles i Parèmies, ni fer més palesa la meva amistat i el meu afecte a un molt bon amic que ha complert 100 anys. I que amb l’article que podreu trobar publicat en aquest mateix número d’EMPORION mostra el seu caràcter i la seva intel·ligència que perviu en el seu centenari de vida!
