Teniu papers de la dècada 1930-1939?

Estic realitzant un treball –diguem-ne “llibre”– orientat bàsicament a descriure com va viure la gent de la nostra vila els temps convulsos de la República, la Guerra Civil i la revolució social antifeixista. No penso en un llibre d’història ni pretenc fer una obra literària, totes dues pretensions quedarien lluny de la meva capacitat i de les meves aspiracions. El que estic fent –ja n’he escrit un bon grapat de pàgines– és recollir i ordenar documents, testimonis escrits i explicacions orals de persones que van viure fets destacables, tot enquadrant aquests testimonis torroellencs en el marc dels esdeveniments succeïts a Catalunya i a Espanya durant aquells anys tan agitats. No es tracta d’un estudi minuciós o profund, sinó d’un recull de relats que considero dignes de crèdit i que em sembla que mereixen ser coneguts, degudament emmarcats en aquells moments històrics del país.

En aplegar documentació he donat preferència, com és natural, als relats de persones que van viure directament aquells moments dramàtics i els van descriure en quaderns particulars el mateix dia que passaven. És el cas dels diaris de Jaume Surroca i Isern i de Josep Alabau i Vilà, relíquies que han quedat en mans dels seus fills i a les quals he tingut la sort de tenir accés, o el diari de Pilar Espígol que fou publicat, reproduint el manuscrit, al Llibre de la Festa de Torroella de l’any 2003. També tenen gran interès les memòries manuscrites del mestre Salvador Dabau i Caussa, que em foren facilitades igualment pel seu fill, i les de Narcís Camps, de Bellcaire, amb la diferència que les unes i les altres no van ser escrites en el moment que tenien lloc els esdeveniments, sinó redactades més tard (potser amb anotacions preses mentre succeïen els fets narrats). De forma semblant, Jaume Puiggrós va explicar al Llibre de la Festa Major de 1997 les seves vivències de trenta anys abans.

Un cas particular és la conversa de Joan Fuster amb Miquel Canals, Pahí, president del Comitè l’any 1936, gravada en cassets l’any 2003, que em va facilitar Josep Fuster i vaig publicar al Llibre de la Festa d’aquest any 2016.

Altres torroellencs han escrit també les seves memòries, on relaten fets viscuts en aquella època, amb la diferència que no ho van viure ni ho van patir de grans, sinó de petits. És el cas de Genís Baquer i la seva esposa Joaquima Ferrer (es conserven al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània), de Pere Rosell (Llibre de la Festa del Barri de Fora Portal, 2000) i un petit recull de memòries que m’ha fet arribar Júlia Busquets.

També disposo, evidentment, de les explicacions que jo mateix he recollit i publicat a EMPORION de persones que han assolit o superat els vuitanta-cinc o els noranta anys (dues per desgràcia desaparegudes fa ben poc), capaços de rememorar fets, persones i circumstàncies. He entrevistat Josep Pujol, Josep Borrat, Carme Cristòfol, Salvador Giralt, Pilar Espígol, Vicenç Gumà, Cels Sais, Anselm Roig, mossèn Josep Pou, Eugeni Llos, Jaume Fonquerna. I he mantingut converses –no publicades– amb Pito Bou, Pere Capellà, etc.

Cal afegir a aquest recompte de fonts, la bona quantitat d’articles que diversos autors han escrit sobre aspectes parcials d’aquella època a diferents edicions del Llibre de la Festa, o altres mitjans, basats en fets viscuts o sentits explicar per altres: Pere Castells, Marciano Càrdaba, Jordi Gaix, Josep Riera, Lurdes Boix, Pilar Cabratosa, Xavier Ferrer, Jordi Bellapart, Joan Surroca, jo mateix…

Tot això, pel que fa a fonts privades.

Quant a documentació oficial, per molt que m’he mogut, no he pogut trobar documents procedents del Comitè antifeixista; només amb una excepció, un paper manuscrit de data 22 de juliol de 1936 que havia quedat en poder de Jaume Surroca. No sé si, en plegar de forma precipitada, el Comitè va voler fer desaparèixer tota la seva documentació, o si fou destruïda per l’Ajuntament que es formà més tard, o arrabassada per les tropes franquistes, tot pot ser. El fet és que ni a l’Arxiu Municipal ni en cap arxiu particular no en queda cap rastre, ni consta que n’hi hagi a l’Arxiu de Salamanca.

Si bé no s’han conservat, doncs, documents del Comitè, sí que disposem de les actes de les reunions celebrades a l’Ajuntament, recollides als llibres que es conserven a l’Arxiu Històric Municipal. És cert que qui manà de fet durant nou mesos fou el Comitè, però també ho és que mai no deixà de funcionar un organisme o altre que representés el poder municipal legal, es digués “Ajuntament antifeixista” primer o es digués “Consell municipal” més endavant. Tot i la revolta anarquista, l’un i l’altre s’adaptaren en major o menor mesura a les directrius que varen anar emanant de la Generalitat, l’autoritat que representava la legalitat republicana a Catalunya. Ara, ignorem fins a quin punt els registres del secretari de cada moment reflectien fidelment les intencions, els debats, els acords presos a les sessions, o si només servien per “cobrir l’expedient”. Fos com fos, tal com van ser escrits els reprodueixo quan els trobo destacables, acompanyats dels comentaris que en cada cas considero necessaris. Situo al mateix nivell d’interès que els llibres d’actes, altres papers que he recollit a l’Arxiu Municipal com ara correspondència oficial, telegrames, cartes de veïns, etc.

I ara ve el meu prec. No goso donar per acabada tota aquesta tasca d’aplec d’informació sense demanar ajuda a possibles lectors d’aquesta nota que puguin tenir documentació amb contingut històric que jo desconec. No sé si un dia es publicarà l’obra o si la dipositaré al Centre de Documentació del Museu, però no voldria fer-ho sense haver esgotat totes les possibilitats de recollir documents d’autèntic interès general.

Si voleu i podeu donar resposta a aquesta crida, em trobareu a jaume.bassa@gmail.com.

Resto molt agraït  a qui m’hagi seguit fins aquí, tant si pot ajudar-me com si no.