Efemèride del centenari del seu naixement
Hi ha cretins, i els cretins no s’estan
d’opinar. Sovint la seva
opinió hi compta, perquè un cretí no
és mai un cretí a seques:
és, a més de cretí, buròcrata,
marquès, advocat, fabricant,
poeta, diputat provincial o qualsevol
altra cosa important.
Joan Fuster (1922-1992)
El 23 de novembre d’enguany s’han complert els 100 anys exactes del naixement a Sueca (Ribera Baixa) de Joan Fuster (1922-1992), escriptor considerat com un dels assagistes en català més importants del segle XX, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. Fuster és també un historiador i un crític literari notable. I fou un dels periodistes més prolífics de l’època.
Fuster va créixer en un context de guerra i postguerra, al sí d’una família carlina d’un país vençut. Amb la seva voracitat lectora i la seva inquietud intel·lectual va anar construint una xarxa, inicialment a la ciutat de València i posteriorment amb l’exili i amb el món cultural barceloní, al voltant del seu pensament. Un pensament i unes reflexions que no només varen inspirar la generació dels seixanta, sinó que va ser un revulsiu que va permetre el despertar i la reconstrucció d’un país completament sotmès des de la derrota d’Almansa de 1707.
Va rebre entre altres distincions l’ “Alta Distinció de la Generalitat Valenciana” (1992), la “Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya” (1983) i el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes” (1975). Va ser nomenat “doctor honoris causa” per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fuster és vigent per una qüestió d’altura intel·lectual i de qualitat intel·lectual, remarca Francesc Montero, per la seva faceta de pensador, d’opinador, d’analista de la societat i de crític. Però també per la solidesa de la seva literatura, segons el novel·lista Melcior Comes. Amb una actitud irònica, riallera, descreguda. Amb aquell humor clàssic que t’ensenya que es pot ésser del món sent molt d’un lloc, d’un determinat racó del món, amb una crítica mordaç al fals cosmopolitisme perquè ningú viu al món. Tots vivim en un carrer, en un país concret, amb una determinada història i en un moment determinat. I això també et reconcilia amb el teu propi context, afirma. Comes arriba a comentar que els llibres de Fuster s’han escrit des de perspectives similars als Assaigs de Montaigne o a algunes obres de Josep Pla.
Cal recordar que les seves aspiracions de màxims van posar en alerta, durant la Transició, el règim espanyol que es va inventar l’article 145.1 de la Constitució, que deixa clar que “en cap cas no s’admetrà la federació de comunitats autònomes”, amb la intenció d’impedir la unió dels Països Catalans, propòsit últim de Fuster.
Fuster i el fusteranisme van ser víctimes d’atemptats terroristes precisament pel perill que representaven per a la concepció uniformista espanyola.
Remarca l’historiador Antonio Rico que Fuster és vigent perquè continua sent un personatge totalment incòmode com a intel·lectual i moltes de les seves crítiques i reflexions són indiscutiblement actuals i exemplars. I això ho escriu amb un estil depuradíssim, i amb una prosa expressiva, precisa, plàstica i vistosa, segons el filòleg i escriptor Pere Antoni Pons, i amb una vivor extraordinària, sigui irònica o de batalla.
Clàudia Serra, dramaturga i crítica teatral, insisteix que molts dels seus escrits plantegen problemes del present, encara que hagin estat escrits fa més de cinquanta anys. I per això, Fuster és un clàssic; algú que des del passat ens parla del present i ens interpel·la.
L’escriptora i periodista Anna Ballbona assenyala el sentit lúdic del Fuster escriptor i la seva ironia, principalment en els seus encertats aforismes que resulten formidables i sorprenents, moltes vegades divertits i amb ganes de sacsejar, i d’altres que tenen un punt d’enginy important. Al final del text en fem una selecció representativa extreta del seu llibre “Indagacions i propostes”*.
Remarca Montero que Fuster i Pla amb estils molt diferents varen ser amics i van teixir complicitats. El de Fuster és un estil més intel·lectual, en canvi, el de Pla és un estil més viscut, més a partir de l’experiència i més sensual. Si voleu conèixer més bé la relació que van tenir, hi ha una interessant exposició temporal (fins el 7 de gener de 2023) a la Fundació Josep Pla de Palafrugell, titulada Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita.
Llegim Fuster, aquest intel·lectual humanista, que continua agitant tot un país a través de la seva lucidesa, del seu pensament multidisciplinari i de la seva magnífica i potent obra assagística i literària.
Agraïment: A Montserrat Blai per la revisió crítica al manuscrit.
Referències bibliogràfiques
- EDITORIAL. “Joan Fuster, 100 anys”. El Temps, 22 de novembre del 2022. pàg. 4.
- LILLO, Manuel i MILIAN, Àlex. “Fuster, mesura d’un segle”. El Temps, 22 de novembre del 2022. pàg. 53-63.
- TORROELLA, Josep. “Joan Fuster, 1922-1992”. Emporion, 6 de març de 2022. https://emporion.org/joan-fuster-1922-1992/
- FUSTER, Joan. “Indagacions i propostes”. Edicions 62. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, Barcelona, 1981.
Selecció d’aforismes*
“Un bon llibre és sempre una provocació”.
“El profeta, més que endevinar, provoca”.
“Tant se val que m’enganyin. El que realment fot és saber que m’estan enganyant”.
“No facis de la teva ignorància un argument”.
“Hi ha governants per als quals governar és només una operació de revenja”.
“Els vençuts passen ràpidament de moda”.
“Compara, i començaràs a entendre”.
“Si de cas, fes servir la petulància per camuflar la teva estupidesa”.
“Jugar és, sempre perdre –si més no, el temps.”
“No acceptis la derrota fins que no trobis que en sortiràs guanyant”.
“Si cobres, existeixes”.
“No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles”.
“Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics”.
“Fer-se vell és resignar-se a fer-se vell. La cosa no té altra explicació”.
“Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat”.
“No hauríem de cansar-nos de repetir-ho: totes les llibertats són solidàries”.
“No ens hem d’enganyar: l’honradesa és un luxe caríssim”.
“No esperis ni temis, i seràs perfecte”.
“Un polític és oportunista o no és polític”.
“M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té”.
“Qualsevol poder és abús de poder. Això va en la mateixa naturalesa de les coses”.
“Que les vostres intencions siguin sempre bones. Us podran servir de coartada”.
“Cal fomentar l’objecció de consciència, i no només contra la guerra, sinó també –o sobretot- contra certes formes de pau”.
“Ser perseguit és ja una victòria”.
“Cal desconfiar dels qui prediquen la idea de sacrifici: és que necessiten que algú se sacrifiqui per ells”.
“Les aparences no enganyen: són aparences”.
“Un fracàs no s’improvisa”.
“Hi ha elogis que constitueixen vertaderes agressions”.
“Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten”.
“Doneu a un error una formulació axiomàtica i acabarà per semblar-vos una veritat”.
“Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir”.
“Hi ha maneres molt malèvoles de fer el bé”.
“Un home feliç no sent necessitat d’expressar-se”.
“Criden per veure si ens faran callar”.
“Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia”.
“És un deure dels joves espantar sistemàticament els vells, ni que sigui per evitar que s’adormin del tot”.
“La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica”.
“Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”.
Joan Fuster (1922-1992)
