Una proposta de cànon narratiu català del segle XXI

Aprofitant la diada de Sant Jordi del 2019, el número de la revista El Temps va publicar un original article signat per Xavier Aliaga, en el qual s’intenta fer una aproximació al cànon literari narratiu català d’aquest principi de segle XXI.

“Llegir en temps de Twitter i, encara més, llegir clàssics en temps de Twitter és possible. Jo ho reivindico. Jo ho faig”

Laura Borràs (Barcelona, 1970)

Amb aquest objectiu, els coordinadors de la idea varen recollir les opinions de 16 crítics literaris de prestigi, als quals se’ls demanava que recomanessin cada un d’ells cinc obres representatives dels últims temps, per tal de visualitzar possiblement les millors novel·les de la literatura catalana del que portem de segle XXI. Els participants eren: Manel Ollé, David Castillo, Anna Ballbona, Xavier Pla, Pere Antoni Pons, Alfred Mondria, Enric Balaguer, Marina Porras, Ponç Puigdevall, Joan Josep Isern, Simona Skrabec, Anna Carreras, Francesc Calafat, Josep Massot, Carles Cabrera i Arantxa Bea.

En revisar els resultats obtinguts en l’enquesta, es va observar que havien estat citats pels crítics literaris un total de 45 autors. I d’aquests, 16 (35%) ho havien estat més d’una vegada.

No queda especialment especificat en l’article que comentem, però si quantifiquem autors i novel·les, hi trobem, en ordre decreixent de citacions, que Jaume Cabré és l’autor més citat pels crítics (7 vegades). En segon lloc hi ha en Vicenç Pagès (5 vegades). El tercer lloc, i amb 4 citacions, el comparteixen en Quim Monzó, en Francesc Serés i en Jaume Puntí.

Si s’analitzen les obres narratives citades, Les veus del Pamano (Proa, 2004) de Jaume Cabré és l’obra preferida pels crítics en aquest cànon literari narratiu proposat, amb 5 citacions. Vull remarcar que Les veus del Pamano és   més valorada que el seu exitós Jo confesso (Proa, 2011). El segueixen amb quatre citacions Els jugadors de whist (Empúries, 2009) de Vicenç Pagès, “una de les obres literàries clau de les darreres dècades” segons els crítics consultats, i Contes russos (Quaderns Crema, 2009) de Francesc Serés. En tercer lloc, i amb tres citacions, hi trobem Una màquina d’espavilar ocells de nit (Edicions de 1984, 2008) de Jordi Lara.

A la taula adjuntada al final de l’article podem veure el llistat complet d’autors i obres narratives recomanades.

Les veus del Pamano de Jaume Cabré, Els jugadors de whist de Vicenç Pagès i Els contes russos de Francesc Serés, les obres més citades en la proposta de cànon narratiu català del segle XXI

Cal remarcar que en aquesta tria teòrica hi manquen autors de vàlua literària contrastada com per exemple Isabel-Clara Simó, Maria Antònia Oliver o Jesús Moncada. Tanmateix hi són citades obres de referència i solvència literària contrastada d’aquest inici de segle com El cor del senglar de Baltasar Porcel, El purgatori de Joan Francesc Mira, La pell freda d’Albert Sánchez Piñol o La cinquena planta de Manuel Baixauli.

Xavier Aliaga conclou que en aquest joc, en aquesta proposta provocadora de possible cànon narratiu català del segle XXI, la figura de Jaume Cabré és l’autor que desperta més consens, no gaire lluny, però, d’altres noms de prestigi com Pagès, Monzó, Serés, Puntí, Lara, Pàmies, Monsó o Baixauli.

 

Referències bibliogràfiques

  1. Aliaga, Xavier. “Una proposta de cànon narratiu català del segle XXI”. El Temps. Núm 1818, 16 d’abril de 2019, pàg. 47-55.
  2. Milian, Àlex. “Cabré, les veus i les confessions”. El Temps. Núm 1818, 16 d’abril de 2019, pàg. 56-57.

 

Llistat d’autors citats i d’obres narratives recomanades, amb indicació del nombre de vots obtinguts(1)

-Quim Monzó (Barcelona, 1952)
El millor dels mons (Quadern crema, 2001) + 1
Mil cretins (Quaderns Crema, 2007). Davant del rei de Suècia (Quaderns crema, 2001)

-Sergi Pàmies (Paris, 1960)
Si menges una llimona sense fer ganyotes (Quaderns Crema, 2006)
L’art de portar gavardina (Quaderns Crema, 2018) + 1

-Jordi Lara (Vic, 1968)
Una màquina d’espavilar ocells de nit (Ed. de 1984, 2008) + 1 + 1

-Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972)
Contes russos (Quad. Crema, 2009) + 1 + 1 +1

-Joan Jordi Miralles (Osca, 1977)
La intimitat de les bèsties (Empúries, 2017)

-Jordi Coca (Barcelona, 1947)

-Miquel de Palol (Barcelona, 1953)

Carme Riera (Palma, 1948)

-Maria Barbal (Tremp, Pallars Jussà, 1949)
País íntim (Columna) +1

-Julià de Jòdar (Badalona, 1942)
L’atzar i les ombres +1

-Núria Perpinyà (Lleida, 1961)
Mistana (Proa, 2005)

-Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, Rosselló, 1963)
El navegant (Proa, 2016) +1

-Pasqual Farràs (Solsona, 1959)
El vigilant i les coses (Edicions de 1984, 2009)

-Sebastià Perelló (Costitx, Mallorca, 1963)
Pèls i senyals (Empúries, 2008)

-Ponç Puigdevall ( Feliu de Guíxols, B. Empordà, 1963)
Un dia tranquil (Tusquets, 2010)

-Baltasar Porcel (Andratx. Mallorca, 1937)El cor del senglar (Proa, 2000) +1

-Joan Francesc Mira (València, 1939) El purgatori (Proa, 2002)

-Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) Els jugadors de whist (Empúries, 2009) + 1 +1 +1
Exorcismes (Empúries, 2018)

-Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945)
La mort i la pluja (Proa, 2007)

-Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) Trèmolo (Empúries, 2015)
Llefre de tu (Club Editor, 2012)

-Jaume Cabré (Barcelona, 1947)
Les veus del Pamano (Proa, 2004) +1 +1 +1 +1
Jo confesso (Proa, 2011) +1

-Valentí Puig (Palma, 1949)

Núria Cadenas (Barcelona, 1970)
El banquer (Edicions de 1984, 2013)

-Jordi Puntí (Manlleu, Osona, 1967)
Animals Tristos (Empúries, 2002) +1
Maletes perdudes (Empúries, 2010) +1

-Najat el Hachmi (Nador, Marroc, 1979)
L’últim patriarca (Proa, 2008)

-Albert Sanchez Piñol (Barcelona, 1965)
La pell freda (La Campana, 2002) +1

-Manuel Baixauli (Sueca, 1953)
La cinquena planta (proa, 2014) + 1
L’home manuscrit (Proa i Moll, 2007)

-Marta Rojals (la Palma d’Ebre, 1975)
Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011)

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1969)
Els nois (L’Altra editorial, 2014)

-Josep Palacios
La imatge (Publicacions de la Universitat de València, 2013) +1

-Imma Monsó (Lleida, 1959)
Tot un caràcter (La Magrana, 2001)
Un home de paraula (La Magrana, 2006)
L’aniversari (Columna, 2016)

-Jordi Cussà (Berga, Berguedà, 1961)
La serp (Columna, 2001)

Màrius Serra (Barcelona, 1963)
Quiet (Empúries, 2008)

-Miquel Pairolí (Quart, Gironès, 1955-2011)
Octubre (Acontravent, 2010)

-Santi Balmes (Barcelona, 1970)
La fam invisible (Columna, 2018)

-Adrià Pujol (Begur, Baix Empordà)
Picadura de Barcelona (Edicions Sidillà, 2014)

-Victor Garcia Tur (Barcelona, 1981)
Els ocells (Empúries, 2016)

-Jair Domínguez (Barcelona, 1980)
Perímetre (Catedral, 2016)

-Anna Carreras (Barcelona, 1977)
Encén la llum (La Breu, 2017)

-Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1932)
Pa negre (Columna, 2003)

-Joan Benesiu (Beneixama, Alt Vinalopó, 1971)
Gegants de gel (Edicions del periscopi, 2015)

-Eva Baltasar (Barcelona, 1978)
Permagel (Club Editor, 2018)

-Melcior Comes (sa Pobla, 1980)
Sobre la terra impura (Proa, 2018)

-Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963)
Matar de Gaulle (Empúries, 2014)

-Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945)
He tornat a jugar amb la mare i se m’ha espatllat (Cruïlla, 2010)

(1). Alguns crítics només han donat el nom de l’escriptor sense posar nom a la novel·la recomanada.

 

Emporion butlletí
Subscrigui el nostre butlletí MENSUAL per mantenir-se actualitzat.
Podeu donar-vos de baixa en qualsevol moment