Antonina Canyelles

(la poetessa punk de Mallorca) i el seu poemari “Exercicis d’una mà insomne”

Dones d’aquesta generació,
si callau una mica més
ja sereu estàtues
Antonina Canyelles (1942)

Canyelles havia estat una mena de secret ocult a Mallorca, però aquests darrers deu anys s’ha convertit en una de les figures imprescindibles de la poesia catalana contemporània
Sebastià Bennasar (1976)

Digau als del crematori
que no m’enfornin
amb les coques d’arengades
perquè faré pudor i quedaré crua
Antonina Canyelles (1942)

No llegir quan ho tens tot fet,
sinó llegir per no fer-ho tot.
Vicenç Pagès Jordà (1963-2022)

Antonina Canyelles (Palma, 1942) estudià Treball Social i va fer de professora de català. A la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana diu que la seva trajectòria com a poeta “s’enceta l’any 1979, quan obté el premi Marià Aguiló per la seva primera obra Quadern de conseqüències, que es publica el 1980. L’any 1981 apareix la carpeta de poemes i il·lustracions Patchwork. Malgrat que mai no deixa d’escriure, després d’aquests dos primers títols no torna a publicar fins l’any 2005, quan veu la llum l’obra Piercing. L’any 2007 publica D’estructura circular. Amb els reculls Putes i consentits. Antologia poètica i Tasta’m. 34 poemes inèdits, publicats a l’editorial Lapislàtzuli, obté el reconeixement de la crítica. L’any 2013 publica La duna i la cascada i, el 2015, Nus baixant una escala”.
L’autora té poemes traduïts a l’amazic, al francès, a l’anglès, al castellà, a l’alemany i al coreà. L’escriptor i editor Jon López de Viñaspre, bilbaí establert a Barcelona i creador de l’editorial Lapislàtzuli on Canyelles ha publicat part important de la seva obra, la defineix com la “poetessa punk de Mallorca” i la “dona bala de la literatura catalana”. Precisament s’està gravant en l’actualitat un documental sobre la seva obra, que dirigeix Xavier Pérez.
Canyelles acaba de publicar un poemari que no deixa indiferent : Exercicis d’una mà insomne, amb una poesia plena de força, d’ironia, ritme i coratge. Poesia que no es desdiu de la seva trajectòria sempre singular i abrupta, com un fibló punyent. A vegades provocant necessàriament un somriure o una franca riallada. Però sempre amb agudesa i riquesa idiomàtica.
Canyelles formà part del catàleg Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017) com una de les seixanta escriptores catalanes més representatives de tots els temps.Segons l’escriptor i crític literari Sebastià Bennasar, Canyelles és una poeta massa poc coneguda però essencial a la nostra literatura, i que per tant cal reivindicar. Enguany precisament farà vuitanta anys, el dia 15 de setembre.
L’any 2011, Jon López de Viñaspre va veure de seguida la necessitat de publicar el millor de l’escriptora en una antologia que ha esdevingut mítica: Putes i consentits. A la vegada, va publicar els nous versos de Canyelles, Tasta’m, 34 poemes inèdits. A partir d’aleshores la seva veu va començar a ser més coneguda.
Albert Mestres diu que les poesies de Canyelles són sempre breus i punxegudes, sense estructura formal aparent però formalment molt treballades. A vegades els textos són duríssims, amb provocació associada. Amb ironia descarnada. El present poemari precisament ja comença amb aquesta cita: “Em vaig fer pallassa de la poesia per dissimular que tenia els peus grossos”.
En definitiva, tenim a les mans una joia literària d’una autora fins ara massa amagada que cal conèixer i reconèixer. Recentment li han descobert una placa d’homenatge a la plaça de Na Camel·la a Manacor.

Referències bibliogràfiques

  1. CANYELLES, Antonina. Exercicis d’una mà insomne. Lapislàtzuli (ed). 2021.
  2. https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2021/10/07/1307551/cultura-mallorca-filme-documental-hara-justicia-poetica-autora-punki-antonina-canyelles.html
  3. BENNASAR, Sebastià. “Antonina Canyelles, la poetessa punk de Mallorca, vuitanta anys en plena forma”. VilaWeb, 11-1-2022.
  4. https://www.vilaweb.cat/noticies/antonina-canyelles-la-poeta-punk-de-mallorca-que-fara-vuitanta-anys-en-plena-forma/

T’hauries d’emborratxar, xata,
i deixar aquests aires de beata
i llençar els rul·los de plàstic pel balcó,
fer pedaços d’aquesta rància bata,
treure els diners que amagues
dins l’orinal i la sabata
i rebentar-los en capritxos i xampany
i fer la volta al món tres pics cada any,
milionària rata, xata.

Antonina Canyelles (1942)

Pos l’orella
damunt
una pila
de diaris
i escolt
les mentides
que diu
el món.

Antonina Canyelles (1942)

Jesús donà la sang
per redimir-nos del pecat.

El militronxo de don Manuel
la donà per la pàtria.

Jo la vaig donar
a les compreses i als tampax
perquè era una dona.

Antonina Canyelles (1942)

Com que la moixeta morta es deia Copa, la tirà al contenidor del vidre.
Aquí du l’abandonament
escolar.
Antonina Canyelles (1942)

No, doctor,
no vaig bé
de ventre.
Em costa molt
expulsar
tants diacrítics.

Antonina Canyelles (1942)

El meu fill guarda
tota la seva cultura
dins l’ordinador.

Ho crec, senyora.

Antonina Canyelles (1942)

Com que ell té
morta la cuca,
ella es consola recitant
les conjuncions copulatives.

Antonina Canyelles (1942)

Guardau-vos les llàgrimes
dins els ulls.

Deixau que les flors
creixin per camps i jardins.

Calau-me foc,
que me’n vull anar
sense renou ni brou.

Antonina Canyelles (1942)

Maquillau-vos abans
de morir de fam.

Els Serveis Socials
us donaran les pintures.

El Pare Etern us vol
ben guapos.

Antonina Canyelles (1942)