Fa uns dies, en plena primavera, vaig venir de Barcelona a Torroella en cotxe i vaig passar per la flamant autovia que va des de la sortida de Vidreres de l’autopista A-7 fins a la sortida nord de Palafrugell.
Vaig trobar una circulació plàcida, contínua, sense interrupcions, això sí, limitada a la velocitat de 100 km/h. Durant uns dies, he anat diàriament a Figueres. La carretera feta nova des de la Tallada fins pràcticament a la ciutat de Figueres permet una circulació sense interrupcions en el trajecte Torroella-Figueres en poc més de mitja hora.
Són dues infraestructures fetes aquests darrers anys que no val a dir que no funcionen. Estan construïdes sense escatimar mitjans ni tenir massa en compte la incidència mediambiental i l’afectació agrícola que han suposat. Les obres estan acabades, funcionen i, com passa sovint, ens hi acostumem oblidant que podien haver-se fet d’una altra manera.
Fixem-nos que aquestes dues infraestructures, tant pel nord com pel sud, no arriben a Torroella. L’una queda morta a la Tallada i l’altra a Palafrugell, i Torroella queda sotmesa als embossos estiuencs anuals i a la circulació perillosa en carreteres de sis metres d’amplada, sense uns vorals laterals. D’acord que l’adecentament [*1] de la carretera C-31 de Pals a Torroella s’ha millorat en amplada i consegüentment en seguretat, però en absolut ha suposat una millora en els col·lapses de circulació que en els mesos d’estiu es produeixen a les entrades del nucli de la vila, per la part sud.
Aquest dèficit de carreteres ve de lluny. Cap a Torroella i l’Estartit no s’han fet mai uns accessos des de l’autopista ni des de la N-II. Quan es van projectar els accessos a la Costa Brava a principis dels anys setanta, els accessos a la part central que majoritàriament serien els de Torroella i l’Estartit van quedar oblidats. Pel nord, es van fer els accessos a l’Escala des d’Orriols i pel sud els accessos a Palamós per la Bisbal, i ja es va pensar en l’autovia de la Costa Brava que després de 30 anys ja és una realitat. Torroella va quedar al mig, amb accessos des de la Pera per la carretera de la Bisbal o des de Medinyà per la N-II.
Ara els carrers que encara fan de carretera, en travessar el nucli urbà de la vila, formen part de la C-31, la carretera que ja oficialment ha estat dissenyada per ser l’accés N-S de la Costa Brava. El proper 30 d’octubre farà sis anys que es va presentar l’estudi per fer la variant de Torroella per tal d’evitar que aquesta via passi per dins de nucli urbà i descongestioni la circulació, però des d’aleshores que no n’hem sentit a parlar més. Encara que jo personalment penso que no serà la solució definitiva, no podem negar que aquesta es fa imprescindible.
La gent de Torroella i de l’Estartit, la gent que està amb nosaltres els caps de setmana i sobretot a l’estiu, no només vol arribar a Torroella sense col·lapses, sinó també amb seguretat. Aquests accessos des de l’A-7 i la N-2 són dues carreteres amb la mateixa secció de tota la vida, a les quals només s’ha millorat el ferm. La secció de sis metres, sense cap mena de voral, és estreta i perillosa per als vehicles grans i per a motos i bicicletes que circulen per les vores, sobretot de nit. No pretenem obres mastodòntiques, de les quals ja tenim massa exemples a la nostra comarca. Han de ser vies que conservin el traçat actual, que ofereixin seguretat i que permetin circular tranquil·lament gaudint “circulant enmig de pomeres florides en primavera o entre frondosíssims conreus de blat de moro”, en paraules del Sr. Nadal, quan era el responsable de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Ara tenim nou govern municipal i aquesta reivindicació, que ja en governs anteriors s’havia fet, s’hauria d’emprendre de nou de forma consensuada, enèrgica i contundent. S’hauria d’exigir informació sobre els estudis i projectes que, quan ha interessat, s’han donat a conèixer, fent-los passar com si ja fossin una realitat, però que mai s’han arribat a aprovar definitivament, i s’hauria d’exigir concreció i compromís en els terminis.
De moment, estem a punt d’entrar a l’estiu, continuarem agafant-nos fort al volant del cotxe en encreuar-nos amb un vehicle d’alt tonatge a la carretera de Serra o a la de Jafre, per tal d’aconseguir passar en el mil·limètric espai que ens deixa, sense que ens rasqui ni ens faci sortir de la via, circularem amb atenció quan trobem un ciclista davant nostre en el mateix carril i els embussos per entrar a Torroella continuaran…
