Si és cert que sense música la vida seria un error, segons proclamava Nietzsche, l’atzar m’ha procurat una bona dosi d’encert en haver viscut sempre, i de manera creixent, escoltant música.
Sens dubte és un llenguatge universal (Casals), el llenguatge del cor (Rameau) i que brinda una ànima a tot (Stendhal). Cap art pot igualar-la a l’hora de transmetre tot tipus d’estats d’ànim. La música no és d’aquest món. La música té tanta força que arriba a curar-nos de tota mena de mals. Em sento molt afortunat de necessitar la música, com l’aire, per a viure.
Considero una sort haver nascut a Torroella, on en els anys de postguerra estava plena de músics de cobla. A la meva casa natal hi vivia el meu oncle Lluís, contrabaixista de la cobla orquestra Caravana, les notes musicals em van arribar el mateix temps que les primeres paraules. Els músics assajaven i els refilets ens acompanyaven de manera gairebé constant. Era una Torroella amb banda musical, uns sons que els nens col·laboràvem a mantenir estudiant música amb algú que ens ensenyava solfa i un instrument. Més tard, el mestre Dabau i el banquer Baldomer Barberà van col·laborar a fer que, per a aquells nens, la música comencés a formar part de les nostres passions.
A la meva adolescència vaig passar una temporada a Barcelona i, els diumenges al matí, assistia al Palau de la Música a escoltar l’orquestra d’aleshores dirigida pel mestre Toldrà. Allà, a dalt de tot, m’hi trobava amb obrers que de joves devien haver format part de l’Associació Obrera de Concerts, creada per Pau Casals, per permetre a la classe obrera gaudir de la música. Això desmenteix la tan sovintejada excusa que la música és elitista.
A Torroella s’organitzen nombroses manifestacions musicals. Som uns privilegiats. Compto amb l’amistat del compositor Eduardo Rincón que, per a mi, ha esdevingut un veritable mestre. No passo un sol dia sense música. La Filharmònica de Berlín ha establert un sistema meravellós per connectar-s’hi i rebre digitalment la imatge i el so dels seus concerts en directe o consultant el seu arxiu.
Escoltar més de 140 concert en viu cada any sumen tantes emocions positives que és ben difícil establir prioritats. Si haig de triar, per interpretació: la indescriptible pianista Maria Joao Pires. Un concert: la Missa en si menor de Bach a Conca, dirigida per Sir John Eliot Gardiner, allà va passar un miracle, el mateix director va sorprendre’s. Una composició: els darrers quartets de Beethoven, tot el que té a veure amb l’ésser humà, allà hi és. Un pedagog musical: Leonard Bernstein, per què ha de morir gent així? Jo l’hauria amnistiat. A tots ells i a tots els músics: gràcies! Tal com diu un personatge de Shakespeare, el duc d’Orsino, “si la música és l’aliment de l’Amor, si us plau, no pareu de tocar”.
