Sempre és una bona notícia quan la diplomàcia s’imposa al conflicte, quan guanya la voluntat d’entesa i la generositat per sobre de l’enfrontament i la desconfiança. Estem assistint a una bona notícia com és l’acord entre els estats més importants del planeta, coordinats per la Unió Europea, amb l’Iran, sobre l’energia nuclear. De lluny ve el conflicte generat per la voluntat de l’Iran de generar energia nuclear, que Occident interpreta que una part serviria per a finalitats militars, amb l’objectiu d’aconseguir la bomba atòmica, aspecte negat per les autoritats iranianes. Tot plegat va generar dures sancions econòmiques a l’Iran que afecten de ple la seva economia i la societat. Després de temps d’enfrontament, s’han acostat posicions, amb els bons auspicis de la Unió Europea, i s’ha aconseguit fer asseure a negociar els cinc estats membres del Consell de Seguretat de l’ONU (els Estat Units, la Xina, Rússia, França i el Regne Unit) més Alemanya, d’una banda, i l’Iran, de l’altra. Negociacions dures, complexes, moments complicats de possibles ruptures, pauses, negociacions bilaterals, per acabar amb un acord de consens que estableix grans línies que s’han de ratificar en un tractat abans del 30 de juny.
Sembla que hi guanyen tots, d’una banda els 5+1, com es coneix els cinc membres del Consell de Seguretat de l’ONU més Alemanya, amb la confirmació que l’Iran no tindrà la bomba atòmica, i de l’altra, l’Iran, que veu un camí per seguir en la investigació i producció nuclear i en la reducció de les sancions econòmiques. De fet, s’ha acordat que el 95% de l’urani produït per l’Iran serà diluït o anirà a l’estranger i que els dos terços de la capacitat d’enriquiment de l’urani estaran sota control, durant 25 anys, de l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OEIA), entre d’altres controls. I també que si no es compleixen els termes acordats, es revisarà l’acord i es tornarà a les sancions econòmiques. I en aquest escenari, Israel ja ha manifestat que és una concessió a l’Iran i exigeix una rectificació.
Per a la Unió Europea és una molt bona notícia, tant pel caràcter diplomàtic i abast polític i econòmic de l’acord, com també pel paper important que ha tingut en l’afer. Aquest cop sí que la UE és present en un acord internacional d’envergadura i bo és reconèixer-ho i destacar-ho. Esperem que en els tres mesos que hi ha per redactar el tractat se sàpiga trobar els punts adequats per confirmar-ne la viabilitat i la signatura, fet que seria important pel que representa de capacitat de consens entre àrees importants del planeta i en un tema estratègic com és l’energia nuclear, com pel que mostra de possibilitat de trobar solucions per la via diplomàtica, en comptes del conflicte, i això hauria de servir de referent per problemes greus que tenim sobre la taula com són la crisi d’Ucraïna, la guerra de Síria i tot el conflicte de l’Orient Mitjà i el sud de la Mediterrània, i per d’altres enfrontaments que hi ha al món.
