Emporion
Divendres, 13 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2018 núm 138 -juny- 2018

Carles Riba i les seves versions d’Antígona i Electra, de Sòfocles

Adrià ArboixperAdrià Arboix
26 de maig de 2018
a núm 138 -juny- 2018
Temps de lectura: 3 minuts
Carles Riba i les seves versions d’Antígona i Electra, de Sòfocles

 “Entre nosaltres, a les obres de Sòfocles encara no s’hi ha enfrontat cap traductor amb una visió més agosarada, competent i precisa que la de Riba.”
Raül Garrigasait

 

“Antígona és un dels cims de l’art dramàtic de tots els temps.”
Carles Riba (1893-1959)

L’editorial Barcino, en la seva secció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana i gràcies a la iniciativa de l’hel·lenista, editor i escriptor Raül Garrigasait, ens acaba de regalar la versió que va escriure Carles Riba en vers de dues de les obres mestres de la literatura universal: les commovedores tragèdies, Antígona i Electra de Sòfocles (496 aC – 406 aC), anomenat pels antics com el “més homèric dels poetes”. Es tracta d’una reproducció facsímil del llibre publicat l’any 1920 dins la Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana. Riba tenia aleshores vint-i-set anys.

Posteriorment, Riba va publicar-ne una traducció completa, en prosa, a la col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge, però potser en la primera versió en vers les imatges s’exposen amb més cruesa expressiva, encara que entre les dues versions no hi ha, segons els experts, cap replantejament dràstic.

Antígona i Electra són dues tragèdies complexes en les quals la protagonista és una dona, en una situació extrema. Totes dues dones s’enfronten als caps de les seves famílies, que són també els sobirans de la ciutat: Antígona per defensar amb audàcia i sacrifici la dignitat religiosa del cadàver del seu germà, i Electra per fidelitat a la memòria del seu pare assassinat a traïció. A Antígona, drama construït sobre un conflicte  de principis, es retrata el governant amb peus de fang, que malgrat la dignitat del càrrec no aconsegueix manar; retòrica del poder impotent en paraules de Garrigasait. I també del límit i del conflicte existent entre la legalitat i la legitimitat. De les tragèdies que es conserven de Sòfocles, Antígona potser és la més bella, segons Riba. A Electra la venjança s’executa a costa de la pròpia protagonista que la fa patir fins al límit, de manera que el seu patiment ocupa el centre del drama i la intriga n’acaba essent simplement el marc, tal com assenyala Garrigasait.

A Enciclopèdia Catalana es defineix Carles Riba (1893-1959) com a “escriptor i humanista”. La seva esposa va ser la poeta Clementina Arderiu. Riba estudià la carrera de Filosofia i Lletres, juntament amb la de Dret per imposició familiar. Es doctorà el 1938, amb una tesi sobre Nausica de Joan Maragall. Carles Riba va ser nomenat cap de la secció grega de la recentment constituïda Fundació Bernat Metge, l’any 1922. S’exilià el 1939 a causa de la Guerra Civil espanyola. A l’exili francès, i també a Barcelona d’ençà del seu retorn el 1943, va continuar escrivint i publicant malgrat les enormes dificultats del moment.

Riba va ser un autèntic professional de les lletres. La seva obra poètica és, segons els especialistes, la seva principal contribució, però també conreà la narració, publicà una sèrie de contes infantils i excel·lí en les traduccions.

Segons els experts, les traduccions que han estat una autèntica contribució cultural són l’Odissea d’Homer (acabada el 1919 encara que el 1948 en va publicar la versió definitiva) i Electra i Antígona de Sòfocles (publicades el 1920), que són les obres que aquí estem comentant. Segons Albert Manent (1930-2014), autor d’una de les millors biografies sobre Riba, publicada l’any 1964, la seva versió de l’Odissea, més el Nabí de Carner, bastarien per reconstruir la llengua sencera, si no en quedés cap altre document.

Plaer i fascinació trobarem en la inigualable versió ribiana d’aquests dos clàssics de Sòfocles, un dels més grans poetes que han existit, en paraules del mateix Riba, i que continuen mantenint tota la seva transgressió, vitalitat i vigència.

Referències bibliogràfiques.

  1. SÒFOCLES. Antígona. Electra. Traducció de Carles Riba. Editorial Barcino, SA. Barcelona, 2017.
  2. SÒFOCLES. Les dones de Traquis. Antígona. Fundació Bernat Metge. Escriptors grecs. Traducció de Carles Riba. Barcelona, 1951.
  3. FRANQUESA, Montserrat. “La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938)”. A: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2013.
  4. RIBA I BRACONS, Carles. <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0055271.xml>
  5. VÁZQUEZ, Eva. “Recuperen la primera biografia de Carles Riba”. A: El Punt Avui. Comarques Gironines, diumenge 18 de febrer de 2018, pàgina 42.

 

Tags: literaturaopinió
Article anterior

Martí Alaball Paguina, creador d’Enplater

Següent article

Canviar-ho tot perquè tot canviï

Adrià Arboix

Adrià Arboix

Articles Relacionats

Editorial

Acció groga

26 de maig de 2018
Carles Riba i les seves versions d’Antígona i Electra, de Sòfocles
Local

Carta a la Dolors Bassa

26 de maig de 2018
Carles Riba i les seves versions d’Antígona i Electra, de Sòfocles
Medi Ambient

Canviar-ho tot perquè tot canviï

26 de maig de 2018
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies