Carme Junyent

Amb aquest poema d’Enric Casasses es va cloure la cerimònia de comiat de l’admirada lingüista Maria Carme Junyent, que va morir el passat 3 de setembre. 

 Ja fa uns anys que la seguia, a través de les converses que organitza Rosa Sensat a les Escoles d’estiu o del Tema general, que el 2022 va tractar “el català a l’escola”; a través dels seus llibres i publicacions i més recentment a través d’articles, entrevistes de premsa i de les seves col·laboracions a Catalunya Ràdio.

Carme Junyent era una dona sàvia, intel·lectual, pragmàtica, lliure, generosa, feminista, agraïda i molt valenta. No li feien cap mena de por les polèmiques que es generaven a causa de les seves opinions  sobre temes lingüístics; últimament l’hem coneguda pel que fa referència al llenguatge inclusiu, del qual ja en vaig parlar en un article a Emporion el 6 de desembre de 2021. 

També ha demostrat la seva valentia sobre un altre tema que semblava que no es podia discutir com és el de la manera com s’ha aplicat o com no s’ha aplicat la immersió lingüística, sobretot a Secundària. En el seu llibre, El català depèn de tu, ens interpel·la sobre la responsabilitat que tenim els catalanoparlants de mantenir la nostra llengua en tots els contextos en què ens movem, però també fa una crida a la responsabilitat que tenen les institucions de procurar que això pugui ser així.

Carme Junyent era una persona molt entesa en llengües minoritzades. Sabia perfectament el procés que segueix una llengua per arribar a la seva extinció i feia senyals d’alerta quan veia que el català estava en perill. L’any 1992 va crear, juntament amb un grup d’estudiants, el GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) per donar a conèixer la diversitat lingüística i el seu valor, i n’ha estat la investigadora principal i la directora. 

Precisament perquè coneixia tan bé allò que passava amb les llengües minoritzades, amb les llengües en procés de desaparició o en les que ja havien desaparegut, sempre sabia donar una solució factible,  sabia oferir-te una manera de revertir la situació, de trobar-hi allò de positiu que tenia. Recordo que quan va sortir la sentència sobre la qual les escoles haurien de fer el 25% de les classes en castellà, ella de seguida va dir que si realment els centres d’ensenyament ho complien fil per randa, hi sortiríem guanyant perquè sabia perfectament que en molts centres, de classes en castellà ja se’n feien molt més del 25%.

Carme Junyent era per sobre de tot una gran activista i defensora del dret que tenim a pensar, a viure i a morir en català. Sempre va defensar amb coherència i fermesa les seves conviccions. En el següent enllaç hi ha l’article que va escriure a Vila Web, poc abans de morir, que recorda al govern el dret que tenim els catalans de morir-nos en català. https://www.vilaweb.cat/noticies/morir-se-en-catala-carme-junyent/

Sovint he tingut la sensació que les institucions la temien una mica, perquè era tan sincera i directa. I m’ha sabut greu que no fos membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Això sí, el 2022, quan el Govern de la Generalitat decideix crear el “Consell lingüístic assessor” , demana a Carme Junyent que el presideixi. La feina que hi havia de fer ja està acabada, ara cal que es vagi aplicant. 

Enyorarem els seus “mails oberts” que cada dilluns publicava a Vilaweb. I el que m’ha impactat més, després de conèixer la seva mort, han estat els articles que ens ha ofert cada dia del mes d’agost, sota el nom “No patiu per mi”, de les seves experiències viscudes a diferents restaurants. Gràcies per aquest regal, gràcies per la teva generositat, gràcies per compartir fins al final la teva saviesa. Ens has deixat un gran llegat. En el comiat que es va fer al seu estimat poble de Masquefa, es va llegir la carta que ella mateixa havia escrit i que havia encarregat a Marta Vives que la llegís. Tota la carta val molt la pena. En destaco aquest fragment: “No perdeu el temps, no deixeu qüestions pendents i aprofiteu ara que hi sou perquè el dia que us arribi l’hora no trobeu a faltar cap experiència que hauríeu volgut viure”. “Jo puc donar les gràcies per haver sabut preparar-me per la mort. Me’n vaig convençuda que ha valgut la pena”.I si  la voleu llegir sencera, la trobareu en aquest enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/lultim-adeu-de-carme-junyent-a-masquefa-i-amb-veu-de-marta-vives/

Articles publicats a Emporion relacionats amb Carme Junyent.