i la seva novel·la Assaig sobre la ceguesa

José Saramago (Azinhaga, 1922 – Tías, Lanzarote, 2010) és un dels principals escriptors portuguesos de tots els temps. Va guanyar el premi Nobel de Literatura l’any 1998. Però va ser un escriptor tardà que inicialment no va tenir èxit en la seva primera obra publicada l’any 1947 (“Terra del pecat”) ni amb els seus poemaris de la dècada dels seixanta. Havia publicat també cròniques, relats i havia fet periodisme. No va ser fins a la dècada dels setanta, quan tornà a conrear la novel·la, que va començar el seu reconeixement literari.

Saramago va ser un escriptor fortament compromès amb una important dimensió cívica, i denuncià reiteradament les injustícies socials. S’havia implicat directament en la revolució dels clavells que va portar la democràcia a Portugal l’any 1974.  

Precisament ara que fa 100 anys del naixement de Saramago ens arriba la reedició d’ “Assaig sobre la ceguesa”, una obra mestra polèmica publicada l’any 1995 que ara tenim la sort de poder-la gaudir en català en la pulcra traducció realitzada per Núria Prats. La celebració del centenari inclou també estrenes de teatre, jornades acadèmiques i la reedició d’una altra novel·la “L’evangeli segons Jesucrist” escrita l’any 1991, que li va ocasionar un enfrontament directe amb l’església portuguesa i el govern portuguès que li va vetar de presentar la novel·la al premi europeu d’aquell any. Per aquest  motiu l’escriptor abandonà el país i es va instal·lar a viure definitivament a Lanzarote, a les Illes Canàries.

Saramago també va obtenir el Premi Camoes (el més important de les lletres portugueses) i  el Premi PEN club, i el van fer doctor honoris causa per les universitats de Torí, Sevilla, Manchester, Castilla-La Mancha i Brasília, entre d’altres.

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual. L’aclamat crític literari nord-americà Harold Bloom (1930-2019) va elogiar “Assaig sobre la ceguesa” tot remarcant que era l’obra de Saramago més sorprenent i inquietant. 

Amb un guió endimoniadament ben travat, que impossibilita deixar la seva lectura amb tranquil·litat, l’autor descriu amb perícia literària i estil punyent com una estranya epidèmia de ceguesa (l’anomenen “el mal blanc”),  sense incloure-hi referències temporals ni espacials, s’estén de manera fulminant per tota la societat de manera inexplicable i incurable i a un ritme ràpid i imprevisible. Només l’esposa d’un oftalmòleg en resta immune, però es fa passar per cega per poder acompanyar el seu cònjuge. És a través seu que es descriu un infern on cal lluitar a qualsevol preu per sobreviure, perquè  les persones es converteixen en presa dels més baixos instints i arriben als extrems més miserables.

L’estil narratiu es caracteritza per una “forma nova” que elimina gran part de la puntuació a la narració, i que no va en detriment de la comprensió narrativa. Saramago aconsegueix amb mèrit que el lector quedi totalment enganxat i depenent amb l’argument endimoniat i tens de la novel·la, obligant-lo de forma involuntària però necessària a fer una lectura atenta, concentrada, i sobretot continuada, sense poder deixar de llegir-la. 

Saramago descriu una metàfora aterridora de la societat amb l’arrogància i prepotència dels polítics, dels militars i dels diferents personatges el profund egoisme els quals  marca la lluita per la supervivència en un món sense pietat, dur, cruel, agressiu i implacable on regnen el caos, el desconcert, la brutalitat i el desordre. Però també és una obra sobre les fortaleses i les debilitats de l’ésser humà, sobre el bé i el mal, sobre els opressors i  els oprimits i sobre les realitats brutes de la vida. En definitiva, sobre la complexitat de l’esperit humà.

És remarcable senyalar que l’autor encadena en el text de forma característica proverbis (“Treball de vell és poc, però qui el refusa és boig”), frases fetes (“guarda el que no serveix i trobaràs el que necessites”),  acudits populars de base sapiencial (“l’experiència és realment la mestra de la vida”) i reflexions ponderades (“sense futur, el present no serveix de res, és com si no existís”)   que constitueixen un contrapès sorprenent i magistral als fets dramàtics, manicomials i provocadors descrits en la narració, encara que sigui remarcable un cert to poètic en la majoria de les descripcions. Però sempre s’intueix un fil d’esperança. Perquè “no hi ha res millor per fer canviar d’idea que una sòlida esperança”.

Hi ha referències explícites en la novel·la a Homer i a la Ilíada, poema de la mort i del sofriment per excel·lència. També a Shakespeare, a Defoe i a la Bíblia.

L’aspecte metafòric i poètic de la seva narrativa transcendeix el significat de la ceguesa, va  més enllà de la mateixa malaltia física i el podem copsar en aquestes frases textuals extretes de la novel·la: “La por cega. Són paraules molt encertades, ja érem cecs abans de perdre la vista, la por ens va cegar i la por ens farà continuar cecs”. “Barallar-se sempre ha estat, d’alguna manera, una forma de ceguesa”. “La ceguesa també és això, viure en un món on ja no hi ha esperança”. “Alguns d’aquests cecs no ho eren només dels ulls, sinó també de l’enteniment”. “El pitjor cec és el que no hi vol veure”.

En aquesta duríssima novel·la, per tant, que no deixa de ser una paràbola d’una societat egoista i amoral, hi abunden lúcidament reflexions i anàlisis sobre temes quotidians, morals i universals. Retrat metafòric, en definitiva, de la ceguesa de la societat occidental contemporània. 

“Assaig sobre la ceguesa”, considerada com un dels cims literaris de l’escriptor, va causar un gran impacte en el seu moment i va ser un èxit immediat amb traduccions a moltes llengües i una de les raons fonamentals perquè Saramago aconseguís el premi Nobel de Literatura. Ara però, ens recorda el crític literari Sebastià Bennasar, i després de tres anys de pandèmia COVID-19 i amb un augment de l’escalfament  global inqüestionable, és fàcil establir analogies entre el seu polèmic, esmolat, feridor  i imprescindible text -un clàssic contemporani ple de vigència- i el món que ens ha tocat viure.

Perquè de fet, això és el que vol dir ser un clàssic contemporani: que no envelleix, ans el contrari, millora amb el temps, subratlla Bennasar.

Agraïment: A Benet Amat per la lectura crítica del present manuscrit.

Referències bibliogràfiques 

1. SARAMAGO, José. Assaig sobre la ceguesa, Traducció de Núria Prats. Navona SLU, Barcelona, 2022.
2. DACHS, Carles. Vent a la mà. Edicions 62. Barcelona 2021.
3. BENNASAR, Sebastià. “El Saramago més polèmic torna a les llibreries en català”. VilaWeb, 1-11-2022. https://www.vilaweb.cat/noticies/el-saramago-mes-polemic-torna-a-les-llibreries-en-catala/
4. SAFONT PLUMED, Joan. “Els Nobel de literatura van a teatre”. VilaWeb, 6-10-2022. https://www.vilaweb.cat/noticies/nobel-literatura-teatre-nacional-sala-beckett-assaig-ceguesa-saramago-viatge-hivern-jelinek/
5. BORDES, J. “El temps dels cecs, al TNC”. El PuntAvui, 28 de setembre del 2022, pàg. 23.