Barcelona, 10 de juliol de 2018
Estimada Consellera Bassa,
Avui li escric una carta molt especial, plena d’agraïment, de recolzament i d’admiració.
Ho intentaré fer amb el suport de sentències extretes de les Paraules de l’antiga saviesa de la Fundació Bernat Metge (Aurea Dicta) de l’autor Jordi Lombard (pseudònim col·lectiu on sobresurten, entre d’altres, l’humanista Eduard Valentí i el Mestre Carles Riba).
Costa molt, estimada Consellera, escriure a raig amb tanta pena i enyor, però també amb tanta esperança, perquè “De vegades les llàgrimes pesen tant com els mots” (Ovidi, 43 aC-17dC).
Ens il·lumina Ramon Llull (1232-1316) quan afirma que “No hi ha veritable justícia sense bondat” i Caterina Albert (1859-1966) ho certifica amb el seu adagi 172: “Justícia amb malícia va contra justícia”.
Mentrestant, nosaltres, estimada Consellera, continuem encoratjats gràcies a la seva dignitat i fermesa, que són un far i una guia, malgrat el patiment de veure com “es trepitja amb delit allò que abans s’havia temut massa” (Lucreci, 99 aC-55 aC). Però sabem que “Qui s’avé a ésser vençut en el moment oportú, acaba vencent” (Cató, 234 aC-139 aC).
Estimada Consellera Bassa, coincidint plenament amb aquesta màxima de St. Jeroni (347-420): “La veritat pot patir, però no pot ésser vençuda”, us honorem, tossudament alçats, -com diria Lluis Llach-, reafirmant que la volem en llibertat.
Rebi el testimoni de la més sentida consideració.
Adrià Arboix
