Regla 22 (2) – Lletres i grups de lletres
Consonants (continuació)
C – Ç, Q, K
1-1 C (Ce)
Els que han anat a l’escola en castellà (que és a qui s’adrecen bàsicament aquestes Regles), saben que la lletra C davant a, o, u o consonant sona diferent que davant e, i. Passa el mateix en català:
camisa, viscós, escull, clau, … (so de K)
cèntim, cirera, tercer, nociva, … (so de S sorda)
Recordem de la Regla 2 (setembre 2010) que
S sonora és el so de: casa, nosa, …
S sorda és el so de: sabata, pansa, tassa, cabàs, …
No cal dir que la C davant e, i té el so ben diferent en català o en castellà:
cèntim o ciment en català sonen igual que sèntim o siment.
(el so de la C castellana, per ex. de céntimo, en català no existeix, així, quan es diu PSC s’ha de pronunciar PE-ESSA-CE)
En català, a més, molts mots acaben en C:
amic, almanac, pànic, bec, cec, ànec, manyac, bonic, sàdic, …
observem que molts dels seus derivats prenen o G o Q:
amiga, amigues, cega, manyaga, … boniques, sàdiques, …
El grup de dues lletres (dígraf) CH castellà, en català no existeix.
Alguns mots amb CH en castellà tenen dues possibles versions en català:
1) amb una X: xocolata, xoc, xacra, … etc.
2) amb el dígraf TX: cotxe, despatx, batxillerat, … etc.
El so de la X catalana és com SH en anglès, en castellà no existeix.
Són freqüents les combinacions: cl i cr: clau, aclamar, crema, ocre, …
———————————————————————————————-
1.2 Ç (Ce trencada)
En català usem també la Ç amb el so de S sorda davant a, o, u.
Un bon exemple el tenim en el cas del verb caçar:
jo caço, tu caces, ell caça, nosaltres cacem, …
Al final d’una paraula, amb so de S sorda, tant es pot presentar Ç com S:
capaç, esforç, estruç, … cabàs, tros, camús, …
i al mig de la paraula, amb so de S sorda, hi ha mots amb Ç o amb SS:
exemple: maça (eina per picar), massa (quan vol dir “en excés”)
Ç només es presenta al començament de paraula en casos molt especials:
ça (vol dir aquí, ça i lla vol dir aquí i allà)
(a Torroella, vora el Ter, tenim “Deveses de Ça” i “Deveses de Lla”)
ço (vol dir allò, usat de vegades com a substitut del lo castellà)
No hi ha una regla fixa per determinar quan cal escriure Ç, SS o S
(s’aprèn amb la pràctica de la lectura i l’escriptura):
amb Ç: maça, puça, capaç, reforç, …
amb SS: tassa, massa, mosso, …
amb S: nas, embaràs, tros, …
En tot cas, però, sí que cal saber que:
mai Ç davant E , I
els derivats de paraules amb una S, es fan amb una o dues S, mai amb C o Ç. Exemples: nas-nasal-nassos, tros-trossos-destrossar
els derivats de paraules amb C o Ç, es fan amb C o bé Ç, mai amb S o SS. Exemples: llaç-llaços-llacet, capaç-capaços-capacitat
Ja sabem però que:
– en plurals i terminacions dels verbs sempre hi va S (mai Ç ni SS!):
cadenes, aguts, cireres, estimes, vinguessis, …
(plural de cos, gos, abús, …: cossos, gossos, abusos, …)
– el grup SS només va entre vocals, mai al començament o final de paraula:
assotar, cabassa, pallissa, matusser, …
———————————————————————————————-
2. Q (Cu)
Quan s’ha d’escriure el so de K davant e, i cal usar la Q
(que va acompanyada de la u formant el “dígraf” QU)
querella, què, qui, química, …
Ja sabem que en aquests casos la u no es pronuncia.
Però la u sí que es pronuncia quan és Q davant de a, o:
quatre, pasqual, quan, quant, quòrum, quota, iniqua, …
i cal la dièresi per pronunciar la u quan la Q va davant e, i:
qüestió, delinqüent, … (atenció: es diu delinquir, no delinqüir).
La Q no es presenta mai sense la u en paraules catalanes genuïnes.
(ho fa excepcionalment si el mot procedeix d’altres llengües:
l’emir de Qatar, la dinastia xinesa Qing, l’art qin, …).
————————————————————————————————
3. K (Ca)
La K en català s’usa molt poc:
kàiser, khan, kírie, kirsch, kurd, folklore, rock, …
(alerta: cal escriure quilo, quilòmetre, encara que abreujat: Kg, Km).
————————————————————————————————
(CONTINUARÀ)
RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT
