Regla 22 (4) – Lletres i grups de lletres
Consonants (continuació)
G – J (Ge – Jota)
G – En català, la G té dos sons diferents (de “gat” o de “gel”).
— G de “gat”
Davant de a, o, u o de consonants:
gasa ofegat gola gleva esgrima gust segur guany
Davant e o de i cal posar u després de la G:
guerra mantinguem guia perseguir
— G de “gel”
Davant e, i:
gerra dirigeix convergir Girona
J – Com sabem bé, en català la J té sempre el so de la G de “gel”.
boja Jerusalem objecte pujo ajupir
Atenció!:
Quan cal posar G o J davant e, i ?
Davant e i davant i es posa gairebé sempre G:
gegant gemec gimnàs ginesta mengen pengin
Excepcions:
- a) Davant de ecc, o de ect:
objecció subjecte projecte subjectar …
- b) Algunes paraules per etimologia:
majestat jeroglífic jerarquia jersei …
- c) Alguns noms propis:
Jesús Jerusalem Jeremies Jehovà Jeroni …
Dígrafs: TJ – TG
L’ús d’aquests dígrafs és fàcil per als que parleu bé el català.
Davant de a, o, u :
platja enutjar allotjo Montjuïc
(a Torroella de vegades es diu plaja però la paraula estàndard és platja)
Davant de e, i :
paisatge bricolatge missatger massatgista
Finals en -IG
El so de –tx (com despatx) es presenta en moltes paraules catalanes amb la terminació en –IG.
És el cas de paraules acabades en –IG després de consonant:
mig desig trepig bolig (bola petita de la petanca)
També té el mateix so el final de moltes paraules després de vocal, com sap tothom, en cognoms com Puig o Reig. En són també exemples:
boig raig passeig rebuig festeig maig vaig faig
Els seus derivats poden presentar diverses formes:
amb tj o tg: rebutjar trepitjar desitges a mitges (no a miges)
amb j o g: bogeria passejar pujol (de Puig, però: Putxet, no Puget)
observem els plurals d’alguns mots com boig, raig, roig:
boigs o bojos, raigs o rajos, roigs o rojos
(formes com boigs, raigs o roigs han estat sempre molt vives a Torroella, pronunciades boits, raits o roits)
Per als que parleu bé el català, aquestes regles no són gaire difícils
(CONTINUARÀ)
RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT
