Navegant per Internet vaig ensopegar amb la Catalàxia. Em va fer molta gràcia que la paraula s’assemblés a català o a Catalunya… així que en vaig voler saber més.
L’objectiu d’aquest article és explicar el significat de Catalàxia alhora que aprofundir en la idea del mercat com a expressió de l’ordre social capitalista. Ho faré presentant-vos de forma molt simplificada el pensament d’Adam Smith (1723–1790) i el de Friedrich Hayek (1899–1992).
L’economia política neix amb la implantació del capitalisme i té en Adam Smith el seu marc fundacional.Ell ho inaugura amb una interpretació de l’ordre social capitalista, observant-la des del punt de vista de la producció, acumulació i excedent, i del mercat.
La solució de Smith de la mà invisible*, en què els interessos privats, en comptes de xocar, produeixen el benestar social, s’oposa i supera les formulacions del contracte social anteriors per explicar l’aparició de l’ordre liberal social de la seva època.
* (La mà invisible es una metàfora que assenyala l’economia de mercat com a eina per assolir el benestar social mentre es busca el propi interès. En parla a la seva obra “Teoria dels sentiments morals” de 1759 i en “La riquesa de les nacions” de 1776).
Adam Smith, en oferir la solució del mercat com una explicació de l’ordre social, defineix l’economia com a ciència, mentre es planteja la qüestió filosòfica central del seu moment: com entendre l’aparició de l’ordre social sense recórrer a l’explicació divina. “Quan els àngels són expulsats del cel, l’home deixa de proporcionar una explicació de l’ordre físic i una forma d’intel·ligibilitat per a l’ordre social”.
Hayek (Premi Nobel de 1974) és potser l’economista més representatiu de la teoria del mercat en la seva forma més acabada. Segueix els treballs de Smith 100 anys després i produeix una teoria del mercat amb un ordre resultant espontani.
Hayek construeix una teoria molt més seductora que els pesats models matemàtics dels seus contemporanis neoclàssics (Keynes i altres) i, tot i el anys passats des del 1974, encara es pot veure avui la influència que la seva teoria exerceix en alguns cercles acadèmics i en la difusió a la societat en general, en la idea del mercat com a solució per als impassos viscuts per l’ordre social del capitalisme.
Hayek va ser el mentor del col·loqui de Mont Pelérin, Suïssa, el 1947, que incloïa, entre els seus trenta-set il·lustres participants, Karl Popper, Lionel Robbins, Milton Friedman, Fritz Machlup, Franz Knigth, Ludwig von Mises, Michael Polanyi i Maurice Allais. La Societat de Mont Pelérin va tenir com a objectiu afrontar la crisi moral, intel·lectual i econòmica post bèl·lica a través d’un projecte politico-econòmic, el fonament del qual era la llibertat d’un poble en el context de les grans societats. Els enemics d’aquesta societat oberta eren els règims totalitaris del feixisme i l’estalinisme.
El terme catalàxia o catalàctica prové del grec katallasso i té tres significats:
- Intercanvi
- Admetre o ser admès a la comunitat
- Canviar, passant de ser enemic a amic
L’intercanvi apareix en tota relació entre dues o més persones, i de la que esperen obtenir alguna recompensa. La relació es mantindrà si les seves esperances es confirmen.
Que tothom sigui admès en el mercat significa inclusió. És una condició necessària perquè el mercat funcioni.
El canvi posa en evidència la necessitat que els individus cedeixin en els seus interessos, de tal manera que la relació d’enemistat esdevingui amistat. Amb els enemics no es negocia, es fa la guerra. El procés del mercat implica que l’enemic passi a ser amic. L’ordre del mercat és aleshores possible entre amics. (Enemic – Client – Amic?)…
La catalàxia es fonamenta en el càlcul econòmic i permet rastrejar en un mercat quina ha estat la formació de preus fins al punt en què l’agent econòmic tria. Així, ens explica els preus de mercat com són, no com haurien de ser idealment. “Els resultats d’innombrables accions, eleccions i preferències conscients i intencionades dels individus, cadascun dels quals, sota determinades circumstàncies, intenta, en la major mesura possible, assolir diferents objectius i desitjos i evitar conseqüències no volgudes“.
L’origen de la katallasso significa canviar, però el joc de la catalàxia, per a Hayek, és més que un intercanvi: és el joc de la competència per excel·lència, l’única manera de generar riquesa.
No us sembla que la Catalàxia i l’esperit català s’assemblen?:
- Intercanviar
- Admetre i acollir en la comunitat a tothom que vingui a aquesta terra
- Buscar l’acord, el pacte, l’amistat, la pau, mirar de convertir els enemic en amics…
Segur que aquests i altres valors estaran en el fonament de l’economia per la nova societat que ve.
Bibliografia
Smith, A. (1759) The Theory of Moral Sentiments. Clarendon Press, Oxford, 1976.
Smith, A. (1776) An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations. Ed. Cannan, Londres; Modern Library, New York, 1937.
Hayek, F.A. (1973) Law, Legislation and Liberty. University of Chicago Press, 1978.
