Robert Robert i Surís, marquès De Robert, un influent personatge vinculat a Torroella (el Palau Solterra era la seva residència a la vila), va tenir una transcendència important en el nostre municipi. A principis del segle XX, era propietari de cinc masos situats a la part baixa de la falda del Montgrí entre Torroella i l’Estartit: el Mas La Galera, el Mas Ral, el Mas Buixó, la Torre Begura i el Mas Cassà. A cadascun d’aquests masos els corresponia una gran superfície de terreny, al voltant de les 200 vessanes, repartides una part en terrenys de secà a la falda de la muntanya i en una altra en terrenys al pla; d’aquests, uns aleshores ja eren de regadiu i uns altres de difícil accés, en estat de bosc, aiguamolls o closa fàcilment inundable.
Com que els arrendataris d’aquests masos, en aquella època, no tenien mitjans suficients per treballar la gran superfície de terreny que tenien adjudicada, es limitaven a conrear els terrenys de secà (vinyes, olivars o aspres on es podia sembrar cereals), feien el que podien en els terrenys baixos del pla, teòricament de regadiu, però sovint inundats per les aigües del Ter o les fortes pluges, i no podien dedicar esforços ni tenien mitjans per guanyar més terreny al pla, sanejant zones boscoses i inundables, que continuaven en estat salvatge.
A començaments de la primera desena del segle passat (ara fa cent anys), el marquès De Robert va decidir començar a construir vuit masos, dins de les propietats dels masos antics. Va treure una part de les terres d’aquests i les va adjudicar als nous masos. Unes quaranta vessanes de terra a cadascun d’ells, repartides en parts més o menys iguals a cada mas: una part de terrenys de secà, una altra part en terrenys de regadiu i una tercera part de terrenys a sanejar (closes i boscos inundables).
A cadascun dels masos construïts, els va posar un nom d’arbre, excepte el Mas La Terrera, que li va deixar el nom de la zona on es va construir, un terreny erm, on s’extreien terres, que pertanyia al Mas Ral, anomenat camp dels Oms o La Terrera.
Els noms dels altres masos amb nom de planta foren: el Mas de l’Arbre, el Mas Les Heures, el Mas Les Palmeres, el Mas Noguers, el Mas Llimoners, el Mas Xifrers i el Mas Llorers. Les famílies, que com a masovers van anar a viure en aquests masos, havien de treballar les terres bones, però també guanyar nous espais sanejant els terrenys en estat salvatge.
Mai sabrem si el marquès De Robert fou conscient del que representaria aquest projecte per a aquest territori. Podem pensar que només cercava els seus propis interessos, guanyar més terreny, però el resultat obtingut, vist ara amb la perspectiva dels anys, ens dóna una visió d’aquesta actuació amb resultats molt positius.
La construcció de vuit masos nous i el repartiment de les terres dels cinc masos vells va propiciar la definitiva conquesta d’aquesta plana per l’home. A partir d’aquí, pocs espais varen quedar en estat selvàtic, inundable i de difícil accés. La plana es va convertir en allò que és avui: una zona de terrenys de regadiu de gran fertilitat.
Però també es va aconseguir un repartiment de les terres que va beneficiar més famílies, la qual cosa els va permetre arrelar com a masovers i després com a propietaris en aquest frondós territori del costat nord del Ter. El fill del marquès De Robert, Joaquim de Robert i Carles, amb l’adveniment de la Segona República, intuint que s’acostaven temps convulsos, va posar els seus masos a la venda. Algun dels masovers va poder comprar el mas en què vivia i d’altres varen passar a mans de nous propietaris que, amb dificultats, varen aconseguir comprar-lo per quedar-s’hi ells o deixar-hi els mateixos propietaris que hi havia, tal fou el cas del Mas Noguers.
A vegades la història té resultats inesperats. En aquest cas, el marquès De Robert, noble, destacat polític conservador, sens dubte un personatge de cacic amb afany de guanys i poder, va prendre unes decisions, conscient o inconscientment, que van suposar el repartiment equitatiu d’un territori, cosa que no va passar a la banda sud del Ter. Uns terrenys que amb l’esforç dels seus masovers i propietaris es varen convertir en frondosos camps de conreu. Per això, ara celebrem el centenari d’aquests masos, els quals restaran per sempre coneguts entre nosaltres com els Masos d’en Robert.
