L’ajuntament de la veïna població de l’Escala ha instituït les cerimònies d’acolliment amb bona acceptació. Què és una cerimònia d’acolliment? És una festa de benvinguda als nounats en la qual, acompanyats pels pares i padrins, un representant de la corporació, normalment l’alcalde, exterioritza festivament l’alegria per l’arribada de nous ciutadans i ciutadanes i fa visibles els seus drets i deures comunitaris.
Això és el que és una cerimònia d’acolliment i no és un baptisme civil tal com alguns podrien pensar en un primer moment. Baptisme és una cerimònia de tipus religiós i l’acolliment per part de l’ajuntament és un acte civil, paraula que ve del llatí cive, que fa referència a tots els habitants de la ciutat, sense cap exclusió. Per tant, que un ajuntament aposti per organitzar acolliments als nous ciutadans és una oferta de lliure acceptació per part dels pares i, de cap manera, exclou que aquells que assisteixin a una cerimònia civil de benvinguda, bategin els seus fills si així ho creuen oportú.
En el meu llibre Els dies més grans faig unes propostes de cerimonial d’acolliment per facilitar als ajuntaments unes pautes adaptables a les conveniències de cada cas. L’arribada de l’infant, la benvinguda, els textos, la participació de pares i padrins i el comiat són diferents moments que requereixen anar acompanyats de música, paraules, silencis, gestos i símbols apropiats.
Ciutat equival a pluralitat de gèneres, d’edats, de creences, de costums, de cultures, de procedències i de gustos. Hi ha gent ben poc disposada a celebrar i és respectable de la mateixa manera que aquests han de respectar les persones disposades a celebrar-ho tot. Res a dir quan hi ha respecte; és més empipat quan alguns es converteixen sempre en censors de costums alienes. En això també hi ha integristes; és gent que confon la sobrietat amb l’adustesa. Són persones de “banya baixa”, privarien, si els fos possible, el somriure i la festa. Els molesta tot i són tan avars que s’estalvien el “bon dia” sempre que poden. No són pròdigs a l’hora d’expressar un fàcil “gràcies”, ni se’ls acut acompanyar en les desgràcies ni alegrar-se dels bons moments dels més propers. Per sort, som molts els que pensem que la vida ens aporta prou fel com per intentar provar la mel cada dia, si és possible.
A mi m’agradaria, és clar, que l’ajuntament de Torroella es decidís a celebrar aquestes jornades periòdiques d’acolliment. També és ben encertat acollir, de tant en tant, els nous empadronats a la població. Alguns ajuntament ho practiquen amb èxit i conviden representants d’entitats i totes les persones residents que ho desitgen per acollir, fer amistat i propiciar afecte i tendresa personal. No n’hi ha prou en repartir un llibret. Un llibret no respira i les persones sí que ho fem! I tenim la paraula i la mirada. Ens queixem que moltes idees ara no es poden portar a terme per manca de pressupost. En temps de crisi és quan hi ha la magnífica oportunitat d’estar més atens a les iniciatives que no necessiten pressupost i, en canvi, són les que incideixen de manera clara sobre la qualitat de vida. Les cerimònies d’acolliment en són un bon exemple. Generen calidesa, benestar i autoestima de pertànyer a una comunitat. Un deixa de ser un número per accentuar el nom propi, únic i dignificat per la bona acollida dels conciutadans.
