He decidit escriure aquest article quan, estirada a la cadira del meu dentista i amb prou anestèsia per intuir que hi passaria una llarga estona, he aconseguit relaxar-me, en la mesura del possible, és clar, aïllar la meva ment i pensar.
Pensar sobre el fet que la dentadura em quedarà bé, que tinc confiança amb el dentista i que l’odontologia i la medicina en general en tots els camps fa meravelles! I que ara, a la meva edat, podré lluir una dentadura perfecta. És com un miratge el que s’ha aconseguit!
Si se’ns escurça la vista, no cal que ens preocupem gaire, ja tenim els oftalmòlegs: o bé ens posen ulleres, o bé ens operen de cataractes o del que calgui, i ja podem llegir, cosir i mirar la televisió. Si el que ens falla és l’oïda, l’audioprotesista ens proporciona uns audiòfons que ens solucionen, en part, el problema de la sordesa quan ja ens és difícil mantenir una conversa, escoltar música, mirar la televisió o escoltar la ràdio. Si per l’artrosi se’ns desgasta massa la clavícula o els genolls, ens col·loquen una pròtesi i ja podem caminar tranquil·ls. Que tenim problemes de cor, un marcapassos; que ens falla un ronyó, un transplantament, i així un rere l’altre anem trobant solucions per a gairebé totes les part del cos fins a arribar a creure que parlem de ciència ficció! El número u del rànquing, però, és per a la cirurgia estètica. És sorprenent el que s’ha aconseguit en aquest àmbit! Segons les revistes i premsa diversa, tant els homes com les dones poden trobar la manera de canviar, d’embellir o corregir el que els desagrada del seu cos. L´última i espectacular notícia als mitjans de comunicació sobre aquests avenços no necessitava cap explicació: la cara de l’exvicepresidenta M. Teresa Fernández de la Vega parlava per ella mateixa. Es pot demanar res més?
La meva reflexió em porta per camins imaginaris… Com seran les persones velles d’aquí a uns anys, quan totes les tècniques emprades fins avui i les que els científics, cirurgians, mecànics ortopèdics, esteticistes, dietistes… vagin descobrint i inventant avancin a passes de gegant? Meravelles per a la salut del cos! Però, hi haurà algú que sàpiga guarir l’ànima, l’esperit o la sensibilitat, que sàpiga fomentar l’amistat i el saber compartir? Crec que en aquest terreny serà més difícil, molt més difícil poder millorar valors com aquests que tant enriqueixen les persones. De segur que hi ha qui treballa en aquest ART tan complicat, però els que s’hi dediquen no són coneguts perquè no dóna tants beneficis econòmics, només la satisfacció d’ajudar les persones a descobrir els valors que els ajuden a fer-se grans!
Però, alerta! Com seran els vells l’any 2040, més perfectes físicament? Tant de bo! O potser seran sofisticats robots? No fa gaires dies els diaris es feien ressò de l’espectacular notícia de l’última intervenció d’un reconegut doctor de l’hospital Clínic de Barcelona (de qui no recordo el nom), que va fer una intervenció complexa a un pacient per implantar-li un petit i sofisticat motoret en substitució del cor. En aquesta ocasió no hi ha hagut prou sort -el pacient només va viure un o dos dies-, però segur que a la llarga ho aconseguiran. Hi haurà “cors-motor” de diferents categories? Segons les prestacions que ofereixi, el preu serà més o menys elevat, com quan anem a comprar un cotxe? Hi haurà, per exemple, “cors-motor” tipus Mercedes i tipus utilitari? Sembla una broma, sí, però a mi em fa pensar. No voldria que, per allargar-nos la vida, ens convertissin en autèntics androides.
El dentista ja ha enllestit la seva feina i jo encara estic embolicada en els meus pensaments: persones robot? Perfecció? La nostra generació segurament no ho podrà saber mai, però jo veig clar que malgrat que el progrés és magnífic, cal saber-lo emprar bé.
