CLINT EASTWOOD, BANDERES DELS NOSTRES PARES I
CARTES DES D’IWO JIMA

Hem vist fa pocs dies, a la pantalla del Cinema Montgrí, “Banderes dels nostres pares” la pel·lícula de Clint Eastwood que fa una reflexió sobre una de les batalles més cruentes de la 2º Guerra Mundial al Pacífic, la que porta el nom de l’escenari on va tenir lloc: la petita illa d’Iwo Jima,  Aviat veurem “Cartes des d’Iwo Jima”, una visió, des del punt de vista dels japonesos de la mateixa batalla, en aquest cas de la defensa de l’illa. La història està basada en unes cartes que foren escrites pels soldats japonesos a les seves corresponents famílies durant la batalla, en les quals si reflectien els fets i sentiments d’aquests soldats abocats a una mort segura.

Parlar de Clint Eastwood realitzador de cinema és parlar amb tota seguretat del millor o si voleu un dels millors  directors actuals de cinema. És el darrer dels grans clàssics. Va començar ja fa uns anys amb “Un món perfecte”, “Sense perdó”, “Mistic River”, “Million dolar baby” i ara amb les dues darreres pel·lícules sobre Iwo Jima, en les quals fa una profunda reflexió i crítica sobre la crueltat i l’absurd de les guerres.

Qui ho havia de dir que l’actor predilecte de Sergio Leone en els seus “spagetti western” o l’actor que donava cos a un personatge primitiu i violent com “Harry el sucio” se’ns revelaria al cap dels anys com un dels autors més sensibles i crítics del cinema actual. Als seus 76 anys, Clint Eastwood està en plena forma i per a molts amants del bon cinema, cada nova estrena d’una pel·lícula signada per aquest director és esperada com un esdeveniment.

“Banderes del nostres pares”, no és un pel·lícula de guerra. Aprofita un fet de guerra: la foto de sis  soldats que van aixecar la bandera americana al cim d’una muntanya, (el mont Suribachi), una mola a un extrem de l’illa Iwo Jima, per fer una farsa sobre com es pot manipular  allò que es diu heroïcitat. Com es poden manipular uns nois portats enganyats amb falsos valors, al camp de batalla, que han sobreviscut a un infern en el qual han mort la majoria dels seu companys.. Tres d’aquest nois supervivents son manipulats com herois, passejant-los per tot el país i mostrant-los en camps de futbol o de beisbol, omplerts de gom a gom, per recaptar fons per a la guerra, com si fossin personatges d’un circ.  “Nosaltres no som herois, – respon en un moment donat un dels nois, els verdaders herois son els nostres companys que resten enterrats a l’illa”. “Nosaltres només hem lluitat per sobreviure i per salvar la vida dels nostres companys”. Al final de la pel·lícula, ja en el temps actual, el fill d’un d’aquells soldats descobreix quina fou la verdadera heroïcitat del seu pare. Ho descobreix quan aquest ja es  mort, ja que el seu pare no li havia parlat mai de la guerra.
Eastwood sap fer créixer els seus personatges. En la seva cinta, ens mostra el món brutal de la guerra i els interessos financers que hi ha al darrera d’aquest negoci bèl·lic. Però també ens mostra l’apassionant història de l’heroisme fraternal. Aquests personatges senzills que es fan grans en les seves gestes ensagnades sense deixar de ser els nois que un dia van deixar la novia al seu poble. Uns herois que no se’n senten, posats enmig de la voràgine de la guerra i dels turbulents assumptes del diner.

Però Eastwood no en té prou. En tota guerra hi ha dos bàndols. El cinema ens té acostumats a explicar-nos les històries des del bàndol guanyador i el que es pitjor amb un estereotipat dualisme de bons i dolents. I aquí el gran mestre arriba a on poques vegades el cinema ha arribat. Fa una segona pel·lícula per explicar-nos els mateixos fets (la batalla d’Iwo Jima), des del punt de vista dels vençuts: els japonesos. I ho fa amb un lirisme, amb una personal èpica, amb una humanitat, que només el geni de Clint Eastwood podia expressar. Així surt l’altra obra mestra: “Cartes des d’Iwo Jima“-

Quina gosadia posar-se en la pell dels perdedors, aquells que continuen lluitant malgrat saber el seu tràgic final. Quin atreviment exposar-nos el seu patiment, el seu sentit de l’honor, també la seva humanitat. El resultat és una pel·lícula senzilla i humil, però que ja és reconeguda pels que l’han vist com la gran obra mestre del geni  Eastwood. Una poètica, entendridora i genial obra  que junt amb “banderes” forma el més gran al·legat antibèl·lic de tota la història del cinema. Una obra d’art que quedarà com un emotiu  testimoni de la inutilitat i crueltat de totes les guerres.

Eastwood diu:
“En la majoria de pel·lícules de guerra amb les que vaig créixer, hi havia nois bons i nois dolents. La vida no és així i la guerra tampoc. Aquestes pel·lícules no tracten sobre el triomf o la derrota. Tracten sobre els efectes d’aquesta guerra, sobre els sers humans i sobre aquells que van perdre les seves vides molt abans de que fos la seva hora.”

Abans d’un mes podrem veure aquesta pel·lícula a la pantalla del Cinema Montgrí.

En el moment de redactar aquestes ratlles “Cartes des d’Iwo Jima” ha obtingut els següents reconeixements:

4 NOMINACIONS ALS OSCAR 2007
– Millor pel·lícula
– Millor director: Clint Eastwood
– Millor guió original
– Millor edició de so
1 GLOBUS D’OR 2007
– Millor pel·lícula de parla no anglesa
– Nominació: Millor director: Clint Eastwood
ASOCIACIÓ DE CRÍTICS DE LOS ÁNGELES
– Millor pel·lícula 2007