Un concepte que es comença a utilitzar en les relacions entre empreses i administració és el de responsabilitat social corporativa. Responsabilitat social de les empreses quant a la defensa de la salut dels treballadors i en la prevenció de riscos d’accidents laborals, quant a les relacions amb el seu entorn immediat (municipi, barri) i molt especialment en tot allò que l’activitat de l’empresa pot afectar el medi ambient.
Moltes empreses, segurament les més compromeses, han començat a certificar-se amb normes que els ajudin a complir els compromisos ambientals que els imposa la llei o d’altres compromisos que la mateixa empresa s’imposa i s’obliga a complir. Tals serien, entre d’altres, la certificació ambiental ISO 14001 o la certificació de la Comunitat Europea EMAS, que per delegació dóna a Catalunya el Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Actualment són més de quatre-centes les empreses catalanes que tenen aquest darrer certificat i el nombre va gradualment en augment.
Malauradament és petit el sector empresarial que adopta un compromís ambiental clar i ho fa convençut, però la dinàmica que entre tots podem crear pot fer que en un termini no massa llunyà, aquest compromís sigui molt més gran.
Per una banda tenim la legislació, que normalment surt primer com a directriu de la CE i després cada territori l’adapta i l’imposa com a llei que regula i controla les activitats industrials i els aspectes ambientals d’aquestes: emissions a l’atmosfera, residus, abocament d’aigües residuals, consum d’aigua i energies, etc.
Per l’altra, la pressió que les diferents baules socials poden exercir sobre les empreses.
No totes les empreses fabriquen productes que van directament al consumidor. Moltes fabriquen productes entremitjos que serveixen a d’altres empreses, les quals poden arribar a la seva etapa o en etapes posteriors al consumidor final.
Aquest teixit de baules comercials, que va des del consumidor final fins al primer fabricant de tots els elements que componen un producte, hauria de garantir el compromís i compliment medi ambiental de cadascuna de les empreses fabricants dels diferents elements que el componen. Aquesta exigència eliminaria de la cadena de fabricació qualsevol participació d’empreses no respectuoses o, en qualsevol cas, que no evidenciessin clarament el seu comportament ambiental.
El fet de tenir una certificació obliga l’empresa a avaluar el seu producte i també els seus proveïdors, i en aquesta avaluació hi entra el seu compromís ambiental. És a dir, que la relació entre empreses certificades ja garanteix un correcte comportament ambiental, cal només que arribi fins al consumidor final el coneixement que aquell producte està compost per diferents elements fabricats per empreses amb un compromís i comportament ambiental correcte.
Ja hem dit abans que encara són poques les empreses certificades i pocs els productes o serveis que poden garantir un correcte comportament ambiental dels seus fabricants, però aquest és un camí a seguir. Els usuaris finals ens haurem de començar a plantejar demanar que la tarja de presentació dels productes que comprem garanteixi el compromís ambiental adquirit pel fabricant i ens haurem de començar a familiaritzar amb quines són les certificacions empresarials que garanteixen aquest compromís. En cas que no es garanteixi, caldrà desestimar aquest fabricant i el seu producte.
