Convergència i Unió ha estat, indiscutiblement, la gran guanyadora de les eleccions al Parlament de Catalunya. Els 62 escons aconseguits ho reflecteixen clarament. Aquesta contundent victòria s’ha produït pràcticament a tots els municipis de Catalunya on la participació total ha assolit el 59,95 %. Al municipi de Torroella de Montgrí també s’ha evidenciat clarament aquest triomf, com ja és normal en les eleccions al Parlament de Catalunya. CiU sempre ha guanyat a Torroella i l’Estartit les eleccions autonòmiques catalanes des de l’any 1980, tot i que aquesta vegada arriba a aconseguir el 45,16 % dels vots emesos, amb una participació del 60,6 %, lleugerament superior a la mitjana
La coalició guanyadora s’apropa, però no aconsegueix la majoria absoluta. Encara que el quantiós nombre de diputats li permetrà formar un govern fort i cohesionat, haurà de cercar acords puntuals per aconseguir la majoria necessària per tirar endavant les seves propostes.
El gran derrotat és el PSC. Mai el partit socialista havia obtingut un percentatge de vots tan baix que el fa quedar amb només 28 escons (en perd 9). Aquest resultat el situa a cinc diputats menys dels que havia aconseguit el 1980 en les primeres eleccions a la Generalitat restaurada, els més baixos fins ara.
El president Montilla havia anunciat en campanya, que no es presentaria a la reelecció en cas de guanyar i la nit de les eleccions, abans que es tanquessin definitivament els resultats electorals però ja preveient la davallada, en un discurs emocionat i brillant, va assumir la seva responsabilitat en la derrota i va anunciar que en el proper congrés del partit renunciaria a la direcció d’aquest. Segurament moltes coses s’hauran de replantejar en aquest partit en els propers anys.
ERC també pateix un fort càstig. Perd més del 50% dels seus escons ( de 21 passa a 10). La seva manca de definició i responsabilitat de ser partit de govern i la poca entesa de les opcions independentistes, li ha passat factura. Puigcercós però, diu que no pensa dimitir. Per altre banda, l’altre membre del tripartit, ICV; resisteix bé, manté un electorat fidel i es queda en només dos diputats menys (passa de 12 a 10).
Si bé l’amplia victòria convergent és indiscutible, hi ha hagut també altres fets rellevants. L’ascens del PP que corrobora el gir del país cap a la dreta, i l’avís anticipat del que li pot passat a Zapatero d’aquí a dos anys. La consolidació de Ciutadans i la irrupció a la cambra de Solidaritat per la Independència de Joan Laporta que amb només 4 diputats, i cap el Reagrupament de Carretero, fan evident una feblesa de l’independentisme radical, que passa de 21 diputats a 14 diputats.
Encara que sense obtenir cap escó, cal ressaltar el preocupant ascens de la formació d’extrema dreta, racista i xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha obtingut 75.000 vots.
Governar en temps de crisi sol passar factura als partits en el govern. També és normal que es produeixi un gir cap a la dreta. Europa és un exemple. A Catalunya, la crisi econòmica i el desgast de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ha influenciat molt en la pèrdua de vots del tripartit, especialment el PSC.
CiU després de pair la ressaca de la celebració de la victòria, haurà de prendre consciència dels greus i difícils reptes que l’esperen en els propers anys: la creació de treball, mantenir i millorar els serveis públics, la cohesió social i la unitat civil, com s’articulen les relacions amb Espanya, però sobretot com es supera l’angoixa produïda per la crisi. Cal que, per damunt de diferències, en aquests propers anys, no renunciem a la unitat civil del poble de Catalunya i a la unitat del catalanisme, en la seva pluralitat.
