Article rebut el dia 14 de setembre
Aquest lapse de temps sembla verament llarg, però en aquests pocs dies la realitat es presenta molt plena d’esdeveniments fàcils d’imaginar però difícils de preveure en la seva magnitud i conseqüències!
Quina serà la reacció final del Govern d’Espanya, i concretament del Partit Popular?
Ja hem pogut sentir i veure per televisió la reacció del Govern Central!
Amb quines mesures l’aplicarà?
Amb quina efectivitat?
Amb quina desobediència prevista?
Amb quins càstigs?
No m’és gens fàcil d’escriure l’article d’aquest mes, però ho seria menys, per a mi, deixar d’escriure l’article mensual a EMPORION!
No fer-ho seria com faltar a la meva trobada mensual amb els lectors i un acte de deixadesa de les meves conviccions i educació, i ni l’una ni l’altre serien correctes!
El que sí puc afirmar, amb tota seguretat, és que la manifestació del dia 11 va convocar molt més que les tres-centes mil persones que dona la versió oficial, i la meva opinió i sensació és que la xifra donada des de Catalunya d’un milió, possiblement es queda curta!
Però el més important es que l’assistència no estava composada solament per persones grans que es podien qualificar–desqualificar fins i tot de velles i caduques: No!
No és cert i en dono constància del que vaig veure i em va cridar l’atenció, ja que el feia diferent de les anteriors convocatòries, a les que havia estat:
Hi assistí molta gent jove, nois i noies, homes i dones, pares amb fills de curta edat, i -com no- gent gran, però realment aquest darrers eren molt minoritaris!
Les fotografies que ha publicat la premsa eren quasi impensables fa ben pocs dies!
Una assistència massiva omplia uns carrers de Barcelona, de l’eixample, que no podria ser minimitzada ni la seva amplada ni capacitat, però que com es pot comprovar amb les fotografies publicades per la premsa, entre cada dues persones no hi quedava ni un pam!
Per fer una foto d’un petit grup de quatre persones, havies de fer veritables esforços per aconseguir un xic d’espai per poder fotografiar–lo tot i ser el petit grup (repeteixo de quatre persones) que m’acompanyava!
I amb pancartes monumentals que entre d’altres transmetien el missatge INDEPENDÈNCIA JA! I un senzill SÍ, que dona suport al procés d’autodeterminació de forma massiva, pacífica i cívica, que els assistents volien assenyalar com a seu i democràtic, al mateix temps que el volien transmetre per al proper 1 d’Octubre.
I voldria destacar el comportament d’un poble, que es manifesta amb seny i educació!
La presencia dels Mossos d’Esquadra ben armats, no crec, ni tinc notícies de cap actuació, com era d’esperar d’un poble, el català, poc amic d’aldarulls ni de protestes exagerades!
Ni en la forma ni en el to!
Crec que fou més com la manifestació d’aquest poble de Catalunya, d’una necessitat de pau i de comprensió, pels seus desitjos i anhels, per part d’un estat que fos mes proper a escoltar tan les seves aspiracions com les seves necessitats!
I voldria assenyalar que no dic “exigències”, ja que el dia 11 va ser realment el reflex d’aquesta necessitat –repeteixo- de proximitat i comprensió d’un Govern Central més proper!
No crec que axó sigui ni un disbarat ni un impossible!
Però el projecte de llei del referèndum, ha estat suspesa automàticament pel Govern Central.
Tot depèn de les decisions del poble espanyol, i que aquí a Catalunya permetin un Govern més proper a les característiques, circumstàncies i demandes del poble de Catalunya!
I crec imprescindible, no un enduriment de la situació que podria originar situacions no desitjades per ningú, sinó l’augment d’una voluntat de diàleg i comprensió!
