De nou, les carreteres

Hem passat un nou estiu i hem de tornar a parlar de carreteres. Ho ha fet també l’Antoni Puigvert amb un punyent article a La Vanguardia, tot demanant excuses per començar el curs parlant de carreteres i no fer-ho parlant dels que podrien ser els temes estrella, els temes més transcendents del moment: la crisi, la grip A o el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. (En el moment de la redacció d’aquest article, encara no s’havia convocat la consulta sobre la independència a Arenys de Munt.) Es refereix Puigvert a un tema per a ell prioritari, l’impacte ambiental que suposarà la carretera C-31 sobre el paisatge empordanès en el tram de carretera que actualment s’està construint entre Torroella de Fluvià i la Tallada d’Empordà, una carretera que fins ara era una recta totalment emmotllada sobre el terreny totalment pla i rural i que amb les noves obres s’està convertint en un veritable monstre. Una via alçada sobre enormes talussos i rivetejada per nombrosos ponts de formigó.

Després de llegir l’article, vaig anar a veure les obres i realment en algun punt són impactants. És preocupant que sobre un paisatge empordanès que hauria de ser un dels motius d’atracció d’aquest turisme de qualitat del qual tant es parla, siguin els mateixos que l’haurien de fomentar, els que hi actuïn amb tal desmesura en sentit contrari. De tal manera que, reflexiona Puigvert, “on surt una alternativa a la toscana al turisme de sol, platja i alcohol, les obres públiques del mateix govern, imitant Àtila, la maltracten com si travessessin un desert”.

Efectivament, els talussos que es construeixen, com una espina dorsal que travessa aquest tram de l’Empordà, divideix el territori, el fereix i complica la vida dels seus habitants, els pagesos d’aquests pobles. Quan s’acabin les obres, aquest tram de l’Empordà no serà el mateix. Els talussos, els ponts de formigó, els rius d’asfalt deixaran una empremta que ferirà greument un dels paisatges més entranyables del país.

Tot això no ho diem practicant la política del “no”. Reconeixem que aquesta carretera s’havia de millorar, és un dels accessos principals a la Costa Brava i és una via extremament perillosa. Els nostres laments vénen per la manca de sensibilitat dels tècnics que la projecten envers el terreny on s’haurà d’actuar i la irresponsabilitat dels polítics que l’aproven.

El conseller Nadal pot dir que ell no va aprovar aquest projecte, que tot plegat ja ve dels anteriors governs de CiU, però no ha fet res per aturar-ho o corregir-ho i encara no ens ha demostrat tenir aquesta sensibilitat ni en aquesta obra ni en els complements que falten per acabar-la: la variant de Verges i la variant de Torroella de Montgrí.
Sembla que amb la variant de Verges hi ha un principi d’acord amb l’Ajuntament d’aquesta població, la qual cosa pot significar una major adaptació del projecte al terreny, evitant talussos excessius i innecessaris que es projectaven a la proposta inicial i aconseguint un major respecte envers el paisatge i les necessitats dels pagesos vergelitans.

Per als torroellencs i la gent de la rodalia la veritable prova de foc serà el projecte de la nova variant. La proposta inicial era escandalosa. De nou Àtila arrasa i maltracta terrenys frondosos i paisatges entranyables. De nou propostes de tècnics insensibles que prioritzen una hipotètica millora circulatòria, assegurant-la amb esfereïdors projectes mastodòntics (costosos encreuaments amb passos elevats, complexes i extenses rotondes), sense que això sigui la garantia per assegurar la fluida circulació a les entrades de Torroella, si no van aquestes obres acompanyades de millores en la infraestructura dins del nucli urbà.

La nostra proposta és senzilla, aprofitar al màxim el traçat de la carretera existent a un nivell mínim perquè no quedi afectada per les possibles inundacions, eixamplar-la per fer-la segura i solucionar els encreuaments amb rotondes al mateix nivell, de diàmetre prou gran, sempre prioritzant el respecte al territori i a les persones que l’habiten i conreen els seus fèrtils i frondosos terrenys.
Esperem que el conseller Nadal, com a màxim responsable, doni novament proves (tal com ha demostrat en la seva llarga etapa d’alcalde de Girona, quan va transformar admirablement aquesta ciutat i actualment com a incansable conseller), de la seva sensibilitat envers aquest delicat territori. “El meu país és molt petit”, canta en Lluís Llach, per això no necessitem grans infraestructures. Volem que la gent pugui arribar a Torroella amb seguretat, “que gaudeixi mentre circula enmig de pomeres florides en primavera o entre frondosíssims conreus de blat de moro”. Paraules seves, Sr. Nadal. Volem tot això que és més senzill i menys costós del que es proposava a l’estudi inicial i volem que es faci ràpid. Torroella no pot estar més anys col·lapsada cada estiu. No ens afegim a la cultura del “no” sinó a la cultura possibilista que fa avançar el país i dóna solucions per aconseguir bons serveis als seus ciutadans sempre amb el màxim respecte envers el territori.