La guerra d’Ucraïna ha posat en qüestió les relacions entre els estats europeus i Rússia. Fa uns anys partíem d’una connivència basada en l’equilibri que oferia la compra d’energia per part dels estats de la UE a Rússia i el suport de l’OTAN i els EUA, que feia que les relacions amb Rússia es moguessin en un espai de no ingerència. Aquesta situació ha canviat amb l’agressió de Rússia a Ucraïna, que ha afectat de ple els dos estats en conflicte i també els estats propers i les relacions geoestratègiques. S’ha parlat molt dels efectes generals, però potser no tant del sector de la seguretat i defensa. Sabem que els EUA i la UE estan posicionats clarament a favor d’Ucraïna i han fet importants aportacions econòmiques i de material militar per ajudar a contenir l’agressió russa. En aquest escenari està sobre la taula el debat de si és necessari tenir capacitat de defensa o si no cal. Des del punt de vista econòmic qualsevol increment en el pressupost de defensa, representa una important desviació de diners cap a la seguretat que, naturalment, no anirà a altres partides més properes a la ciutadania, de manera que s’ha de veure la percepció que se’n tindrà. Per altra part, la realitat és tossuda i ens mostra cada dia la vulnerabilitat que tindria Ucraïna si no se l’ajudés. I si observem altres conflictes vigents, com la guerra de Gaza, el Sudan i d’altres, veurem que estem en un món procliu a incrementar armament. Fa anys, Obama ja va advertir que la UE hauria de gestionar autònomament la seva defensa, idea que Trump va emfatitzar quan era president i que, fa pocs dies, va deixar tothom sense alè, quan va dir que hi havia estats europeus pertanyents a l’OTAN que no pagaven i que es reservava la possibilitat d’invitar Rússia a envair Europa si no se solucionava. També en la recent Conferència de Seguretat de Múnic va estar ben present la idea d’una UE amb capacitat de defensa. A més, els estats membres de l’OTAN han acordat que han de destinar almenys fins al 2% del PIB a defensa. L’Estat espanyol s’ha compromès a arribar-hi el 2029. Actualment, si fem cas al pressupost de defensa per al 2023, de 14.073,84 milions d’euros, sobre un PIB de 1.462.070 milions d’euros, arriba pràcticament al 1%, tot i que hi ha organitzacions que sostenen que, si se sumen totes les partides de tots els ministeris dedicades a defensa, la xifra ja arriba al 2%. Sigui com sigui, el debat està obert i sembla que també l’aposta per incrementar la despesa en defensa, fet que emfatitza la idea de la UE per una defensa autònoma. Veurem què hi diu la ciutadania.
Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 25 de febrer 2024
