Torroella, espai d’art
“L’arribada”
Torroella de Montgrí (2011)
Jesús de la Cruz Sánchez (n. 1947)
Aquarel·la
34 x 66 cm
Col·lecció particular
Sovint els historiadors de l’art ens hem qüestionat la interpretació d’una obra artística quan s’intentava veure més enllà de la simple execució, és a dir, l’artista la podia haver produït sense cap mena d’intencionalitat o dobles lectures. Una cosa anàloga és el que ocorre amb aquesta imatge, L’arribada, de Jesús de la Cruz, on a priori el tema sembla una marina.
La gran majoria de pintors empordanesos tenen predilecció per fer quadres sobre el mar o d’escenes de navegació que, segons Jesús de la Cruz, respon al fet de viure en un lloc privilegiat on podem gaudir del poder atraient que té l’aigua. A les marines d’aquest autor, el mar sempre està calmat, en equilibri amb l’horitzó, que no és més que una percepció de l’amplitud de la vida on es cerca l’harmonia, l’ordre i la bellesa.
No obstant això, a L’arribada el joc visual de les tres barques trenca una mica la nostra visió plaent de la platja de l’Escala, on encara es pot entrellucar el Gavià. La relació d’estimació de l’artista per l’Escala és palesa i la seva visió de la costa, idealitzada; ara com ara, ens costaria molt trobar racons tan poc urbanitzats.
Jesús de la Cruz se sent alumne de Joan Fuster en la formació tècnica de l’aquarel·la, cosa que ha deixat empremta en la forma de pintar el cel, encara que se’n distingeix pel gust d’emprar només un o dos colors. A pesar del cel fusterià, la composició de la pintura està dividida perpendicularment en dos plans, el de l’esquerra on estan dibuixats dos elements reals, el Gavià i una barca de l’Escala, i el de la dreta on el pescador que arriba és seguit per una nau d’aspecte fantasmagòric. Igualment, el tractament del color és diferent tant en un extrem com en l’altre, a l’esquerra és més intens i a la dreta més suau.
D’altra banda, també apreciem una separació de simetria axial que genera l’efecte òptic que les dues barques grans s’emmirallen. En aquest sentit, som conscients de l’aplicació dels coneixements matemàtics de l’artista, de professió químic. Però, la seva aportació més personal està relacionada amb el fet que intenta plasmar una idea pròpia en aquesta marina, que té a veure amb un estat de somni, amb l’aparició onírica del pescador. Un personatge que ha complert el desig d’arribar a port carregat de pesca per la dimensió de l’aura que el circumscriu.
Segurament aquesta hauria d’ésser l’anàlisi de l’obra si no fos perquè Jesús de la Cruz és germà de la congregació religiosa de Sant Gabriel. Aleshores, no puc evitar pensar en el referent iconogràfic cristià del peix i del pescador a través de la Història sagrada com a evocació a Crist. Intento no relacionar els fidels del cristianisme com els petits peixos nascuts a l’aigua i atrapats a la xarxa, tal com ho deia Tertul·lià en el seu tractat del Baptisme. O veure en el mariner que s’apropa al bon port el mateix Simó Pere després de recollir una bona mola de peixos, després que Jesús el convertís en pescador d’homes a Galilea, segons Sant Mateu.
Això no obstant, ho deixaré en aquest punt, en aquesta ocasió i reprenent la idea inicial de no interpretar l’art més enllà de l’aparença, no m’arriscaré a veure aquesta imatge com una connexió mística entre obra i autor. Confirmaré el gust de Jesús de la Cruz per dibuixar marines per plaer estètic, per allò que és bell, sense oblidar la relació del platonisme amb la religió cristiana a través de Plotí. És un quadre oníric perquè l’artista és estimulat per una realitat, en aquest cas la seva relació amb el mar, que transmet a la seva obra. L’aigua és un símbol de veritat ensotada en la qual neix els somnis. Aleshores, en aquest plantejament d’atorgar a l’art qualitats extrafísiques, raja la raó per la qual entenem que Jesús de la Cruz és alguna cosa més que un pintor d’aquarel·les.
