Emporion
Dissabte, 14 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2018 núm 134 -febrer- 2018

Un art com a paradigma?

Josep PericotperJosep Pericot
25 de gener de 2018
a núm 134 -febrer- 2018
Temps de lectura: 3 minuts
Un art com a paradigma?

Fig.3: Figura de pedra en actitud d’oració (2500 aC)

Aquest seria el cas que se’ns proposa en l’exposició sobre l’art sumeri que té lloc a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Entenem el paradigma com el model i, en certa manera, com el camí a seguir per l’autor, per l’investigador i també per l’artista, que s’inspira o pren model d’uns altres corrents artístics o grans creadors que l’han precedit.

En el marc dels moviments artístics que fan irrupció a principis del segle passat, trencant amb tradicions ja establertes i ben acceptades, com el mateix impressionisme, li succeeix un canvi de posicions a partir del 1918, que perdura al llarg dels anys vint i trenta a l’època d’entreguerres i fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Aquest canvi de paradigma en el món de l’art s’atribueix a l’ensulsiada política social posterior a la guerra i a la suposada “crida a l’ordre” dels anys següents. Però també és cert que forma part de la constant i profunda renovació de l’art de tots els temps: mirar endavant un cop s’ha amarat del geni de les èpoques que el precedeixen. El cert és que al llarg del segle XX es produïren importants descobriments arqueològics i els pintors iniciaren viatges iniciàtics a terres llunyanes (Gauguin a Tahití i les Marqueses, Emil Nolde pels mars del sud a Nova Guinea). Per altra banda, a la revistes d’art es començava a valorar positivament, per la seva estètica i no sols pel seu valor arqueològic, les formes i figures d’aquells artistes anònims de temps molt antics i de pobles primitius. A Italià es descobreixen els frescos de la vil·la pompeiana de Boscoreale, que s’exposen per a la seva venda a París l’any 1903. Sabem, pels estudis de la historiadora de l’art Concepció Boncompte, que aquestes pintures van influenciar en la pintura de Picasso a l’època de Gósol –com també l’influencià l’art romànic-, i com “el sincretisme religiós conduirà Picasso a un sincretisme plàstic que es tradueix en la fusió dels models pompeians (pagans) i romànics (cristians)”(1).

Fig. 2: Cap del rei de Gudea (2100 aC)

De la mateixa manera, les expedicions angleses i franceses a partir dels anys vint a Síria i a l’Iraq (les regions de l’antiga Mesopotàmia) aporten importants descobriments que es relacionen amb els textos bíblics que parlen de Nínive i Babilònia. L’art sumeri es comença a conèixer i es valora cada vegada més, especialment després del descobriment de les tombes reials d’Ur per Charles Leonard Wooley el 1927 i el descobriment dels ziggurats mesopotàmicsa Ur i Uruk, que possiblement influïren plàsticament i ideològica en l’arquitectura dels gratacels, en especial a Nova York, considerada la nova Babilònia(2). Quelcom semblant passa amb el poema èpic de Gilgamesh, que no va estar a l’abast del públic fins als anys quaranta del segle passat.

És reconeguda la influència de l’art sumeri (fig. 1, 2, 3) i en general dels pobles primitius, que arribava al món occidental per primera vegada i penetrava en els cercles artístics contemporanis. L’exposició de la Fundació Joan Miró mostra efectivament aquesta influència en pintors i escultors dels segle XX com Henry Moore (fig. 4), el primer Giacometti, Barbara Hepworth (fig. 5), Joan Miró (fig. 6), Henri Michaux (escriptura cuneïforme), Picasso o Willi Baumeister, entre d’altres(3). Tots aquests artistes contemplaren les obres d’uns predecessors molt llunyans en el temps i en l’espai. Admiraren unes obres de ceràmica, d’escultura o de pintura, no tan llunyanes com les dels pintors de les cavernes del món prehistòric, però que transmetien igualment una expressió de força continguda i naturalitat. Eren obres d’una bellesa amagada però subtilment poderosa. I així, ells crearen a la seva manera un nou art, que també produí una nova bellesa, un nou paradigma estètic. Un art en el qual, segons Apollinaire, la presència de la unitat essencial que fa possible l’èxtasi també hi succeïa(4).

Bibliografia

  1. BONCOMPTE, Concepció. De “Pageses d’Andorra” a “Demiselles d’Avignon”; un viatge romànic”, Govern d’Andorra, juny de 2016, p. 37.
  2. AZARA, Pedro. “Sumer i el paradigma modern”. A: Elegia sumèria, Fundació Joan Miró, Fundació BBVA, p. 15.
  3. Ibíd. Recepció occidental de l’art sumeri, p.45-115.
  4. APOLLINAIRE, Guillaume.  “Meditations Esthtétiques”. A: Les peintres cubistes, Berg International, ICN Orthez (France), 2012, p.12.
Fig. 6:  Joan Miró, maqueta de monument (1964)
Fig. 5:  Barbara Hepworth, figura (1931)

 

Fig. 4: Henry Moore, figura asseguda (1929)
Fig. 1: Estàtua d’un barbut orant (2400 aC)

 

Tags: artopinió
Article anterior

Salvador Dalí

Següent article

Adeu a les religioses de Sant Josep

Josep Pericot

Josep Pericot

Articles Relacionats

núm 134 -febrer- 2018

Any Montserrat Abelló

26 de gener de 2018
Política agrària: d’Europa al Ripollès
Medi Ambient

Política agrària: d’Europa al Ripollès

26 de gener de 2018
Política agrària: d’Europa al Ripollès
núm 134 -febrer- 2018

Plaute, el gran comediògraf de la llatinitat

26 de gener de 2018
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies