Després de més de cent trenta-quatre anys de presència a Torroella i més concretament a l’Hospital-Asil de Pobres i Malalts, i últimament també a la Residència Santa Caterina, el passat dia vint-i-nou de gener les germanes de Sant Josep ens van dir adeu de manera definitiva. El motiu de tan trista però compressible decisió està justificat per la manca de vocacions religioses que ocasionen greus problemes en el relleu generacional, cosa que fa molt difícil a la comunitat religiosa poder respondre als compromisos adquirits.
Explicar la història i tot el que ha representat aquesta institució per a Torroella i per a l’Hospital no és l’objectiu d’aquestes quatre línies, crec que en aquests moments el que toca fer és una brevíssima reflexió sobre l’important servei que han fet les “monges de l’Hospital” a Torroella, i per damunt de tot donar-los les gràcies.
Queda lluny, queda molt lluny aquell dia 11 de gener de l’any 1883 quan van arribar les primeres religioses de Sant Josep a Torroella per donar resposta a la sol·licitud de l’Ajuntament al Bisbat per tal de fundar una comunitat de germanes a l’hospital perquè tinguessin cura dels malats i dels més desvalguts de la vila.
Durant la seva llarga estada a l’Hospital de Torroella, no sempre han trobat el camí aplanat, amb tot el pes que el funcionament de la institució requeria, carregat quasi exclusivament sobre les seves espatlles, van haver de suportar temps molt durs, de penúries, privacions i dificultats de tota mena, però lluny d’acovardir-se, van saber tirar endavant mogudes per una fe indestructible, unes bones dosis de coratge, valentia, perseverança i una vocació innata per atendre els que més ho necessitaven, que sabien compaginar exemplarment amb la vocació religiosa de pregària i sacrifici. Malgrat els escassos recursos i la precarietat de mitjans, amb el seu altruisme, generositat i saber fer, van plantar una llavor que arrelà fort; al llarg dels anys, amb paciència, dedicació, i sota les directrius i ajuda del Patronat i l’Ajuntament, la llavor va germinar i créixer fins a arribar a la nova etapa de què avui gaudim. Des de fa uns quants anys, l’antic hospital que van trobar les religioses quan van arribar a Torroella, s’ha convertit en dos excel·lents geriàtrics que s’han modernitzat amb tecnologia, han incorporat personal especialitzat, han renovat instal·lacions i actualment poden acollir en condicions molt satisfactòries un nombre important de residents fixos i uns altres en serveis de centre de dia.
I tota aquesta feixuga labor, tant per part de les religioses com del Patronat -cosa excepcional al nostres dies-, sense esperar res a canvi; de ben segur que, al seu dia, la seva merescuda recompensa els arribarà de molt més enlaire.
El poble de Torroella us trobarà a faltar, però segurament qui més notarà la vostra absència seran aquelles persones amb qui heu tingut un tracte més personal i directe, de ben segur que enyoraran aquell somriure sempre a flor de llavis, aquelles paraules amables, encoratjadores i reconfortants que sabíeu repartir amb naturalitat i que expressaven uns sentiments sincers que eren els més apropiats per a cada ocasió, i que invariablement anaven sempre acompanyats d’un toc d’esperança.
Permeteu-me que des d’aquesta tribuna que em brinda la revista EMPORION, els doni les gràcies en nom de moltíssima gent i especialment dels qui han gaudit de les seves atencions. Hi ha moltes coses per agrair-vos, tantes, que emplenarien fulls i fulls de paper. Intentaré fer-ho més breu i resumir-ho en unes poques paraules que, al meu entendre, sintetitzen un ampli ventall d’agraïments que voldríem expressar més abastament.
Gràcies pel vostre esperit humanitari. Gràcies per la vostra dedicació en favor dels més desvalguts. Gràcies per la feina ben feta al llarg de tants anys. Gràcies per la vostra fe i perseverança, i… gràcies, germanes, per ser com sou.
Gràcies, germanes, a totes i a cadascuna, a les darreres que heu compartit amb nosaltres la vida en aquesta meravellosa vila, que gaudiu d’un merescut descans i si les forces us acompanyen, continueu regalant aquesta virtut de la caritat amb la qual Déu tan generosament us ha dotat. Gràcies també a les vostres predecessores, moltes d’elles ja hauran rebut l’alta recompensa que mereixien. Gràcies a tota la comunitat de religioses de Sant Josep, us puc assegurar que en un racó molt destacat del nostre cor s’hi ha fet lloc per sempre el vostre inoblidable record.
Gràcies,
