Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
No Result
View All Result
Inici Medi Ambient

Política agrària: d’Europa al Ripollès

Albert Llausàs i Pascual per Albert Llausàs i Pascual
26 de gener de 2018
a Medi Ambient, núm 134 -febrer- 2018
Temps de lectura: 4 minuts
A A
Política agrària: d’Europa al Ripollès

De mitjana, la ciutadania europea paga a la seva pagesia 30 cèntims d’euro cada dia. Això són més de 100 euros l’any per persona. Des de fa més de 30 anys, la Política Agrària Comuna (PAC) intenta, a través d’aquesta contribució, finançar el sosteniment i la reconversió del sector primari europeu amb diversos objectius: revertir l’envelliment del sector i l’èxode rural, modernitzar les explotacions per fer-les rendibles, introduir pràctiques compatibles amb la conservació del medi ambient, garantir l’aprovisionament d’aliments segurs per a la ciutadania, afavorir el desenvolupament rural i, des de fa poc temps, lluitar contra el canvi climàtic. Per fer-ho, la PAC compta amb un pressupost que ha augmentat any rere any fins a arribar als aproximadament 60.000 milions d’euros actuals. Malgrat aquest creixement de la despesa, també és cert que si a la dècada de 1980 la PAC havia arribat a representar gairebé tres quartes parts del pressupost europeu, ara el seu pes relatiu no arriba al 40%. En tot cas, aquestes xifres astronòmiques inviten a reflexionar sobre l’eficàcia de la política agrària.

Cal reconèixer que en alguns aspectes hi ha hagut importants avenços. La regulació de les substàncies que la pagesia pot emprar, sigui per erradicar les plagues o per engreixar el bestiar, ha reduït substancialment la perillositat de l’agroquímica per a les persones i ha millorat el benestar animal. La introducció de la traçabilitat i l’etiquetatge homogeni han facilitat el control i l’autonomia de la clientela a l’hora de conèixer les propietats dels aliments que arriben a les botigues. Una part de la pagesia s’ha beneficiat enormement d’inversions de modernització d’infraestructures i de subvencions vàries, que s’han anat adaptat a les condicions i necessitats de cada període.

Malgrat aquestes millores, una mirada general a l’estat del nostre sector primari revela un fracàs en molts altres aspectes, fins a l’extrem de qüestionar l’eficàcia i l’eficiència de la inversió pública. D’una banda, trobem com la pagesia segueix desapareixent. En el millor dels casos les explotacions tanquen en no disposar de successió, en d’altres ho fan en bancarrota i, en el pitjor dels desenllaços, ho fan tràgicament. En països com els Estats Units i França han saltat les alarmes per l’alt nombre de pagesos i pageses que posen fi a la seva vida, una dramàtica situació que no sembla que hagi de ser gaire diferent de l’espanyola. Les terres es van concentrant en menys i menys mans, que les treballen amb mètodes cada cop més mecanitzats i intensius, fet que deriva en una baixa ocupació al sector (no arriba al 2% a Catalunya) i en no poques problemàtiques ambientals, des de la contaminació de les aigües subterrànies fins a la pèrdua de biodiversitat. El procés de concentració va eliminant explotacions cada cop més grans i, de fet, només la gran indústria agroalimentària sembla beneficiar-se’n, amb un grapat de multinacionals com ara Bayer, Monsanto o DowDuPont que es reparteixen milionaris beneficis. Els mecanismes de control no han impedit que regularment es produeixin escàndols, sigui amb ous holandesos carregats de salmonel·la, carn de cavall que es fa passar per vedella o cogombres contaminats amb bactèries letals. I després de més de trenta anys i successives reformes de la PAC, el sud i l’est d’Europa segueixen tenint unes explotacions difícilment viables sense ajudes, la mitjana d’edat de la pagesia segueix situant-se per sobre dels 50 anys, moltes zones rurals segueixen perdent població i latifundis com els de la Casa d’Alba o de la Casa de Windsor segueixen acaparant la major part de les subvencions.

Malgrat aquest desolador panorama, els sindicats agraris i les figures polítiques responsables del sector han refermat tradicionalment l’excepcionalitat agrària, resistint qualsevol iniciativa de transformació real d’aquesta situació, probablement pensant que salvant les subvencions se salvava el sector. La realitat sembla apuntar que, malgrat salvar les subvencions, aquest posicionament només ha beneficiat les grans corporacions que controlen la producció i els preus mundialment, mentre que ha anat en detriment de la petita pagesia i del medi natural. Per sort, cada cop són més els pagesos i pageses que veuen que aquesta situació no és sostenible econòmicament, ni socialment ni territorialment. Per això, resulta especialment esperançador veure iniciatives com la que s’ha posat en marxa al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, on pagesia i administració han superat recels històrics per impulsar un marc per preservar les activitats agràries tradicionals, mitigant els impactes que la intensificació agrària, la conversió residencial o la gestió ambiental del parc podrien tenir sobre un paisatge tradicional de gran qualitat i cada cop més valorat. Davant una política europea manifestament fracassada i insensible a les moltes realitats locals, aquest tipus de pactes entre societat i pagesia podrien esdevenir la clau per a un futur agrari més intel·ligent i més just per a totes les parts.

Tags: agriculturaopinió
Article anterior

Plaute, el gran comediògraf de la llatinitat

Següent article

Any Montserrat Abelló

Albert Llausàs i Pascual

Albert Llausàs i Pascual

Articles Relacionats

L’Auditori Teatre Espai Ter 
núm. 80 -agost- 2013

L’auditori de Torroella de Montgrí

25 d'agost de 2013
Elisabeth Eidenbenz
Història

Elisabeth Eidenbenz

27 de juny de 2013
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Calendari publicacions

novembre 2023
DlDtDcDjDvDsDg
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930 
« oct.    

EL TEMPS

Torroella de Montgrí, ES
Dimecres, novembre 29, 2023
overcast clouds
11 ° c
74%
1.01mh
92%
20 c 9 c
Dj
18 c 10 c
Dv
11 c 6 c
Ds
12 c 3 c
Dg
Facebook-f Instagram Twitter

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies

Emporion
Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Manage options Gestiona els serveis Manage {vendor_count} vendors Read more about these purposes
Veure preferències
{title} {title} {title}