Amb la caiguda del Mur de Berlín s’acaba una etapa de vigilància, de confrontació freda, i en comença una altra d’adaptació dels estats sorgits de l’extingida URSS. Un altre factor de canvi ve motivat per l’aparició de les noves tecnologies i el seu impacte en l’escenari de la informació, la comunicació, l’economia en general, i en els hàbits de la societat. Canvien per complet l’escenari a què estàvem acostumats. Ara ens trobem en un món molt canviat, amb una Xina qüestionant el poder als EUA i a la UE. I amb uns EUA que tracten de deixar enrere l’etapa del president més caòtic de la seva història i amb la proposta de tornar al multilateralisme, renovar o refer l’aliança amb la UE. És el que el president Biden anomena “aliança de democràcies”. Mentrestant, la UE s’està refent del divorci amb el Regne Unit i procura que la societat estigui més cohesionada i tingui menys desigualtats. Rússia, sota la tutela de Putin, mostra múscul amb el poder que dona disposar d’ingents reserves d’energia que els seus competidors necessiten. També Turquia, l’Aràbia Saudita i l’Iran aposten per ser referents regionals. Àfrica està oblidada, però sota una influència de la Xina cada vegada més evident i amb un previsible increment demogràfic que farà més difícil una solució ètica a la immigració. L’Índia i el sud-est asiàtic, cada vegada més poblat i amb més capacitat econòmica. Si ens fixem en com estan governades les diferents zones del món, veurem que la democràcia és present en els estats de la riba atlàntica i poca cosa més. Per contra, a la Xina i en altres estats impera el partit únic, que garanteix un sistema governamental en el qual tot el poder està en mans de l’estat i la llibertat de la ciutadania i el respecte als drets humans queden clarament supeditats a l’interès estatal.
Les accions dels estats democràtics no són tan ràpides i contundents
Si ens ho mirem amb ulls occidentals, convindrem que queda clar que ens convenen els governs que garanteixen la llibertat i els drets humans, però això representa que sovint les accions de govern no són tan ràpides i contundents com ho són en estats autoritaris. La reflexió que hem de fer és què ens convé més com a humanitat: si cercar el consens per aconseguir el que més convingui a la majoria –encara que ens costi més temps– o si preferim la imposició, encara que això limiti la llibertat i el respecte pels drets humans. Si no fem res, la democràcia, les llibertats i els drets humans no estan garantits. És en aquest escenari on situo el poder de la societat civil, la qual, amb l’ús de la seva convicció i de les noves tecnologies, té la possibilitat de fer saber què passa al món, de criticar i de presentar propostes de millora que comprometin els governants. Es tracta de ser actius per conservar i millorar la democràcia i rebutjar l’autoritarisme. Així construirem un món més respectuós amb les llibertats individuals i col·lectives. Un món més democràtic.