Economia per a les futures generacions

L’educació és una cosa curiosa. Hauria de preparar la propera generació per afrontar els reptes futurs. No obstant això, generalment és un reflex de les nostres visions del món, fins i tot amb algun retard inevitable incorporat. En el camp de l’economia és encara més cert, suposant que això pogués ser possible. Aquest sistema econòmic aparentment estable en què vivim està arribant ràpidament als seus límits. La desigualtat augmenta en espiral, el sector financer està inflat i el col·lapse ecològic s’aproxima cada vegada més.

La supervivència i el desenvolupament humà depenen dels recursos naturals, com l’aigua, l’energia i les matèries primeres, que estan disponibles de manera inestable i escassa. A mesura que la població mundial augmenta, segons les prediccions -de 7.600 a 9.700 milions el 2050 i a més de 11.200 milions el 2100-, la demanda de recursos disponibles creix en la mateixa proporció.

També estem davant d’un gran canvi demogràfic que té com a resultat, tal com prediuen els experts, que algunes coses que molts dels països més rics donen per fetes, com les pensions, l’edat de jubilació i les polítiques d’immigració estrictes, necessitaran revisions per ser sostenibles. I els països més rics d’avui gairebé inevitablement representaran una part menor del PIB global. Es tracta d’un canvi radical per a Europa, els Estats Units, la Xina i altres principals economies, que han tingut fins ara els percentatges de persones en edat de treballar ajustades a la seva població*. La seva gran força de treball ha ajudat a impulsar el seu creixement econòmic. Ara els passa el contrari.

*Quan la població en edat de treballar d’un país creix més que la seva població total es produeix l’anomenat dividend demogràfic, que representa una oportunitat de desenvolupar un estat del benestar que protegeixi les persones davant els riscos associats al mercat laboral. 

Si la nostra generació i la que ens seguirà ha de continuar prosperant en aquest planeta, la propera generació d’economistes necessitarà una educació fonamentalment diferent.

Comencem per la definició

L’economia és l’activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis (definició clàssica). Viquipèdia. 

En la concepció d’Adam Smith (1723 – 1790), la riquesa de tota societat, el conjunt de béns o valors d’ús que satisfan les necessitats i els desitjos dels individus que la componen, té l’origen en la producció; en altres paraules, la riquesa social es genera i s’amplia mitjançant l’activitat productiva.

Lionel Robbins (1898 –1984), en el seu “Assaig sobre la naturalesa i significació de la ciència econòmica” (1932), manifesta “…economia és una ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins donats i els mitjans escassos que tenen aplicacions alternatives”. En altres paraules, és l’estudi de les conseqüències de les decisions que es prenen en relació als factors de producció, com la terra, el treball i el capital.

Una concepció més moderna

Amartya Sen (1933), en la seva obra de 1987 sobre ètica i economia (On Ethics and Economics, Oxford), expressa que l’economia forma part del ventall de ciències que miren de respondre les preguntes essencials sobre la vida en societat: com es viu, com s’ha de viure o com es pot viure millor. L’economia és una ciència que investiga les conseqüències de les eleccions que fem en tots els àmbits de la vida, perquè totes les eleccions impliquen costos i beneficis encara que no sempre s’expressen en termes monetaris. Thomas Nechyba, professor d’Economia de la Duke University. 2022.

Les activitats econòmiques són fonamentals i estan entrellaçades amb molts altres esforços humans. Ja sigui posar menjar a taula, prestar atenció mèdica, assegurar-se un sostre, lluitar en una guerra, dirigir un sistema educatiu, organitzar una sortida social per a un club de futbol o simplement prendre un cafè. Totes aquestes activitats tenen lloc en el context de sistemes econòmics més grans. Són aquests sistemes els que hem d’entendre, si volem garantir la satisfacció continuada de les necessitats humanes bàsiques.

L’economia ajuda a donar respostes a algunes de les preguntes més urgents del món, des del futur del treball fins a acabar amb la pobresa i la millora del medi ambient. Els nostres membres, professors i estudiants, treballen en el canvi climàtic i la teoria de jocs, les desigualtats racials i els mètodes economètrics, les recessions i l’assegurança mèdica, les normes de gènere i els cracs de la borsa, la disfunció política i la pobresa global. Departament d’Economia de la Universitat de Harvard. 2023.

S’acostuma a donar als economistes la funció de gestionar els recursos per satisfer les necessitats humanes. Sens dubte, aquesta n’és una, i tot i que els economistes no tenim un jurament hipocràtic, no fer-ho seria faltar a allò que s’espera de nosaltres. Tanmateix, a banda d’aquesta, o dins d’aquesta, els economistes també tenim la responsabilitat d’intervenir en el debat de les idees i de les polítiques, és a dir, en el debat democràtic. Aquesta seria la nostra «missió social».

Precisament per això el nostre món és massa complex per ser entès eficaçment per un sol tipus d’economista. Joris Tieleman, doctor en Habitatge i Desenvolupament Urbà de la Universitat Erasmus de Rotterdam i Sam de Muijnck, economista en cap del think tank** independent holandès “Our New Economy” han publicat recentment (2021) “Economy Studies: A Guide to Rethinking Economics Education”, on proposen canvis significatius en l’ensenyament de l’economia a les universitats.

En aquest sentit hem de mencionar les activitats de “Rethinking Economics” (Repensant l’Economia), una xarxa internacional d’estudiants i graduats recents que lluiten per aconseguir una educació econòmica pluralista, realista, diversa i descolonitzada i les de “Reteaching Economics” (Re-ensenyament de l’economia), una xarxa d’universitaris d’inici de carrera amb seu al Regne Unit que treballen per millorar l’ensenyament de l’economia universitària, compromesos amb un enfocament pluralista.

**Un think tank, que en català podem traduir per una fàbrica d’idees o un laboratori d’idees, és una institució de recerca que ofereix consells i idees sobre assumptes polítics, econòmics, ecològics, socials o militars.

Un cop establerta la definició, parlem de què ha de contenir i com s’ha d’estudiar l’economia

1. Ens hem d’aproximar al món real.

Hem de concretar el focus i l’abast particular de les economies (fets, organitzacions i decisions econòmiques) que ens envolten. Utilitzar exemples del món real, esdeveniments actuals, experiències personals o casos històrics per mostrar com l’oferta i la demanda, els incentius, les compensacions o les estructures de mercat afecten les opcions i els resultats sobre les persones.

Raj Chetty (1979) és un jove professor d’economia de la Universitat de Harvard que utilitza big data per estudiar i ensenyar als seus alumnes la ciència de les oportunitats en economia: proposa que els seus estudiants utilitzin dades autèntiques de la realitat quotidiana dels seus barris, pobles i ciutats amb un objectiu clar: ensenyar economia des d’un punt de vista ètic i global, sensibilitzar als seus alumnes sobre les diferències entre les classes socials, qui guanya i qui perd, per tal de pal·liar els efectes d’aquesta desigualtat. En comptes d’ensenyar conceptes, el que ofereix als alumnes és ajudar-los a entendre i aplicar mesures econòmiques, ser conscients de les conseqüències que porten determinades mesures a través de les dades, i no predir els efectes d’una política governamental a partir d’un simple model d’oferta i demanda.

2. Hem de mostrar el pluralisme d’ecosistemes econòmics

En el nostre ecosistema, quins tipus d’organitzacions hi ha, com interactuen? Llars, multinacionals, sindicats, organitzacions en xarxa, empreses familiars, estats nacionals i les seves diferents agències, petites empreses, cooperatives: quines d’aquestes són clau per mantenir tot el teixit unit? Quins mecanismes funcionen i connecten aquestes organitzacions? Comerç de mercat, jerarquia, reciprocitat, seguretat, estabilitat, legitimitat, justícia…? Són iguals a la Xina o al Canadà? Quina teoria econòmica seguim? Clàssica, marxista, neoclàssica, historicista, austríaca, keynesiana, institucionalista, de Chicago, monetarista…?

3. Hem de diversificar, descolonitzar i democratitzar l’economia

Per què cal fer-ho? Molts graduats en economia continuen treballant en àmbits influents com la banca, les finances i la política. La representació diversa és important per tenir una diversitat d’idees, ja que les identitats dels economistes influeixen en la seva manera de pensar sobre l’economia, la qual cosa fa que la investigació, la teoria i l’ensenyament vagin en determinades direccions i no en altres. En general, això vol dir que les persones que, en la seva majoria, han estat educades en escoles de pagament o selectives i són blanques i, a més, homes, estan sobre-representades a la disciplina, encara que no si aquests homes són d’origen pakistanès, bangladesí, africà,… que juntament amb dones amb aquestes identitats, estan infra-representades a l’acadèmia.

També és imprescindible que descolonitzem també l’economia. Això vol dir que l’educació econòmica ha de reconèixer i ensenyar que la nostra economia d’avui va sorgir del colonialisme a costa de l’opressió de la gent dels països que abans va governar, amb els llegats negatius dels imperis i assentaments europeus encara evidents. Descolonitzar l’economia també inclou oferir reparacions als oprimits i desposseïts pel colonialisme, així com permetre que les antigues colònies i comunitats dins d’elles tinguin autonomia econòmica. 

Democratitzar l’economia inclou permetre que els més allunyats del poder participin en els processos de presa de decisions econòmiques dins dels diferents nivells de la societat, perquè les seves veus siguin escoltades i les seves necessitats siguin satisfetes. Tot i que tot això requereix un canvi transformador en l’educació econòmica i els processos de governança, la lluita per recuperar l’economia no podria ser més crucial, ja que el nostre futur en depèn.

4. Hem de mostrar quins valors hi ha en l’economia que volem

Què funciona en els nostres sistemes econòmics actuals i què no? Quins valors es basen en aquests judicis i com s’incorporen aquests valors a les eines analítiques que fem servir? Els conceptes com “mercat de competència perfecta”, “explotació”, anàlisi “cost-benefici”,…: què capten exactament aquests termes i què ignoren? Quina importància tenen la pobresa, les desigualtats i la justícia social, el clima i el món viu (els éssers vius), en la presa de decisions d’estats, institucions, organitzacions i famílies? Hi ha solidaritat entre elles?

“L’elecció entre diferents acords socials per a la solució de problemes econòmics s’hauria de dur a terme en termes més amplis que les comparacions de valors de mercat i s’hauria de tenir en compte l’efecte total d’aquests acords en totes les esferes de la vida”. Ronald Coase (1910 – 2013).

Els principis econòmics que volem salvaguardar són: equitat, eficiència, llibertat i solidaritat? O n’hi ha d’altres? Volem una economia en què els nostres fills puguin viure amb dignitat independentment del seu gènere, lloc de naixement o classe social?

5. Hem d’aportar als estudiants un bon conjunt d’eines analítiques

Quines visions econòmiques hi ha actualment, com ara l’economia del benestar, l’economia circular, i com es relacionen amb el món real? Cap on ens porten la bioeconomia o l’economia ecològica?(vegeu els meus articles anteriors sobre les diferents teories econòmiques mencionades). Podran aquestes noves visions frenar o corregir les crisis actuals que amenacen amb fer d’una bona part del món un lloc inhabitable?

Heu sentit a parlar de la bioeconomia microbiana? El ràpid creixement de la bioeconomia microbiana és prometedor. Posa de manifest l’oportunitat econòmica d’utilitzar recursos basats en microbis per substituir els combustibles fòssils per nous productes, processos i serveis. Les aplicacions multisectorials inclouen l’ús en productes alimentaris i pinsos de base biològica, recuperació d’energia, gestió de residus, reciclatge i ús en cascada per a la millora de la conservació del medi ambient… 

Heu sentit a parlar de l’economia del canvi climàtic? El canvi climàtic suposa el risc més gran a llarg termini per a l’economia mundial. Cap acció no és una opció. (vegeu el meu proper article)

6. Els economistes han de col·laborar amb altres professionals 

L’economia ha de ser analitzada i entesa per un conjunt transdisciplinari*** de professionals. L’augment de la complexitat dels problemes fa necessari que diferents disciplines, que per si soles no poden resoldre’ls, contribueixin juntes a la seva solució. 

***Basarab Nicolescu (1942), actual director del Centre International de Recherches et Études Transdisciplinaires (CIRET) assenyala que el terme transdisciplinarietat “va ser inventat en el seu moment per expressar, sobretot en el camp de l’ensenyament, la necessitat d’una feliç transgressió de les fronteres entre les disciplines, d’una superació de la pluri i de la interdisciplinarietat”

7. Per a l’ensenyament podem utilitzar metodologies eficients

Una relació molt ràpida i resumida hauria d’incloure: 

• Aplicar el raonament econòmic: Utilitzar els principis bàsics i les eines de l’economia per explicar, avaluar o predir el comportament humà i els fenòmens socials. 
• Aprendre dels altres: Cercar experiències diferents. Unir-se o crear un grup d’estudi, participar en fòrums o comunitats en línia, o assistir a tallers o esdeveniments relacionats amb l’economia. 
• Revisar i reflexionar sobre el que s’ha après i fet: Resumir els punts principals de cada tema o bé crear les pròpies notes i diagrames. Posar a prova la comprensió fent exercicis de pràctica, proves o projectes, o bé explicant o ensenyant el que s’ha après a una altra persona. 
• Explorar i experimentar amb diferents temes, mètodes o recursos: Llegint llibres, articles o blocs, mirant vídeos o podcasts o jugant a jocs o aplicacions relacionades amb l’economia.  
• Divertir-se i gaudir: Per fer que l’economia sigui més divertida i agradable cal tenir una actitud i una mentalitat positives. Establint objectius realistes i assolibles, celebrant el progrés amb auto-recompenses.

I utilitzar noves tecnologies d’ensenyament/aprenentatge 

• Educació híbrida: Les classes que alternen la modalitat presencial i a distància aprofiten els avantatges dels dos models. Particularment, l’aprenentatge a distància afavoreix l’asincronia, la portabilitat i la digitalització i potencia així l’ús de plataformes i apps per a models i plans didàctics més eficients, que apel·len a necessitats presents i futures. 
• Aules col·laboratives: Les aules col·laboratives tenen la finalitat que els alumnes siguin més proactius, és a dir, que participin a classe i que comparteixin els seus coneixements i experiències amb els seus companys.
• Apps personalitzades i plataformes o súper apps: Les plataformes contenen nombrosos serveis en una sola aplicació, és com tenir diverses apps en una de sola. 
• Intel·ligència artificial: A més de ser una eina útil per automatitzar tasques, com ara qualificar de manera més ràpida o desenvolupar tasques administratives, en integrar-se amb altres tecnologies permet adaptar l’educació a cada alumne, propiciant la hiper personalització a l’ensenyament (vegeu el meu article anterior “La intel·ligència artificial en l’educació i l’aprenentatge”). 
• Metavers, realitat virtual i realitat augmentada: Aquestes tecnologies ofereixen un aprenentatge immersiu que permet aprendre des de l’experiència, creant una simulació d’un entorn per ordinador o a partir de fotografia o vídeo. 
• Gamificació: Consisteix a integrar jocs a l’entorn educatiu ja que l’aprenentatge lúdic augmenta l’atenció i la motivació dels estudiants, els permet desenvolupar competències socioemocionals i interactuar de forma activa i espontània. 

Una darrera definició per concloure aquest article: Com deia  George Bernard Shaw (1856 – 1950) “L’Economia és l’art de treure el màxim profit de la vida.”

Bibliografia