El passat diumenge 24 de maig es van celebrar a tot l’Estat Espanyol les desenes eleccions municipals democràtiques. El titular de tots els mitjans, referit a aquestes eleccions, fa referència a la irrupció de noves forces, aquests partits denominats emergents, que ha fragmentat el vot i aboca la majoria d’Ajuntaments a acords per formar govern.
Al municipi de Torroella de Montgrí, els resultats han anat també en aquesta línia.
El fet que es presentessin nou llistes ja feia presagiar que aquesta fragmentació seria la nova realitat, tot i que a les eleccions de l’any 2011 ja s’havien presentat set llistes. Sí que podem dir que aquesta vegada una de les forces emergents, la CUP, ha sorprès pels seus bons resultats.
Al capdavant, CiU és la llista més votada amb 838 vots (19,26%). Ha perdut 108 vots (11,4 % dels vots), també perd un regidor i es queda amb quatre. ERC-Junts obté 817 vots (18,77%), perd 42 vots (4,6%) i es queda amb els quatre regidors que tenia. UPM recupera un lloc i passa a ser la tercera força més votada amb 790 vots (18,15%), en guanya 173 (28 %) i es manté en tres regidors.
Com podem veure, en els tres primers llocs hi ha tres llistes amb una diferència de 48 vots. Segurament que totes tres s’han vist afectades per alguna de les llistes emergents com podria ser la CUP. En el cas d’UPM podria haver-hi també una afectació per la presència d’una llista avalada pel PSC, que tradicionalment havia donat suport a aquest grup municipalista, mitjançant la seva marca blanca Candidatura de Progrés (CP), que ha aconseguit 180 vots, molts dels quals podien haver estat per a UPM.
La sorpresa, com en molts municipis, l’ha donada la CUP, que a casa nostra es presentava per primera vegada i ha aconseguit 489 vots (11,24 %), la qual cosa li representa obtenir dos regidors. L’altra sorpresa l’ha donada la COET que, tot i que no es presentava per primera vegada, ha obtingut 411 vots (122 vots més, un increment del 42,22%).
A l’Estartit es feia la primera votació per a l’elecció del president de la Entitat Municipal Descentralitzada i això no deixa de ser una novetat. El candidat de l’EST ha sortit guanyador amb 373 vots, seguit del candidat d’UPM amb 295, el de la COET, tercer amb 78 vots , el quart el de CiU 71 vots i el cinquè el d’ERC 70 vots. El consell assessor quedarà format per sis membres, tres de l’EST, dos d’UPM i un de CiU.
Una altra anàlisi dels resultats és el que es podria fer des del que avui anomenem l’òptica del soberanisme. Hi ha partits que clarament es poden considerar fora d’aquesta context (PP i PxC) que s’han quedat sense representació municipal. La resta, en major o menor grau, es pot considerar que donen suport al procés endegat. Això podria suposar al voltant del 80% dels vots emesos. Segons aquesta premissa, el suport majoritari al full de ruta del sobiranisme estaria assegurat.
No podem negar que tancar pactes per aconseguir l’alcaldia i governar el municipi a partir d’ara no serà feina fàcil. El nostre, ara és un municipi molt complex, i caldrà negociacions fetes amb esperit de diàleg i generositat, i que no siguin contradictòries amb la voluntat expressada pels votants a les urnes. La governabilitat d’aquest municipi ha estat possible al llarg d’aquests anys, tant en legislatures amb majories absolutes com amb legislatures amb govern de coalició, sense gran entrebancs. Això ha propiciat el seu progrés. Ara amb l’EMD de l’Estartit s’inicia una nova etapa. Per això caldrà més que mai, que els responsables de la governabilitat d’aquest territori ho facin amb el compromís, deure i sentit comú que exigeix regir un municipi divers, però amb uns vincles geogràfics, històrics, socials i econòmics que convé no trencar. Analitzant bé les propostes, cercant el màxim consens sense egoismes i fent que els recursos s’inverteixin de la manera més justa i eficient possible.
Aquestes decisions depenen ara de la matemàtica que pot proporcionar les majories estables per governar, però que afecta a tot un municipi, i aquesta és una responsabilitat històrica de la qual no ens podem desentendre.
