Manllevem el títol ‘Catalunya vibra’ de l’editorial que consta en el número 3 d’Emporion, datat el 7 de febrer de 1915, ja fa cent anys, en el qual es posava en valor la situació que vivia en aquell moment Catalunya….
Han passat cent anys, que són molts, i queda clar que de la lectura d’aquell editorial se’n poden extreure moltes similituds amb la situació que viu avui Catalunya. La realitat és que d’aquell escrit de 1915 a l’actual editorial hi van cent anys, durant els quals hi ha hagut dues dictadures, una guerra civil, dues guerres mundials i multitud de fets i situacions, molts del quals han anat en la direcció d’anul·lar la identitat, la llengua i la cultura catalanes, però, com sortosament podem constatar avui dia, no se n’han sortit, de ben segur per la tenacitat i les ganes de ser, de sentir i d’entendre la identitat catalana de la majoria del poble català.
I així, avui dia, ens trobem en un dels moments més transcendentals de Catalunya, amb uns darrers anys plens de reivindicacions nacionals, des de l’àmbit polític i també des de la societat civil, que ens han portat a unes eleccions, les del 27 de setembre, que es divisen com a importantíssimes per l’esdevenir identitari de Catalunya.
Per a uns, aquestes eleccions són el referèndum que l’estat no ha deixat fer, per tant tindran tot el caire de plebiscitàries i, per a d’altres, seran unes eleccions autonòmiques més. Sigui com sigui, els resultats de les properes eleccions marcaran de ple l’agenda de la política catalana, en el marc de la sobirania nacional. Si guanyen les llistes sobiranistes, tot fa pensar que s’endegarà el procés cap a l’estat propi, camí que no estarà lliure d’inconvenients, per això convindria que, tant el govern de la Generalitat, com el de l’estat espanyol i la Unió Europea, respectessin la voluntat democràtica que surti de les urnes i tinguessin la valentia i la generositat suficient per trobar l’encaix de Catalunya dins el marc europeu. I si el resultat és al contrari, previsiblement hi haurà moviments per contenir les ànsies de sobirania.
El que està clar és que res serà igual i que estem davant d’un moment transcendental per Catalunya, per la concepció de Catalunya que cadascú tingui, de manera que, en aquestes eleccions, més que en cap d’altres, el sentit del vot és importantíssim, per sumar en la direcció que cadascú entengui per la Catalunya que vol. De fet, podríem dir que estem en un moment que no hi ha mitges tintes, que hi ha un vot que vol la independència de Catalunya i un altre que vol seguir lligat a l’estat espanyol. Això és el que es decideix el dia 27 de setembre. El dia 28 sabrem quina Catalunya vol la societat catalana i ja tindrem temps de parlar-ne i de valorar-ne els resultats.
