L’eminent socioecòleg Ramon Folch va dir una vegada (o més d’una), que “El Ter neix a Ull de Ter i desemboca a Santa Coloma de Gramenet”, en referència al massiu transvasament d’aigua des del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i que en deixa el curs baix amb molt poc cabal. Després de molts anys de reclamacions i lluites, aquest mes d’agost passat s’ha esdevingut una prometedora noticia pel riu i, per extensió, tota la seva conca. El 2 de desembre de 2016 es va constituir la Taula del Ter, com a plataforma de diàleg on replantejar el model gestió de l’aigua del riu. La Taula comptava amb representació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci de la Costa Brava i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és Vida. D’acord amb la documentació oficial, la solidaritat del Ter amb l’àrea de Barcelona ha suposat que, durant 50 anys, el propi riu no hagi pogut assolir un bon estat ecològic.
Després de nombroses reunions, grups de treball tècnic i cerca de consens entre totes les parts implicades, el 2 d’agost passat la Taula del Ter va signar un acord que preveu el desplegament, en tres fases, d’una àmplia bateria de mesures. Entre aquestes, s’hi inclouen:
- Fer un aprofitament més intensiu dels recursos hídrics de l’àrea de Barcelona.
- Ampliació i millora de plantes potabilitzadores i dessalinitzadores.
- Ampliar el coneixement del medi fluvial i fer-hi accions de restauració i millora.
- Recuperació d’aqüífers al Baix Ter i lluita contra la intrusió salina.
- Fomentar la reutilització i eficiència en l’ús de l’aigua.
- Modernització de regadius.
En conjunt, aquestes accions han de permetre assolir l’objectiu de reduir els 166 hm3 que actualment es poden transvasar del Ter fins un màxim de 90 hm3 l’any 2028. Si no hi ha prou aigua per arribar a aquest màxim, encara es podrà transvasar fins un 30% del volum desembassat pel sistema Sau-Susqueda.
Aquests acords són, es miri com es miri, un avenç prometedor pel nostre riu i pel nostre territori. Ara bé, del paper a la realitat hi ha un abisme. L’ambició mostrada sobre el paper en aquest cas convida a l’optimisme, però també a la cautela. En primer lloc perquè l’acord és de caràcter voluntari i sense mecanismes de sanció. Així, en cas de desacord o incompliments seguiria regint la llei franquista de 1959, que regula la gestió del Ter, i que no contempla cap d’aquests compromisos. En segon lloc, perquè l’acord no compromet els recursos econòmics que insta a invertir en cada mesura, sinó que pressupostar-los i invertir-los dependrà de molts organismes diferents, responsables de cada mesura. Fins i tot posant-hi la millor voluntat, és factible que algun d’aquests ens no pugui o no vulgui fer honor a l’acord en algun moment dels propers 11 anys. Finalment, en una realitat de clima canviant com la que afrontem, amb disminució de pluges i increment de temperatures i demandes d’aigua, és possible que l’assoliment satisfactori de tots els compromisos encara sigui insuficient per aconseguir un bon estat ecològic del riu a llarg termini.
Així doncs, és moment de felicitar-nos per l’Acord de la Taula del Ter, però a partir d’ara caldrà estar amatents al seu desplegament i vigilar que l’aigua retorni al riu per tal que l’any 2028 el Ter torni a desembocar a La Gola.
