Emporion fa noranta-cinc anys

Qui els havia de dir, als esforçats creadors d’Emporion, que al cap de noranta-cinc anys la seva revista encara viuria! Ells, que varen passar pels tres tràngols terribles de la dictadura, de la guerra civil i del franquisme: Viver, Blasi, Viñas, Castells… Uns noms inoblidables a Torroella.

I qui ens havia de dir, sinó la nostra gosadia, que al cap de tres anys de la tercera època, des de gener del 2007, Emporion aniria sortint cada primer dia de mes, sense un sol retard, en aquest carrer sense límits que es diu Internet, a través del qual ens anem trobant amb els nostres lectors, onsevulla que siguin, en el moment que ells triïn, a casa seva mateix, per la pantalla de l’ordinador i a punt per ser imprès. O a la seva disposició a la biblioteca, que porta precisament el nom d’un dels fundadors d’Emporion, o potser també al Recer, o en alguna altra de les entitats i associacions de les quals la nostra vila és tan rica.

Aquest és el número 37 de la tercera època. En els trenta-sis mesos que ens separen d’aquell primer número zero de desembre del 2006 han passat moltes coses, però ens hem mantingut sempre fidels a l’esperit que aleshores proposàvem: “Ens considerem compromesos amb l’ideari de les dues èpoques precedents, és a dir, units en la catalanitat i l’estimació a la nostra vila; respectuosos amb la tradició i oberts a la modernitat; conscients de la dignitat de totes les persones i pobles; defensors de la pau, enemics de la violència; arrelats al passat, vivint el present, intentant pensar en futur; tolerants en tot menys amb la intolerància; crítics amb el que va malament i disposats a millorar-ho; idealistes, fins i tot utòpics, però tocant de peus a terra.”

Pel camí, hem anat adaptant el format a les possibilitats del periodisme digital modern, facilitant la lectura i la impressió; hem aplegat les notícies de cada mes en reculls que d’altra manera segurament no serien recordades; hem denunciat allò que no ens feia el pes de la vila i del Baix Ter, però hem lloat les actituds i les obres al nostre entendre meritòries; hem fet un gest simbòlic que volem que ens defineixi, com és plantar el “xifrer de l’Emporion”, germà del d’en Navarro, víctima de l’incendi del 2004; hem rebut de l’Ajuntament la Medalla del Montgrí, un guardó que ens honora,  atorgat sens dubte pels mèrits dels nostres antecessors més que pels nostres…

Finalment, voldríem destacar tres fets demostratius de la nostra voluntat de futur: hem obert les nostres pàgines als joves escolars, que van col·laborant amb interès i encert; hem renovat el Consell de Redacció amb la incorporació d’en Xavier Ferrer, que ja era col·laborador fix des del primer dia, comentarista de temes europeus, mentre ens deixaven, com havien proposat també des del primer dia, en Vicenç Fiol i en Joan Surroca; i hem constituït l’Associació Emporion, oberta a tothom, el senyal més clar de la nostra voluntat de permanència. A més, l’associació permetrà als nostres lectors i amics d’acostar-se amb les seves idees o inquietuds i fer sentir la seva veu.

Esperem poder estar amb els nostres lectors molts anys més, per nosaltres no quedarà.

Los comentarios están cerrados.