En una reunió de l’Associació EMPORION celebrada fa algunes setmanes, un dels nostres socis va fer una pregunta, encadenada immediatament amb una altra: “Creieu que EMPORION ha de parlar de política? L’EMPORION de les primeres èpoques, parlava de política?”. Són preguntes fàcils de contestar, només s’ha de fer un lleuger repàs a alguns números dels anys 1915 a 1923 (primera època) o dels 1932 a 1936 (segona època), i conèixer l’esperit amb què vàrem iniciar la represa digital l’any 2006.
Sí, a les primeres èpoques d’EMPORION es parlava de política, i tant! Com a exemple, reproduïm tot seguit tres paràgrafs escollits sense dificultat d’entre molts altres de semblants.
Núm. 3 (7 de febrer de 1915). “Catalunya vibra”, primera plana, signat PONS.
“Catalunya es prepara altra vegada a la lluita; és que ja no es pot consentir més la injúria d’una política corruptora, que amb estulta pretensió vol subjectar nostra terra dins la xarxa opressora del centralisme, que sent com mai l’odi i l’avarícia del vell xaruc i rònec […] mes sos esforços s’estavellaran com sempre davant de l’empenta i de la decisió de Catalunya. Què vol aquesta política de Catalunya? Que per ventura no som els principals mantenidors del pressupost de l’Estat…?”.
Núm. 102 (13 d’abril de 1919). “La capacitació de Catalunya i l’autonomia”, primera plana, signat Isidre Lloret.
“En el cas concret de Catalunya, ¿pot negar-se la seva existència? La personalitat de Catalunya ni cal defensar-la. Catalunya és, Catalunya viu […] Voler, sentir, és el que ha de mirar-se abans de tot. I en aquest cas Catalunya és i vol. Però ni a això cal recórrer, la seva personalitat jurídica no pot negar-se dintre un ambient de dret. […] En un país com Espanya, on després de 400 anys de centralisme hi ha encara comarques senceres on no ha arribat ni la civilització romana, pot discutir-se si Catalunya està capacitada o no per governar allò que és seu?”.
Núm. 246 (23 de febrer 1934). “La nostra dissort”, tercera plana, signat Josep Garriga.
“Els catalans no estem de sort. L’Estatut, migradíssima solució del nostre fet diferencial resolt de cara a Espanya, no satisfà gairebé en res, les nostres aspiracions de poble lliure. […] Vàrem consentir, llavors del memorable 14 d’abril, que fossin postergades les nostres exaltacions nacionalistes a una política de concòrdia i conllevància envers Espanya. Creguérem que potser tenien raó els que predicaven que un Estatut d’Autonomia seria un veritable instrument per a poder laborar folgadament en favor de les nostres aspiracions catalanistes”.
Trobaríem moltes més mostres de reflexions i opinions polítiques a les pàgines d’EMPORION dels primers decennis del segle passat. Es parlava de política, es criticava els polítics, s’aspirava a més autogovern, es feien retrets al feixisme, es defensava la democràcia…
D’altra banda, com hauran vist els nostres lectors pels paràgrafs reproduïts, la lectura avui de molts dels articles d’aleshores és mortificadora, i fa evident com n’eren de semblants les constatacions i les queixes dels catalans d’aleshores amb les que ens veiem obligats a proferir encara ara, vuitanta anys després, cent anys després…
L’any 2006 renaixia EMPORION i des del primer moment vàrem expressar les nostres intencions (carta a l’alcalde de Torroella, 30 d’octubre de 2006): “Voldríem mantenir l’esperit de la vella EMPORION, i fer una revista de comunicació i de pensament, que reculli fets i idees, actualitat i opinió. […] Amb voluntat de ser lliure, no exposada a pressions polítiques, socials o econòmiques. Responsable, en tant en quant reclamem llibertat d’expressió. Oberta, de forma que tota reflexió honesta, sincera, sigui proposada a debat. Dialogant, amb desig de donar acollida a idees i perspectives diverses. Respectuosa amb el pensament i les creences de tothom que també respecti les dels altres. Tolerant, amb rebuig només de la intolerància, la injustícia, l’abús de poder”.
Ara, com sempre, ens mantenim fidels a aquell esperit. Ara, com sempre, acollim les idees i opinions de tothom, postulem tolerància, volem llibertat, reivindiquem democràcia…
I en aquest any 2014 en què es van sentint les veus de col·lectius diversos, de juristes, d’economistes, d’empresaris… en aquest any 2014 que reclama la presa de posició de tots, igual com haurien fet els nostres antecessors de fa cent anys, i fidels als nostres principis, reclamem des d’EMPORION el dret dels catalans a decidir el nostre futur, reclamem la consulta del 9 de novembre: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i, si és que sí, “Vol que aquest estat sigui independent?”.
