Moments històrics

 

Catalunya viu des de fa uns anys un moment històric de reivindicació sobiranista. Mai tants catalans havien sortit al carrer per reivindicar la possibilitat de poder decidir el seu futur com a nació. Tres de cada quatre catalans volen poder votar a favor o en contra de la independència de Catalunya i volen fer-ho a través de les urnes, on recau la veritable essència de la democràcia. Però mentre els catalans demanen més democràcia i més participació ciutadana, la resposta que ve del govern espanyol és l’immobilisme més absolut atrinxerat en la Constitució espanyola del 1978. Els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i què volem ser com a poble. La reivindicació democràtica, a més, és pacífica, festiva, engrescadora i té com a rerefons la necessitat social de canviar les coses, de construir un futur millor per a tots. Davant d’això, només arriben amenaces, previsions apocalíptiques i la sensació que no hi ha cap voluntat de millorar res. Volen uns catalans sotmesos i que continuïn aportant a l’Estat espanyol molt més del que en reben. Sense veure que això només fa que crear desafecció envers l’Estat i en fomenta l’animadversió.

El procés català, a més, s’ha encavalcat amb d’altres reivindicacions de nacions europees sense estat. L’exemple més clar ha estat el d’Escòcia. La gran diferència és la cultura democràtica britànica, que entén que són les urnes les que han de decidir les coses. La posició del govern britànic és per treure’ns el barret. L’aposta del primer ministre conservador, David Cameron, ha estat molt arriscada, però al final la seva imatge ha sortit extraordinàriament reforçada, com a polític i com a demòcrata. Els escocesos han pogut decidir lliurement que volien continuar dins el Regne Unit, però amb un grau molt més alt d’autogovern, que és el que Cameron els va oferir per a guanyar-se el vot dels unionistes.

Davant aquesta demostració d’excel·lència democràtica ja ens poden dir als catalans que Escòcia i Catalunya són casos diferents, que les lleis són distintes, que aquí són més demòcrates que a la Gran Bretanya… ens poden dir el que vulguin. La realitat ens demostra que l’Estat espanyol té una democràcia coixa, mancada de recursos i que mostra uns preocupants símptomes d’esgotament. I això no és gens bo. La Unió Europea es va crear sobre les bases de la democràcia i el respecte als drets humans, i això és el què l’ha fet gran i un referent mundial. És veritat que la formen estats però la UE tampoc ha d’obviar reivindicacions nacionals com la catalana i mirar cap a un altre costat. Els catalans han sigut sempre molt europeistes i ara tampoc poden entendre que Europa es creuï de braços davant una reivindicació pacífica de democràcia, mentre acull sense problemes nous estats que van aconseguir la seva independència després de cruents conflictes bèl·lics. Això és una gran contradicció.