Fa més de deu anys, amb motiu del centenari de la fundació de l’Ateneu Montgrí, vaig explicar a Emporion (setembre i octubre 2012) l’atzarosa vida d’aquesta institució cultural torroellenca, basat en la informació continguda en el seu llibre d’Actes. Avui, havent conegut uns documents molt interessants que en Joan Vinyes conserva del seu avi Eduard Viñas Matarrodona, ampliaré en part aquelles explicacions pel que fa a la relació de l’Ateneu amb Emporion.
L’Ateneu Montgrí es va constituir el dia 15 d’octubre de 1912. Els socis fundadors eren 15. El mestre Pere Blasi va presidir l’acte de constitució i, en votació secreta, van ser elegits president Salvador Lloret i vicepresident Pere Blasi. Des de ben aviat, el soci Eduard Viñas Matarrodona destacà per les seves iniciatives, com ara la traducció del reglament al català, la presidència de la secció dramàtica o la promoció de la secció excursionista. No és estrany que l’1 de febrer de 1914 fos elegit president de l’Ateneu.
L’any 1915 va tenir lloc un esdeveniment important pel que fa a la cultura torroellenca. El dia 1 de gener aparegué el primer número del periòdic quinzenal Emporion, fruit de l’entesa dels redactors de Mont-gris (òrgan de l’Ateneu) i El Montgrí (mossèn Viver, Camps i Arboix). El 9 de febrer es va fer la renovació de la Junta de l’Ateneu, continuaren Viñas de president i Blasi de vicepresident, i en aquella sessió hi hagué un debat sobre el nou periòdic quinzenal i el seu contingut: “El soci Sr. Pla es refereix a un article publicat a l’últim núm. d’Emporion i demana explicacions sobre la relació entre l’Ateneu i aquest periòdic. Contesta Blasi que l’Ateneu subvenciona Emporion perquè es reparteixi a cada soci, però que es pot retirar la subvenció si la Junta Directiva o la majoria de socis en reunió general ho acorden”. El debat no va passar d’aquí.
Tanmateix, el 25 de maig de 1917, l’Ateneu decidí controlar directament els comptes d’Emporion. L’acord va ser transcrit així al llibre d’Actes: “Encarregat l’Ateneu de la publicació del periòdic Emporion, i a compte de la seva part econòmica, l’administrador presenti els gener i juliol balanç del semestre anterior”.
Un cop més la feina va caure sobre les espatlles d’Eduard Viñas Matarrodona (que, a més de les abans citades, també feia de bibliotecari). Obrí una llibreta (Comptes. “Emporion”) i hi anotà a doble pàgina:
“2on. Semestre de 1917”. “Ingressos”, “Gastos”.
El primera apunt va ser:
“Juliol, 1 – Sobrant del balanç anterior ……………………….. 68,70 ptes”.
Joan Vinyes conserva actualment aquesta llibreta com si fos una relíquia del seu avi.
Cal dir que, en aquell moment, el director d’Emporion era Pere Blasi, i procurava que el periòdic funcionés amb rigor. Acompanyo com a mostra d’aquesta manera de fer de Blasi, una foto del carnet que formalitzava la titularitat dels redactors i, en concret, el d’Eduard Viñas Matarrodona. A més de la seva dedicació a l’Ateneu, Viñas era també un dels redactors destacats d’Emporion.
El carnet era petit, en forma de díptic (11 cm alt per 7 cm ample), de cartró dur, color fosc, i duia imprès en blanc a la coberta: “EMPORIÓN”, un petit dibuix geomètric, “TORROELLA DE MONTGRÍ”. Al seu interior, el díptic obert (11 cm per 14 cm) tenia aspecte de diploma, amb les lletres “EMPORIÓN”, “Títol de Redactor a favor de D. …..”, Torroella de Montgrí ….. de ………. de 19….”, El Director, ……… Hi figurava també el segell de l’entitat: “EMPORIÓN – Periòdic quinzenal – Torroella de Montgrí”. (Aquells primers anys, el mot Emporion, que es pronuncia agut –com Ramon-, l’escrivien amb accent gràfic –Emporión-, de forma incorrecta ateses les regles ortogràfiques).
Un carnet estès a favor del seu avi, signat per Pere Blasi, el conserva també Joan Vinyes com un tresor.
Pel que fa a la llibreta de comptes d’Emporion, Viñas Matarrodona no va deixar mai d’anotar-hi, dia a dia, semestre a semestre, els ingressos i les despeses. Fins que la Dictadura de Primo de Rivera va prohibir la publicació (encara els anys 1923, 1924, i fins i tot el 1925, hi anotà entrades i sortides; això sí, moviments ben escarransits). Res més a partir de 1926. Últim saldo del 1925: 71, – ptes.
Però la Dictadura caigué i Emporion tornà. En una doble pàgina de la mateixa llibreta, Eduard Viñas va començar de fer noves anotacions:
- “Emporion” – 2a. Època. 1er. trimestre de 1932.
- 1 de gener: En caixa: 71,- ptes.
Trimestre darrere trimestre, Viñas continuà apuntant ingressos i despeses. Fins al 1936, fins que va esclatar la guerra. Del 3r trimestre de 1936 va anotar ingressos i despeses fins al dia 12 de juliol.
Ingressos
Juliol 1 – Sobrant del trimestre anterior ………… 336,40
‘’ ‘’ 6 – Anunci mig any lubricants Raly ……….. 10,-
‘’ ‘’ 7 – Id. Volta al Pirineu …………………………. 10,-
‘’ ‘’ 11 – Números solts juny ………………………… 1,80
‘’ ‘’ 12 – Rebuts de Girona …………………………. 16,50
374,70
Gastos
Juliol 12 – Segells de 10 cts. ………………………….. 0,60
‘’ ‘’ 11 – Al repartidor 2on trimestre …………… 15,-
‘’ ‘’ 11 – Segells de 1 ct. ……………………………. 2,-
‘’ ‘’ 12 – Recader Girona ……………………………. 0,50
‘’ ‘’ 12 – Recader La Bisbal ………………………….. 2,-
‘’ ‘’ 12 – Factura impremta maig, juny, juliol … 250,-
270,10
Resum – Ingressos: 374,70
Gastos: 270,10
Sobrant en caixa: 104,60
L’alçament militar contra la República i la conseqüent guerra civil varen trencar novament la continuïtat d’una tasca civilitzada i civilitzadora, iniciada amb il·lusió i executada amb eficàcia, elegància i tossuderia, per una colla selecta de torroellencs il·lustres: Pere Blasi, Eduard Viñas, Josep Castells, mossèn Francesc Viver. I força altres.
