La llegenda que conto avui és molt coneguda. L’explica Pella i Forgas a la seva gran obra Historia del Ampurdán i la recullen la majoria d’escrits sobre la nostra església de Sant Genís.
El cor és situat a l’entrada de ponent, de cara a l’altar major, i és un dels elements més interessants de tota l’estructura del temple. Se sosté sobre una arcada audaç, entre les bases dels dos campanars, i agafa tota la llum transversal del temple. Segons Josep Vert, es va aixecar en substitució d’un de vell, situat davant de l’altar major, que dificultava les funcions religioses i el pas pels costats de la nau. Això va ser entre els anys 1511 i 1513.a
L’arcada del cor és molt agosarada, té tota l’amplada de la nau del temple, 13,48 m, i sostenen el pis quatre arcades que neixen a les bases dels campanars i es tanquen amb una clau de volta.
Diu la llegenda que quan es va acabar l’atrevida volta, en retirar les bastides, el cor es va ensorrar, que la varen construir de nou i que el fet desgraciat es tornà a repetir un altre cop, i que a la tercera els mestres de l’obra estaven a punt de renunciar a una construcció tan audaç.
Però diu que, tot i desanimats, varen fer confiança a les indicacions que els donà un desconegut que els semblà prou experimentat. I diu que l’arcada aguantà.
És possible que el desastre i el desànim consegüent fossin a causa de càlculs erronis pel fet que en aquell moment els campanars eren buits i encara no tenien tota l’alçada, així que no varen aguantar la càrrega de tan descomunal obertura. Així ho deia Joan Pericot, i deia també que per resoldre-ho es varen reforçar les parets i els contraforts del campanar petit i es va prolongar l’amplada del primer contrafort fins al mur del palau del Mirador.
Sigui com sigui, el cas és que la volta tan agosarada del nou cor finalment aguantà.
I diu que el desconegut, que tan oportunament havia aconsellat el que calia fer als amoïnats constructors, desaparegué i que mai més no el varen tornar a veure.
