Cala Montgó. Els ajuntaments de Torroella de Montgrí i de l’Escala han arribar a un acord per fer-se càrrec dels serveis que s’han de prestar, sobretot en seguretat i vigilància, en aquest paratge que pertany a ambdós termes, al límit entre l’Alt Empordà i el Baix Empordà.
Torroella s’encarregarà de la seguretat, neteja de la platja, les concessions i la caseta de salvament, i l’Escala assumirà la neteja del passeig i el servei de socorrisme; i en cas d’urgència podran actuar-hi els cossos de seguretat de l’Escala.
Els respectius alcaldes, Joan Margall i Estanis Puig, van fer palesa la bona sintonia que hi ha entre les dues administracions.
La llevantada de Nadal posà al descobert galeres de fa més de dos mil anys. En uns estudis fets per localitzar antics ports a la costa, des de Roses a l’Estartit, s’han detectat més de dues-centes restes de naufragis, fins ara desconegudes. Pertanyen a l’època fenícia, grega i romana i ara han estat posades al descobert pel fort temporal de mar de Sant Esteva passat.
Actualment hi ha al litoral català uns 800 jaciments de diverses èpoques. La major concentració és a les comarques gironines (358), al Tarragonès (99), al Maresme (81), al Baix Ebre (77) i al Montsià (58).
La mar de mirades. Exposició a Can Quintana Museu de la Mediterrània de divuit artistes del centre Vallgrassa. Com a resultat de la col·laboració entre el centre experimental de les arts Vallgrassa, del parc del Garraf i el Museu de la Mediterrània, divuit artistes col·laboradors d’aquell centre exposen la seva obra a Torroella. Una mostra similar, en aquest cas d’artistes que han exposat a Torroella, ho fan al centre Vallgrassa amb l’objectiu d’establir un pont cultural amb llurs projectes creatius entre persones i territoris del Mediterrani.
La crisi econòmica actual: causes, evolució i superació, al Palau Solterra. La conferència, a càrrec del Dr. en Ciències Econòmiques Fulgencio Muñoz Espín, inaugurà el VI Cicle d’Història i Humanitats organitzat per la Fundació Vila Casas. Ricard Julià i Joan Margall inauguraren l’acte.
El conferenciant dissertà sobre la política, que fixa els objectius, i la política econòmica sectorial, instrumental. Els cicles del desenvolupament econòmic: el creixement (plena ocupació, la construcció va tenir al nostre país un efecte multiplicador) – estabilitat (distribució de la riquesa) – i recessió.
La situació, agreujada per la crisi financera i bancària i accentuada per actius tòxics, fons de risc, i pel fet de finançar-se amb crèdits a curt termini, obtinguts amb gran facilitat i a baixa taxa d’interès, inversions i hipoteques a llarg termini. Reactivar l’economia: com?
Ajudes a la banca que no ha tancat l’aixeta, no hi ha aigua!
Ajudes a l’economia real, a través del crèdit de la banca oficial per garantir préstecs.
I mesures de caire internacional.
La conferència fou seguida amb molta atenció i es van fer nombroses les preguntes al finalitzar.
Un bilió de dòlars per ajudar països i animar el comerç. Amb l’objectiu de superar la crisi econòmica, els líders mundials del G20, que inclou els països més desenvolupats i els emergents, van establir un acord que contempla una reforma del sistema financer, així com la creació d’un fons d’un bilió de dòlars (aproximadament 750.000 milions d’euros), per ajudar els països amb problemes i reactivar el comerç mundial.
Es va acordar així mateix la lluita contra el secret bancari i la publicació de la llista de 25 paradisos fiscals que no col·laboren contra l’evasió fiscal i el blanqueig de diners.
Van reiterar el compromís de reformar els fons d’alt risc, controlar les agències de qualificació de riscos, establir un sistema internacional comptable més idoni per a la claredat de les seves informacions, i que l’esforç fiscal que estan portant a terme els països del G-20 aportarà a l’economia mundial 5 bilions de dòlars addicionals fins a finals del 2010.
En el comunicat final s’assenyala que això ajudarà a augmentar la producció mundial un 4%.
El futur dels terrenys i instal·lacions de l’antiga base de Loran a l’Estartit. La Comissió de Defensa del Congrés va aprovar que es venguin els terrenys i les instal·lacions de l’antiga base Loran a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, en els termes més favorables que estableixi la llei, per fer possible la seva rehabilitació i reconversió en béns d’equipament i d’interès natural per al municipi i tota la comarca.
Els pares del jove francès de 17 anys que va morir a l’Estartit en caure-li una porteria a sobre reclamen una indemnització de 270.000 euros a l’Ajuntament. El tràgic accident va passar l’any 2007 en un espai polivalent municipal a l’Estartit. El jove i el seu germà van baixar a jugar a futbol i una de les porteries, que no estava fixada al terra, va caure al cap de la víctima. Els pares diuen que, fins ara, s’han sentit ignorats. Com que ningú els ha dit res, han contractat un advocat. Viuen a Baraqueville, a Occitània, i l’advocat va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial a l’Ajuntament, donat que l’espai polivalent no complia les mesures de seguretat necessàries, que la porteria no estava fixada al terra i que la responsabilitat és de l’Ajuntament. El consistori no defuig la responsabilitat i proposa que es negociïn les quantitats demandades, ja que la companyia asseguradora manté que hi ha una concurrència de culpes entre l’Ajuntament i el noi; asseguren que el jove es va penjar de la porteria i va tenir una part de culpa en el sinistre.
La Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí dobla els préstecs i els usuaris en dos anys.
Des que la Biblioteca Municipal va inaugurar les noves instal·lacions ha augmentat progressivament tant en préstecs com en usuaris. De 1.800 préstecs el maig del 2007 s’ha passat a 3.800 el març del 2009. Pel que fa als visitants, han augmentat un 10% i han arribat a la xifra de 3.500 usuaris cada mes. Tenint en compte que la població és de 11.000 habitants, es pot valorar positivament l’evolució de la Biblioteca Pere Blasi.
Qualitativament també ha ampliat el seu ventall de serveis. S’han fet activitats per promocionar la lectura, com l’hora del conte per a infants i adults, o l’activitat estrella: el club de lectura, on hi ha apuntades unes 20 persones. Han passat per la biblioteca escriptors com Salah Jamal, Joaquim Pijoan o Miquel Martín.
La Biblioteca col·labora regularment amb diferents àrees de l’Ajuntament per poder difondre la carta dels seus serveis, com la fira de Terra de Pirates de l’Estartit, Mediterrània Mar Obert, exposicions o l’activitat de Poemes del Món, que es va celebrar el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, a Can Quintana Museu de la Mediterrània.
José Luis Rodríguez Zapatero ha dut a terme una remodelació del seu Govern. El president ha informat que la ha dut a terme per donar un “nou impuls a la gestió de la crisi, que entra en una fase decisiva “.
Són els nous ministres: Elena Salgado, Economia i vicepresidenta segona; Manuel Chaves, Cooperació territorial i vicepresident tercer; José Blanco, Foment; Trinidad Jiménez, Sanitat i Polítiques socials; Angel Gabilondo, Educació i Ángeles González-Sinde, Cultura.
El cap de l’Executiu s’ha mostrat convençut que es podran afrontar els reptes “amb un nou impuls i més fortalesa“, la prioritat de lluitar contra la crisi econòmica i, la segona prioritat, la política territorial, al més alt nivell.
Ha justificat el nomenament de Chaves pel seu coneixement autonòmic i capacitat d’interlocució i negociació política. Serà l’encarregat de negociar el desenvolupament dels Estatuts, entre ells l’estancat Estatut de Catalunya.
Lluís Llach, nou director de la processó de la “Dansa de la mort” de Verges, en un projecte de tres anys. En un escenari al bell mig de la plaça Major s’ha representat el misteri de la passió i mort de Jesucrist, amb diferents passatges de l’Evangeli, textos molt antics retocats al llarg dels anys. Acabada la representació, començà la processó formada per encaputxats, centúries romanes, manages i la Dansa de la mort, amb els cinc esquelets avançant al ritme d’un tabal.
Declarada Festa tradicional d’interès nacional l’any 1983, amb més de 400 anys d’història, Verges s`ha bolcat en la processó, que ha necessitat unes 800 persones en la seva preparació i ha convocat més d’un miler d’espectadors pels carrers i places de la població.
Enguany, el protagonisme se l’ha endut el projecte de renovació iniciat per Lluís Llach, amb els canvis introduïts en la il·luminació –que incrementa el seu aspecte medieval-, la renovació del vestuari, de l’escenografia i la musical, amb diversos Agnus Dei i una simfonia de Xostakóvitx.
Tot i les diferents novetats, que cerquen la seva renovació i el mantenir-la més viva, si cap, la Dansa de la mort, avançant al ritme de tabal, continua silenciant el públic per allà on passa, recordant el destí que, tard o d’hora, arribarà a tothom.
Bellcaire d’Empordà i Bandera de Catalunya. Per segon any consecutiu no s’ha representat a l’entorn del castell-palau de Bellcaire d’Empordà l’escenificació de Bandera de Catalunya d’Esteve Albert, per diferències entre la direcció i l’equip de govern municipal.
Una obra teatral en la qual els castells de Bellcaire i de Torroella de Montgrí es miraven desafiadors i servien de testimoni de la tremenda lluita entre la monarquia catalana i els comtes emporitans.
Una tradició de tot l’Empordà, que va camí de desaparèixer?
L’Estartit: consolidació definitiva de la muntanya i millores dels seus carrers. La muntanya de l’Estartit es va esllavissar l’any 1994, fa ja 15 anys. L’Ajuntament ha decidit refer el projecte per reduir-ne l’impacte visual i el seu cost. L’Institut Geològic de Catalunya elaborarà l’estudi geològic de la zona de la muntanya del Molinet, mentre l’empresa pública Geocat s’encarregarà de la redacció del projecte de consolidació de tot aquest espai, un dels millors miradors de les illes Medes, que resta tancat des del novembre del 2001.
Per altra banda, s’ha posat a licitació el projecte d’urbanització de sis carrers de l’Estartit: Roca Maura, Església, Pintor Mascort, Eivissa, Víctor Concas i avinguda de Roma, per 1.464.723 euros i un termini màxim d’execució de vuit mesos.
Rescat amb helicòpter d’una dona, al castell del Montgrí. Els Bombers de la Generalitat van fer una sortida d’emergència a la zona del castell del Montgrí. Van rebre un avís d’un grup d’excursionistes que estaven fent una ruta per la zona del castell i una dona que anava amb el grup es va regirar un peu i no va poder continuar la travessia. Com que la dona era en una zona de difícil accés, hi va haver d’intervenir l’helicòpter.
Xavier Ferrer, economista i politòleg, va presentar el seu llibre Cal un exèrcit per imposar la pau?. Després de la seva presentació a Torroella de Montgrí en III Jornades de política internacional, Xavier Ferrer ho va fer a Girona, a la sala de la Farinera. I la pregunta que planteja és: a Europa l’interessa un exèrcit comú per defensar la llibertat i la seguretat dels seus ciutadans i per exportar els valors de la unió, o bé, no tenen cura de la despesa en defensa i se senten còmodes on els EUA i l’OTAN, si cal, ja els trauran les castanyes del foc.
Hi varen intervenir Lluís Falgàs, director del programa Aqui parlem de TVE, Narcís Genís, president del Col·legi de Periodistes a Girona, Josep Martinoy, redactor en cap d’El Punt, i el propi autor del llibre Xavier Ferrer.
Mirades. I Festival de fotografia: Silenci. Amics de la Fotografia és l’entitat torroellenca a qui devem el que cada mes es pugui visitar una exposició de fotografia al claustre de l’Hospital. Ha organitzat aquest primer festival de fotografia a Torroella de Montgrí i a l’Estartit. Ha disposat de diverses col·laboracions: de la Fundació Vila Casas, consistent en la visita guiada al seu Museu de Fotografia a Torroella; i de Joan Manel Navia, que organitzà un taller de fotografia de tres dies de durada i un taller de càmera de pinhole, per a nois i noies de 10 a 12 anys a Can Quintana.
Han estat sis les exposicions que s’han pogut contemplar; quatre a Torroella: Jordi Gamero a la Capella de Sant Antoni, Angel Vilà al Claustre de l’Hospital, Massimo Failutti a la Biblioteca Pere Blasi i Jordi Rafel al Museu de la Mediterrània; i dues a l’Estartit: Xevi Jaime Novo al Consell Municipal i Sandra March al Club Nàutic.
Reproduïm una frase del regidor Josep Maria Surroca i Sens: “Felicitats i gràcies pel vostre treball i dedicació al municipi”.
Crèdits per millorar infraestructures turístiques. Dotze municipis gironins rebran un total de 34 milions d’euros en forma de préstecs amb un 0,5% d’interès. Era requisit indispensable que la proposta inclogués una inversió privada, relacionada amb el turisme, amb l’objectiu d’estrènyer la col·laboració entre les administracions i el sector privat “per assegurar la sostenibilitat i la competitivitat del sector.”
A Torroella de Montgrí, les inversions consistiran en la construcció d’un recinte firal i de congressos,
equipaments per a platges i altres inversions a la via pública, amb un cost total de 2,4 milions €. El crèdit serà de 2,2 milions €.
La negociació del finançament autonòmic. El conseller d’Economia, Antoni Castells, ha dit que s’han reobert les converses per parlar dels temes bloquejats del finançament autonòmic i que confia en que es pugui arribar a un acord després “d’introduir canvis substancials en el model”.
Després de la reunió amb la ministra d’Economia, Elena Salgado, ha assenyalat que s’han obert vies “d’’avanç“, “d’exploració” i ara el que cal fer és treballar “de manera immediata, ràpida i intensa ” en el tema rellevant, que són els recursos que cal posar sobre la taula i ha considerat “obvi” que aquest increment ha d’anar destinat a les comunitats “que pitjor estan en el punt de partida”.
VII Beques de recerca Joan Torró i Cabratosa. Medi ambient i ciències socials. Al Museu de la Mediterrània tingué lloc la presentació de les VII beques guanyadores.
En una primera sessió, ho fou la del treball guanyador de recerca del medi ambient. S’avaluava l’estat de conservació i les propostes de gestió de la flora singular del massís del Montgrí i la plana del Baix Ter.
Obriren l’acte el Sr. Marc Vidal, delegat de la Generalitat, i Joan Margall, alcalde de Torroella, que assenyalaren la fita d’estimular els joves envers la investigació i la conservació del medi ambient, agraïren la tasca feta per Xavier Quintana, així com la d’estimar i recordar, un any més, a Joan Torró i Cabratosa. La seva família més directa acompanyava als nombrosos assistents en aquest acte.
La presentació dels treballs anà a càrrec dels biòlegs Sandra Saura-Mas, Joan Font i Miquel Jover, que detallaren les tasques realitzades i les recomanacions per als dos tipus estudiats de flora singular, briòfits (molses) i angiospermes (margalló…), en molts casos únics en tot Catalunya.
El diumenge següent es va fer una sortida, des del Museu de la Mediterrània, per observar sobre el terreny la flora tan singular estudiada pels biòlegs guanyadors de les beques.
La Coral Dalladalt, de l’Institut IES Montgrí. Finalitzada la presentació de les Beques de recerca Joan Torró, la Coral Dalladalt (així tot junt) de l’IES Montgrí interpretà tres cançons: I jo m’estimava l’ocell… Com a Banderer de la Pau… i Qui la ballarà la clavellinera.
Bonica sorpresa molt aplaudida pel públic assistent. Felicitats!
L’escriptor Jorge Bucay torna a Torroella de Montgrí. Organitzat per la Llibreria el Cucut, i amb assistència d’un nombrós públic, l’escriptor Jorge Bucay, juntament amb Sílvia Salinas, es féu càrrec de pronunciar la conferència Seguir sin ti.
Han tornat al poliesportiu de Torroella dos anys desprès de la seva anterior vinguda. El motiu, la publicació d’un nou llibre amb el títol de la conferència.
Ha estat aquest un acte únic a la província de Girona, i tant els editors com els autors varen demanar-ho per retrobar-se amb un públic perfecte i amb una organització d’una infraestructura impecable.
Una mirada antropològica a les mines neolítiques de Gavà, al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas. Conferència a càrrec de Diana Julià Llobet, llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona i membre de l’equip del Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.
Actualment se’n coneixen unes cent boques de mina, i la sala més gran té uns 6,5 metres d’altitud, amb una superfície d’uns 16 m². La dimensió del jaciment està estimada en unes 200 hectàrees, és a dir, uns 280 camps de futbol. Es van començar a excavar fa aproximadament 6.000 anys i la seva explotació es va prolongar més de 1.000 anys amb un únic objectiu: l’extracció d’un mineral de color verd, la variscita, utilitzada per confeccionar joies.
Uns homes i dones que formen part de la nostra història i el coneixement que tenien d’una economia altament especialitzada. La seva subsistència (aliments), tecnologia (mineria), hàbits culturals (ornaments, joies), medicina (trepanacions, algunes amb signes de supervivència), creences i simbolismes (enterraments a les mines ja exhaurides), aportaran llum a la concepció actual de l’home del neolític. Una comunitat avançada en el seu entorn que, no obstant, convivia en el temps amb civilitzacions plenament històriques del pròxim orient i Egipte.
La diada de Sant Jordi a Torroella i l’Estartit. Si els infants representen el nostre futur, els carrers i places de Torroella foren l’expressió més brillant de les nostres esperances. Milers d’infants hi circulaven, reien, aplaudien i gaudien en la diada del patró de Catalunya i dels estudiants, amb una munió d’actes, tant a Torroella com a l’Estartit, que resumim seguidament.
A Torroella:
2009, Any Joan Amades, destacat etnòleg i folklorista català.
Activitats de lleure, al pati de Can Quintana, amb els nens i nenes de 1r a 6è de Primària.
– Taller de punts de llibre i racó de llibres sobre Joan Amades, per a nens i nenes de 1r i 2n.
– Pintem el mural Joan Amades a la plaça Quintana i Combis, per als de 3r 1 4t.
– Projecció de la pel·lícula El món de Joan Amades i Sant Jordi, per als de 5è i 6è. A l’auditori de Can Quintana.
– Fira de llibres, roses i entitats, a la plaça de la Vila.
– Espectacle de teatre adreçat als més petits, de P3, P4 i P5 a la plaça de la Vila.
– I mona de Pasqua, de la pastisseria Masvidal, per a tots, a la plaça de la Vila.
I per als menys joves:
– Simultània d’escacs, a la plaça del Mestre Rigau.
– Al Cine Petit: Espectacle de Playback a càrrec del grup Argent Viu del Recer.
– A la plaça de la Vila, entrega del II premi El Càlam de narració breu Sant Jordi.
A l’Estartit:
No menys seguida fou la diada de Sant Jordi a l’Estartit. Va començar amb:
– Festa de roses i entitats a la plaça de l’Església.
I seguí amb la
– Companyia Metromàtic Teatre: Tallers Recicletades de Sant Jordi.
I a la tarda:
– Contes pintats de Sant Jordi, animats per un il·lustrador en directe, i
– Berenar de Sant Jordi, ofert per la pastisseria Brugués.
Poemes del món, Pessics de cel, al Museu de la Mediterrània. I per a finalitzar la diada de Sant Jordi, res millor que la lectura del poemari Pessics de Cel, per part d’altres vilatans, arribats d’altres països que, estimant la nostra llengua, l’aprenen!
I han volgut fer-ho patent participant en aquest acte de la diada, llegint en tots dos idiomes, el seu d’origen i el català d’adopció, uns poemes de la seva terra, traduïts pels propis alumnes de català.
L’acte ha estat possible gràcies a l’organització feta per l’Oficina de Català de Torroella i pel Museu de la Mediterrània, i la col·laboració de la Biblioteca Pere Blasi i de l’Escola D’Adults.
Finalitzà amb un tast de pastes que, portats de la seva cuina i tradició, endolciren la vetllada a la Biblioteca Pere Blasi.
Alberto de Quintana i Pou ha mort a l’edat de 53 anys. L’església de Torroella, tot i les seves dimensions, es feu molt petita per acollir tots els que volíem assistir a la missa exequial, que oficiaren el seu oncle Mn. Pou i Mn. Canyada.
I recordar-lo en escoltar el cant de la Coral Dalladalt de l’Institut IES Montgrí, del qual era professor, i les paraules transcrites del seu recordatori, que recull un curt diàleg entre el poeta, el seu fill, i ell mateix. Fill i nebot el llegien, però al nebot li fou impossible acabar de fer-ho. El finalitzà una neboda, en un moment d’incontenible emoció, que sentírem tots els assistents.
El nostre condol a la mare, a l’esposa, al seu fill i als altres familiars i amics. I el nostre record per a tu. Descansa en pau, Albert!
El romànic pornogràfic, del sincretisme a la lliçó moral – Conferència al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas. Joaquim Jubert i Gruart és metge especialista en Neurologia (Universitats de Barcelona, París i Montpeller) i antic professor del Col·legi Universitari de Girona-Universitat Autònoma de Barcelona.
El romànic pornogràfic no existeix com a tal. Aquesta fou la seva contundent afirmació. Els primers cristians celebraven l’Eucaristia en domicilis privats. Passats 3 anys de l’any mil, l’occident cristià es cobrí d’una túnica blanca, esglésies i esglesioles pintades de blanc. La temuda fi del món no s’ha produït: és l’esclat de l’arquitectura i de l’art romànics.
Els capitells són portadors de missatges, d’escenes de l’Antic Testament (creació d’Adam i d’Eva, el diluvi universal, Noè, Daniel en la fossa dels lleons…), i el Nou Testament queda reduït a la Nativitat, la fugida a Egipte i a escenes del judici final que patiran els pecadors, presidit tot per un Crist viu, vestit, somrient i triomfant.
En força d’aquestes esglesioles, a Cantàbria, Astúries, Palència, Andorra, en els permòdols (canecillos) , hi figuren humans i animals exhibint els òrgans genitals i comportaments que avui anomenem pornogràfics. Quin paper juguen? En resseguir-les, és possible identificar-hi una molt explícita lliçó moral: el pecat carnal és reprovable. Com reprovables són les deesses de la fecunditat (seela-na-gig), les festes paganes que pinta el Bosco, les sirenes, els genitals, la masturbació, la sodomia. Aquesta era lliçó de la bíblia en pedra. L’arribada dels ordes monàstics i la major cultura general feren que les formes més crues anessin convertint-se en simbòliques.
Beques de recerca Joan Torró i Cabratosa. Presentació del treball guanyador en l’apartat de ciències socials. A l’auditori del Museu de la Mediterrània van dur a terme la presentació Antoni Roviras i Josep Maria Rufí, primer tinent d’alcalde. Aquest últim va destacar la importància de les beques, agraí la aportació de totes les entitats que hi col·laboren econòmicament i, a tots els assistents, la seva presència.
Seguidament el filòleg Moisès Selfa feu l’exposició del treball realitzat sobre la toponímia d’un municipi com el de Torroella de Montgrí, amb una extensió de 65,91 km2, que comprèn el Montgrí, la plana del Ter, la zona litoral i les illes Medes.
La tasca incidí sobre sis zones -la vall de Santa Caterina i Sobrestany, les Dunes, la muntanya Gran, el Palau i els Cossis, la costa del Montgrí de l’Estartit a cala Montgó, la plana del Ter i el Mas Pinell i finalment l’Estartit i les illes Medes. Es feren enquestes orals i l’estudi dels fons documentals.
Agraí les moltes ajudes rebudes i especialment la incondicional del seu amic Higini Arbuser. I invità a tots a la sortida que es feia el dia següent per conèixer sobre el terreny la toponímia estudiada.
Recital poètic Vostés, nosaltres, música i poesia, al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas.
Al Palau Solterra tingué lloc el recital de poesia i música, amb les veus d’Inés Gumà i Ricard Julià, acompanyats pel so de l’arpa de Meritxell Gama.
Són sobradament coneguts els mèrits dels poetes i el so de l’arpa que els acompanya, però hi afegiren quelcom més, que donà un caràcter més amical encara: el de recitar unes poesies sense cap preparació, en funció del número de la pàgina del poemari, número que elegia un dels assistents i, encara més, varen convèncer a vuit persones del públic perquè fossin ells els rapsodes; que escollissin la poesia del seu autor predilecte. El premi era com no, una rosa de Sant Jordi i els aplaudiments forts i sincers, tant per als rapsodes del públic com per als reconeguts per tots com a mestres.
