cal escoltar i dialogar

Si no recordo malament, crec que era a començament de l’any passat quan vaig assistir a una reunió a l’Estartit, convocada per l’Ajuntament i l’EMD, on s’exposà als veïns que es podien considerar directament més afectats les línies mestres d’un avantprojecte sobre les reformes del passeig marítim de l’Estartit, que es preveien dur a terme en un futur no immediat.

A començament del passat novembre, vaig llegir a la secció Comarques gironines  d’un diari de Girona un article que es titulava: “La reforma del passeig del port de l’Estartit, el 2018”. L’article en qüestió exposa que la Generalitat de Catalunya actuarà en el sector del passeig marítim, amb una inversió que es preveu d’uns 4 milions d’euros, entre els anys 2018 i 2019. L’actuació servirà per crear noves zones de passeig, zones verdes i nous espais per a ús ciutadà. Entre les actuacions que s’hi proposen, hi ha la disminució del nivell del passeig, perquè quedi a la mateixa alçada del moll, i construir una rotonda d’entrada al port amb accés directe a l’aparcament de la platja per intentar dissuadir l’entrada de vehicles fins al mateix port; tot plegat comportarà una reordenació dels aparcaments, del trànsit i les voreres, cosa que pot afectar directament molts establiments comercials i de restauració amb façana al passeig marítim. Amb tota seguretat, això anirà acompanyat d’un canvi de normativa i d’ordenances sobre l’ocupació i utilització de l’espai públic, que de ben segur afectarà les terrasses dels establiments, el sistema de tancaments, la seva situació respecte de l’immoble, el mobiliari, etc.

Realment estem davant d’una obra molt important, i dependrà de la forma com es dissenyi i s’executi que l’haurem de gaudir o patir durant molts anys, i que hi hagi o no negocis i l’economia d’algunes persones seriosament afectada. Crec que perquè l’obra surti bé, abans que es redacti el projecte i tot el que durà aparellat, per part de l’Ajuntament i l’EMD s’ha d’establir un diàleg sincer i constructiu amb el poble, i especialment amb les persones que en poden resultar afectades. A la passada reunió, tot semblava indicar que hi havia voluntat i bona disposició a fer-ho.

Escoltar i dialogar, aquesta és la qüestió, i una manera de practicar la democràcia participativa; els pobles veïns de l’Escala, la Bisbal, i d’altres, estan demanant als veïns que participin amb idees per trobar destí a unes partides del pressupost.

Escoltar i dialogar no farà altra cosa que enfortir els lligams entre l’administració i els administrats, al mateix temps que ajudarà a trobar el projecte que gaudeixi en tot el que sigui possible del consens majoritari de poble i veïns.

Escoltar i dialogar per recollir les propostes sensates, que lluny d’egoismes individuals, no entrin en conflicte amb l’interès general ni tampoc amb els interessos de les persones que en depèn bona part de la seva economia.

Escoltar i dialogar per traslladar les idees als redactors del projecte; que no siguin persones alienes al municipi els que organitzin una part tan important del nostre viure quotidià. Aquesta serà una obra que marcarà durant molts anys el futur d’una part important del nostre municipi. Hi ha massa en joc, perquè no es demani, s’escolti i es tinguin en consideració el pensament, les idees i les propostes  que puguin ajudar a millorar l’obra. És cert que l’Ajuntament representa una part majoritària de les persones del municipi, i que té tot el dret i la legitimitat per actuar i prendre decisions sense escoltar necessàriament la veu del poble, però els polítics i els tècnics han de ser prou sensibles per assumir que les seves idees o els seus projectes no poden ser dogmàtics, i s’han de poder discutir amb llibertat i responsabilitat, perquè, entre altres coses, és el poble qui paga i els polítics van i vénen, però l’obra queda.

Tot i que la qüestió estètica és una cosa molt important, no ho és tot, un bon projecte és aquell que també contempla altres necessitats i situacions menys vistoses, però que s’han  d’intentar respectar.

Estic completament convençut que, amb voluntat i bona disposició per part de tots, en podrà sortir una obra de la qual tots plegats ens podrem sentir plenament satisfets i orgullosos durant molts anys.

Tant de bo que així sigui.